Aquest estiu tindrem una
cançó, tu i jo, que et posaré quan estarem soles a la cuina. Estàs
preparada? Escolta...Sé que t'agradarà. Posarem el volum ben alt i omplirem el carrer amb els sons dels moixonets. Els
veïns sabran que he arribat perquè voran el meu cotxe aparcat. I
perquè poso la música que ens agrada ben forta. Em treuré el
davantal i t'agafaré de les mans. Balles? Segurament és per això
que m'estimes i no vols que ningú més et cuide. He de ser jo. De
reüll vigilaré que no se'm creme el sofregit dels macarrons.
Què farem amb el Manu? El
nen ros d'ulls blaus que ens mirarà assegut a la seva cadireta.
Haurem de compartir el nostre amor amb ell, Cinta. Compartirem amb
ell la nostra cançó de l'estiu. Estimar-te és fàcil. La vida serà
fàcil entre macarrons i farinetes.
Un dia em preguntaràs si algun cop vaig compartir aquesta cançó amb algú. I llavors recordaré
aquella tarde en què la vaig escoltar, abans d'anar a un jardí plé
de roses, i com vaig buscar entre tants rosers plens d'espines un que
dugués el meu nom, Emily. I que el vaig trobar... Al meu cap algú
amb veu d'àngel cantava aquesta cançó.
