Feia poc que m’havia instal·lat al pis de Roger de
Fleur. Joan em va cridar per ensenyar-me una cosa que duia a la mà. Era un
objecte de fusta embolicat amb un paper groc, tipus posit. Em va dir: mira què
he trobat dins un armari. El tros de fusta era la meitat d’una peça de
trencaclosques. Al paper deia: una parella feliç per sempre amb el R. Vaig
somriure i no vaig dir res més. Però allò em va fer pensar. Semblava un desig i
vaig veure una mica de por en aquelles paraules. L’objecte era de la dona que vivia al pis abans que jo. R. és el seu marit.
Quantes dones no hauran escrit t’estimos en posits.
Milions, suposo. I dibuixat algun cor, travessat o no amb una fletxa de Cupido.
Jo també sóc molt romàntica. Quan em vull comunicar
amb Joan quan ell encara no s’ha llevat li deixo escrita una nota en un paperet
groc: bon dia, pixon. Dixa la roba per rentar a la vista per si faig rentadora.
Li enganxo a la tapa de water perquè sé que allí la veurà. O li envio un sms
nocturn: dixa cebes a la cuina pels
macarrons de demà. O un altre: podries regalar-me un pijama de franel·la
estampat d’ositos amorosos.
Ell, a canvi del meu romanticisme em deixa un mail
de paper al costat del teclat de l’ordinador. Un dia en va fer un que em va fer
riure. Hi havia enganxat un cabell meu amb una bandereta del Japó. Ecoute! Hi
havia un cabell de japonesa al meu teclat. Que no torni a passar, grrr. PD.
Tinc el fuet i el pa de motlle familiar amagats.
Els seus mails de paper els guardo en una capsa de
fusta a la que li tinc molt de carinyo. I quan vull riure els busco i els llegeixo.
Al moneder vermell en guardo un que llegeixo en els
meus viatges en tren camí del sud. Me’l va escriure un cap de setmana d’estiu, d’ocupa
a casa dels veïns. Segurament sabia que jo necessitava un cap de setmana i un
mail de paper. El què posava no ho escriuré…
Els tímids ens comuniquem millor amb un correu
electrònic o amb un sms. No ens atrevim a dir cara a cara el què pensem i ens
ho diem així. En canvi, escrivim un post que llegeix tothom.
Com sóc furreta i poc amant dels besitos o les
abraçades, quan Joan és a punt de marxar de viatge, despisto. El meu cor em
diu: fes-li una abraçada per desitjar-li bon viatge. El meu cap em diu, passa
de llarg. Marxo de casa abans que ell. I no estic ni a dues cantonades que trec
el mòbil i li escric un sms. El missatge sobrevola els carrers de Barcelona i arriba
al pis de Roger de Fleur. He escrit: MUA.
