Tinc un cel plé de gossos estimats, Joca i Ganxo. Coppini i l'Hedy. Will. Wendy. I ara tu, Sam. Jugueu sense mi, de moment. Sé que arribara un dia que jugarem plegats, i tornaré a tirar una pilota de tenis i ens banyarem al canal, te'n recordes, Hedy?
Ara he rebut un sms de la Sumpta, em diu que Sam acaba de morir a casa. Acompanyat. T'estimo, petitet.
Aquestes paraules te les escriu Emily, la teva tieta preferida. La que et donava galetes d'amagat.
8 comentarios:
Ho sento molt carinyu.
ostia...
jokin
Yo cuando lo vi ya lo vi bastante apurado, se le veía muy cansado y que su tiempo por esta vida era corto. Siempre da tristeza.
Una abraçada .
Avui també la necessito, així que...
Te entiendo perfectamente.
No tienen suerte porque se pierden mucho, muchísimo.....
Allí arriba fijo que montan una buena, jugando con pelotas celestiales.
Un abrazo
Jo crec Emily,com diu Daktvila,que es perden moltíssim,perquè sí,pateixes amb la pèrdua però ens donen molt,fins i tot,el meu que es molt independent crec que es capaç de traure lo millor de mi.
Tenim molta sort i quan un gos ens deixa,sempre pense en la vida que li hem donat,i si ha tingut molt d´amor,sempre pense que ha merescut la pena.
Un abraç
No ha marxat. Simplement ha anat a viure a l'àtic amb els altres gossos i les altres persones. Ara deu estar tombat en una ombra de la terrassa, mentre l'Hedy l'emprenya. D'aquí a molt de temps, agafaràs l'ascensor i pujaràs a veure'ls.
una abraçada molt forta
Publicar un comentario