Fa dos estius. Ella que encara era molt menudeta, es disfressava de mora amb un mocador verd de gasa i lluentons i ballàvem davant de les quatre portes d'espills... i plovia molt i miràvem la Boda del Monzón i més tard, quan ella ja dormia, en les nits d'agost els carrers i les hores no s'acabaven mai per a mi...
3 comentarios:
Fa dos estius. Ella que encara era molt menudeta, es disfressava de mora amb un mocador verd de gasa i lluentons i ballàvem davant de les quatre portes d'espills... i plovia molt i miràvem la Boda del Monzón i més tard, quan ella ja dormia, en les nits d'agost els carrers i les hores no s'acabaven mai per a mi...
Però aquesta cançó dona unes ganes de fer el boig!
De les ganes a l'acció hi ha un pas ben curt! Sí que incita a fer el boig, aquesta música!
Publicar un comentario