Plou a Barcelona, aquest
diumenge al vespre. Escric amb el Bruc al costat, com fèiem abans.
No diré res de nou sobre les sensacions que dóna la pluja. No són
de tristesa, són asserenades. He posat les plantes al balconet,
contentes amb la fresqueta de la nit. Miren la part alta de La
Sagrada Família, què saben elles... Penso que és el segon cop que
hi visc a prop d'ella i no l'he visitat mai. Un dia ho hauré de fer,
queda apuntat. La casa desprèn calidesa. Quan el gat marxa, la
rateta que hi viu i el gos mossegador encenen una espelmeta
d'espígol. El gat té la teoria de què un dia cremaré la casa.
Però quí vol cremar una casa on es viu tan bé? Jo no.
D'aquí a uns anys la recordaré amb carinyo. La meva habitació ja no és
austera com la del carrer de la plata. Els veïns que hi
vivien abans tenien pintada la paret de la capçalera d'un roig com
el del suc de les magranes. Quan me'n vaig a dormir, en encendre el
llum, l'habitació em resulta agradable. I m'adormo segura encara que
a casa no hi sigui el gat.
La família del gat hi viu
al davant i es preocupa per mi. Són uns gats aristocràtics, i als
gatets els agrada jugar amb mi.
Què vull més? Res. Ho
tinc tot.
Bona nit, Barcelona...
7 comentarios:
Per a tu, Eva.
Bona nit preciositat!
Bona nit rateta japonesa, m' agrada aquesta calma i aquest roig passió de la paret on es reflexen les flames de l' espelma. Em balla pel cap que tenies una calaixera vermella i unes ballerines que també ho eren.
Només et falta el kimono de seda... o era de color de blau tinta que ens agradava?
Dolços somnis i records als malditos roedores.
(a veure si puc escoltar la cançó quan la connexió pari de fer l' indi...)
Què més vols doncs???
Res, anar a visitar la Sagrada Família (avisa'm, jo tampoc ho he fet) i escriure amb el Bruc al costat mentre el gat és a voltar...
Un petonet nina
Pues tu con lluvia y yo con nieve, así es el mundo que nos separa.
La visita a la Sagrada Familia la haremos juntas en Septiembre, es nuestra salida, no te comprometas.
Besos
A la Sagrada Família t'hi acompanyarà la Mari-Pi-R, que és una dona amb ulls romàntics, com ara els teus. Jo sóc més pragmàtic i t'acompanyaré a Catalana d'Occidente, que amb tanta espelmeta i tant gatet "suelto"...
Que be! ;o)
Bons somnis tinguis
Petonet
Ps: m'agrada que treguis les plantetes al balconet, quan plou... ets bona jardinera ;o)
Publicar un comentario