domingo, 4 de marzo de 2007

DECALOGO A SEGUIR


He de aprender a no temer a los precipicios, a la pobreza, a la nieve si no estoy bajo techo, a no llevar paraguas y dejar que la lluvia me atrape, a sonreir más...a decir no cuando debo decir no y a decir sí cuando digo no, pero verdaderamente quiero el sí, a amar en tiempos de guerra, a volver a ser yo misma, a no medirme las palabras y no tener que contar hasta diez antes de responder ;). A quitarme la pereza, hacer caso a mis manos cuando quieren un carboncillo, en definitiva, dejar de tener miedo.

6 comentarios:

Sumpta dijo...

Si tens massa por, sempre pateixes. Si no en tens gens, no pateixes tant, però també pateixes...

Crec que l'important és pensar en tu mateixa i donar solta als teus desitjos sempre que puguis i no facis gaire mal.

No som del tot lliures, però podem arribar a ser-ho molt.

Un prec: si et plau, no tallis la voluntat creadora de les teues mans.

Una abraçada

Anónimo dijo...

Lo del carboncillo es una metáfora o és un carboncillo de verdad?

Emily dijo...

De verdad, MK, fíjate en el cuadro de Bruc, aunque en este hay truco

el paseante dijo...

Tots en tenim de pors, que es van superant amb l'edat. El decàleg és interessant.

Silenci dijo...

;)La llibertat més important és la de l'esperit, la que cal deixar fluir des del cor fins a les puntes dels dits i donar-li forma i colors, sense pors ni traves. De la por, fem-ne art per petrificar-la i alliberar-nos-en, només cal desentelar els ulls i caçar al vol -i per sempre- un somriure inestroncable!

Emily dijo...

Sabies paraules en una persona tant jove, gràcies, valenta!

 
Free counter and web stats