CABELLS CURTS

 

“-T'has tallat els cabells...

-Sí, em molestaven...

-Ja ho diuen: Una dona que es talla els cabells, en tres mesos canvia de vida.”

De la pel·lícula Cocó Chanel.

Fa una mica més de tres mesos que vaig decidir tallar-me'ls jo. Em tenien esclavitzada. Retallar el serrell cada dues setmanes, la planxa per allisar-los, els retocs... Ni un cabell fora de lloc, tots havien d'estar ben arrenglerats.

La tallada va ser gradual. Fins que vaig decidir que havia de ser més radical. No vaig dir allò de “córteme el pelo, al cero”, però quasi. La perruquera, pobra, tremolava. Li vaig donar les gràcies, amb les seves estisores m'havia alliberat. Les orelles descobertes. Ara era tota ulls i boca. I m'agradava.

Les reaccions van ser diverses. Des d'un sincer: “sembles un xic” de ma neboda Cinta a un: “Ai, filla, em penso que t'has trastocat!” de ma mare. Què hauria dit lo papa? Crec que li hagués agradat.

Quan li vaig preguntar què li semblava a ma germana B, em va mirar i va dir: Estàs molt guapa! 

Hi havia que abaixava la mirada per no demostrar el seu descontentament. No m'importava. Hi ha qui pensa que els cabells llargs d'una dona són una arma valuosa per captivar els homes. Ai, no sé...

Ara puc ser Audrey Hepburn a Vacaciones en Roma. O Jean Seberg a Al final de la escapada. O una supervivent d'un camp de concentració. O una dona després d'un tractament de quimioteràpia, com ella.

Cinta, ja no puc ser Rapunzel ni Blancaneus. T'han dit que les princeses han de tenir els cabells llargs. Però elles també es tiren pets, recorda-ho. Un dia t'explicaré, quan seràs més gran, quí són les amazones. Per tirar l'arc amb precisió es tallaven un pit. Quan seràs més gran potser ho entendràs. També podria ser que mai ho necessites saber, Rapunzel. Mentrestant seré una Blancaneus de cabells curts i foscos.

Han passat tres mesos i la meva vida hauria d'haver canviat. Realment ho vull?