Perdona'm, allibera la meva ànima,
deixa'm estar ben cert que ningú més
no tornarà a plorar per causa meva.
Perdona'm. Vull només cerciorar-me
que el comiat trancorre en pau, que dormen
sense cautela aquells a qui he estimat,
que no afegesc més aflicció al mal
que de fa massa temps ja tots coneixem.
Perdona'm, àngel. I ara vine, baixa.
Amb gust m'abandonaré al teu amor,
però sisplau, permet que allò que em queda
d'esperit pugui finalment conèixer
la calma fins avui sols intuïda.
Sebastià Alzamora
Vas trobar fa temps aquest poema que t'ha acompanyat el dia tel teu funeral. La teva germana gran te'l va llegir.
Tots busquem la pau de l'ànima, l'amor que tu has tingut, la teva vida plena. Pensa també en mi, germana, allibera'm. Prega per mi perquè també jo necessito la calma. Busca'm un amor com el teu i jo l'acceptaré.
Ajuda'm, papallona.
Vola alt, però no tant com per deixar-me sola, així em sento.
viernes, 13 de junio de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)