EROS

Joan no entén com és que escolto Eros Ramazzotti. Quan bufa el vent i jo ric més del normal, diu: mira, Bruc, la mama està loqueta per escoltar aquesta música. Somric i callo. Desconeix que jo, fa molts anys, concretament setze, tenia un enamorat de dos anys, Javito. Quan el duia a la guarderia, després d'haver dinat junts, jo posava La aurora al nissan micra que encara em fa de cames al sud.

-Será, será... -començava jo.

-La aurora.... -seguia ell.

-I tú, i tú...

-Mi vida...

Era estiu i dúiem les finestretes del cotxe abaixades i el so a tot drap.

En aquell temps m'agradava Javier. Un dia a un pas de vianants vaig haver d'aturar el cotxe per deixar passar a dos homes guapos. Un d'ells era Javier. Frenar, abaixar el volum i saludar amb el cap se'm va fer difícil.

Hòstia, ell, l'home que m'agradava, ara sabia que jo escoltava Eros Ramazzotti. Ell va somriure tímidament i jo li feia ullets d'enamorada.

Javito i jo compartíem gustos musicals. Baixàvem al carrer i jo li deia, seriosa:

-Tinc Corazón partío...

-Natros tenim Woman...

Al cap d'un temps, un dia Javito es posava música per dutxar-se. La oreja de Van Gogh! Com sóc burleta li cantava: Dime si... Ell em va contestar enrabiat: i tu què! Eros Ramazzotti!!!!!

Recordava que abans, com tots els enamorats del món, teníem una cançó, La aurora.

Han passat els anys i torno a escoltar Eros, Passeig de Sant Joan amunt, amb Bruc com a company de passeig. Completamente enamorados...Nos desvestimos para amarnos bien, amarnos bien...

I canto contenta: No puede haber, dónde la encontraría, otra mujer, igual que tú...Otra no puede haber, si no existe, me la inventaré. I com somric als homes, interiorment em pregunto, ets tu? ets tu? Començo a notar que la primavera trompetera ja torna.

Demà Javito farà divuit anys. Ell diu que sóc la seua tieta preferida. És un jeta. Sé que vol un iPhone. Felicitats, home guapo, será, será, la aurora.