Fa uns anys, la hermana
que ens feia classes de música al col·legi de monges on anavem les
tres germanes va entrar amb un ràdio cassette i trenta fulls
fotocopiats. En va repartir un a cada adolescent i va dir: Hoy
aprenderemos inglés.
Cada full duia escrita la
lletra d'una cançó de Nina Simone. Primer ens va posar la cançó:
Aint got no (I got
life). En sentir-la, la convulsió entre les noies va ser
extrema. A poc a poc ens vam deixar anar i la vàrem cantar. Com més
anava la música, més fort cantàvem. Fins al final. Noies verges
havíem arribat al clímax sense saber-ho.
La lletra, ja ho sabeu,
parlar d'una dona que no té res. No té casa ni sabates, no té
diners, ni ha anat a l'escola, no té Déu, no té fe, ni amics, ni
classe ni família.
Avui m'he posat la cançó
un altre cop i he tornat a ser aquella adolescent que cantava, sense
saber massa bé què deia la lletra. Avui ho sé. Només hi ha una
diferència: Jo tinc família, classe, mans i un cap. I un amic
especial que estarà sempre amb mi i jo amb ell. Lo demés, poc
importa. Em tinc a mi mateixa, tinc la vida. I una feina que m'omple.
Ho tinc tot, tinc la vida.
