He de aprender a no temer a los precipicios, a la pobreza, a la nieve si no estoy bajo techo, a no llevar paraguas y dejar que la lluvia me atrape, a sonreir más...a decir no cuando debo decir no y a decir sí cuando digo no, pero verdaderamente quiero el sí, a amar en tiempos de guerra, a volver a ser yo misma, a no medirme las palabras y no tener que contar hasta diez antes de responder ;). A quitarme la pereza, hacer caso a mis manos cuando quieren un carboncillo, en definitiva, dejar de tener miedo.
6 comentarios:
Si tens massa por, sempre pateixes. Si no en tens gens, no pateixes tant, però també pateixes...
Crec que l'important és pensar en tu mateixa i donar solta als teus desitjos sempre que puguis i no facis gaire mal.
No som del tot lliures, però podem arribar a ser-ho molt.
Un prec: si et plau, no tallis la voluntat creadora de les teues mans.
Una abraçada
Lo del carboncillo es una metáfora o és un carboncillo de verdad?
De verdad, MK, fíjate en el cuadro de Bruc, aunque en este hay truco
Tots en tenim de pors, que es van superant amb l'edat. El decàleg és interessant.
;)La llibertat més important és la de l'esperit, la que cal deixar fluir des del cor fins a les puntes dels dits i donar-li forma i colors, sense pors ni traves. De la por, fem-ne art per petrificar-la i alliberar-nos-en, només cal desentelar els ulls i caçar al vol -i per sempre- un somriure inestroncable!
Sabies paraules en una persona tant jove, gràcies, valenta!
Publicar un comentario