Contràriament al què el món pensa, sóc carinyosa. Sobretot si em sento enamorada, com avui. Obro els
ulls i veig la teva esquena, llarga i llisa. Llavors jugo amb la teva pell i
t’escric una paraula: dibuixo un cercle, un palet vertical, mig cercle i un en
diagonal. Ara un de vertical amb tres d’horitzontals...Un de vertical, un en
diagonal i n’afegeixo un en vertical. Torno a la lletra que t’he escrit abans
de N. I ara dues L. Finalment dos palets en diagonal i un de vertical.
O
R
E
N
E
L
L
A
Per què has triat aquesta
paraula avui?
No ho sents? Escolta bé.
Només sento les
caderneres del veí.
Escolta bé.
Sento udolar un gos...
Escolta bé.
El crit d’una oreneta!
Ara! ho sents? estan
contentes.
Per què?
Segurament estan
enamorades...com jo.
9 comentarios:
Imprescindible escoltar la cançó
Ui, jo també les he escoltat avui, embogides estaven. Això em preocupa...;-)
És un escrit preciós, hi ha un nosequè entre paraules molt bonic i molt íntim.
( qui canta? )
ooooh! sí! jo també les sento! ooooh! la cançó no massa bé des d'aquest ordinador... provaré després des d'un altre! :)
Mola!
I m'alegro!
Patons preciosa!
no et pensis que és tan fàcil enganyar el món, que se't veu venir (confesa, va, "soy Emily y soy un teletubi anónimo")
Ui, ui, ui, quin perill... L'Emily enamorada! Mon dieu!
Aquests tatuatges dibuixats a la pell amb els dits són efímers, però els prefereixo als d'un tatuador profesional que et deixa decorat de per vida. Encara no m'he pogut treure: "I love Zlatan Ibrahimovic" que em va de l'espatlla esquerra a la dreta amb lletra gòtica.
PD: Dius que el Veí té caderneres? Entre les floretes de Fra Miquel i els ocellets del Veí de Dalt trobo que aquí falta una mica de testosterona rural. Colla de pixapins...
ohhh Primavera és temps d'amor. I sí, tots els ocellets van bojos cercant parella
que dolça, nena... que bonic, tot plegat!
Publicar un comentario