Hemos salido con la intención de coger higos con poca suerte, he comido dos y el resto los guardamos para Cris, nos damos un baño rápido y Bruc se tira a la piscina, nada y llegamos a tiempo para subirle, sus patitas no dan lo suficiente para salir...He visitado la tumba de Hedy y después he llegado a la conclusión de que tengo ansiedad.
10 comentarios:
Me enseñaron una receta este verano. Coges los higos y los partes por la mitad los colocas cara arriba en una bandeja para el horno , con un milímetro de agua en el fondo. Los espolvoreas con azucar moreno o con un rajolí de miel y luego exprimes encima un limón.Los horneas hasta que veas que han cambiado de color.
Y ahora cuentame eso , de la ansiedad.
A lo mejor encontramos también una receta.
La ansiedad para mi es desmaquillarme y lavarme los dientes a la vez, cenar y querer irme, tomar una copa y pensar cuándo me marcho...si mi hermana me hace un comentario me dirá qe me apunte a yoga...
Yo te diria que aún no has encontrado tu silla.
Ese lugar donde sentarte y sentirte bién.
Tu sitio.
Esa ansiedad es buena.Porqué te hará buscarlo.
Mejor eso que grillarse como una patata.
No me hagas caso .
Mi ansiedad se traduce en una necesidad de dar consejos a mansalva.
Y en hablar mucho,o en escribir rápido haciendo muchísimas faltas de ortografía.
Sister , dicen que el yoga no es mala cosa...
Un abrazo,seguiremos investigando soluciones.
Cuando llega el tiempo de robar higos en los árboles abandonados de los caminos, significa que acaba el verano. Quizás la ansiedad te viene porque esa época del año finaliza. A mí siempre me entristece el final de los meses cálidos.
Tens raó MK, no he trobat el meu lloc al món, una amiga em va dir que vingués a viure a Gràcia, i segurament té raó, però com em conec molt bé, desprès, com els gossos, tindria " ansietat per separació" i acabaria esgarrepant les parets...
Paseante, també tens raó. La baixada de la llum del sol m'afecta massa, però la tornada al treball desprès de fer de "cigarra", en català és cigala, ho he cercat al diccionari i m'ha agafat risa, segurament m'anirà bé!
Hem collit poques figues i hem visitat la tomba d'Hedy. Han passat molts anys i els temporals d'estiu i novembre han arrossegat terra, fulles d'olivera i garrofes seques i han fet caure les pedres llises i blanquinoses dels marges, que s'amunteguen sota l'arbre prim que fa cireretes de pastor. Bruc s'hi ha passejat, abans de capbussar-se a la piscina, remenant la cua i amb el trot alegre de les orelles. Hem nedat mentre ell remugava fent voltes a la piscina, amb ganes de llançar-se a l'aigua però massa emporuguit per tornar-hi. I cap al poble. He corregut a agafar la motxilla, hem arribat a l'estació en 10 minuts i ni jo ni els que em portaven dúiem diners. Ansietat encara no, rialles! Em fan un préstec, amb interessos, i mentre pujo les escales que van a l'andana 3 veig que encara duc un camal arromangat amb miquetes de fang ressec: tot collint figues havia enfonsat peu i avarca al toll de fang que fa el rec menut de la figuera: llot fins al turmell! Així sembla que no me'n vaig del tot, tinc company de viatge.
Emily, Gràcia t'espera! Quan vaig arribar a casa, em vaig trobar les noves companyes de pis: també noia amb gos! És un senyal?;)
Ai, Silenci, tens les paraules perfectes que a mi em manquen, has fet una bona descripció, tu, que em vas dir que fes un bloc..tens més vida que jo i segur que coses més interessants a dir! la nova companya de pis i la seva gossa nord-americana, digues a la noia que la respecto sense conèixer-la, ja que va canviar de vida sense por i no va deixar enrera a la seva estimada gossa...;)
Ei sisters! Si trobeu la recepta contra l'ansietat aviseu!
Apunta't a ioga... Apunteu-vos a ioga...
Us ho dic per experiència.
Publicar un comentario