Perdona'm, allibera la meva ànima,
deixa'm estar ben cert que ningú més
no tornarà a plorar per causa meva.
Perdona'm. Vull només cerciorar-me
que el comiat trancorre en pau, que dormen
sense cautela aquells a qui he estimat,
que no afegesc més aflicció al mal
que de fa massa temps ja tots coneixem.
Perdona'm, àngel. I ara vine, baixa.
Amb gust m'abandonaré al teu amor,
però sisplau, permet que allò que em queda
d'esperit pugui finalment conèixer
la calma fins avui sols intuïda.
Sebastià Alzamora
Vas trobar fa temps aquest poema que t'ha acompanyat el dia tel teu funeral. La teva germana gran te'l va llegir.
Tots busquem la pau de l'ànima, l'amor que tu has tingut, la teva vida plena. Pensa també en mi, germana, allibera'm. Prega per mi perquè també jo necessito la calma. Busca'm un amor com el teu i jo l'acceptaré.
Ajuda'm, papallona.
Vola alt, però no tant com per deixar-me sola, així em sento.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Ho lamento moltíssim.
T'envio una forta abraçada.
Ostres. M'has deixat sense paraules.
Em sap molt greu.
Una abraçada preciosa.
Entro a estones a llegir-me aquest poema, però no sé què dir. Només que em sembla com un prec a l' alliberament.
No estàs sola, recorda-ho. Els àngels de dalt i els que no ho som estem amb tu.
Seguirá volando como una mariposa como volaba de pequeña con su sonrisa y dando su amor.
Besos
El poema és preciós. L'he pogut sentir, per fi. Segur que la Bego ara té molta calma i molta llum (així ho desitjo).
I pensa que també hi ha àngels a la terra. Segur que n'hi ha una cort que vetlla per tu.
Un petonet.
Saps que ens tens, oi?
Sóc aquí noieta.
petó
Ja saps que sóc aquí pel que necessitis
Abraçada i petó, bonica
Vine, seu i deixa que t'abracem una estona. Ens tens aquí sempre que vulguis, per fer-te el petò que mai ens deixes.
No és ni el seu petó ni la seva abraçada però tampoc deixarem que et estiguis sola.
Un petó MOLT gros per això tant dur que viviu.
Publicar un comentario