A principis de setmana, la frase top ten va ser: el respeto está en que la tele es mía.
Vaig suposar que li deia el marit a la dona jove, rossa i permanenment frustrada quan ell li va canviar el canal televisiu que ella mirava per un altre. Va anar així?
Ella: ¡oye! un respeto que quiero saber cómo acaba...
Ell: el respeto está en que la tele es mía...
Deu ser bonic que una vegada passats els primers anys suposadament feliços del matrimoni ell li recorde a la dona que viu a costelles seves.
Fa unes setmanes ell es va confessar a la seva mare. Potser ara hauria d’explicar qui viu davant de casa: una familia formada pel marit, la muller i dues criatures insoportables. I una iaia jove, mare d’ell, per tant sogra de la dona rossa, jove i frustrada. L’home li deia a la mare:
-Mamá, es que ella se ha gastado 78 euros con sus cremitas y yo voy con los mismos tejanos desde hace cuatro años.
Avui la cosa ja ha petat. La discussió ha començat cap a les deu del matí. Pel que he sentit ella volia anar a dinar amb un amic a un restaurant. L’amic la convidava. Com que ella no feia despesa, ell no tenia excusa per negar-li. Ell ha començat a cridar com un home boig, i per a més inri, davant dels nens.
-¿Qué te parecería si yo hubiera quedado para comer con una amiga? Si os dejo a todos en casa y yo me voy de rositas?
No he sentit bé la resposta de la dona jove. Però el que li ha dit encara ha escalfat més l’home. La cosa s’ha anat degradant...i al final he comprés que ella vol marxar a viure a un altre lloc, lluny de la sogra i de la ciutat.
-¿Y adónde quieres ir? ¿A Rumanía?????
Fa anys ma mare em va explicar una història, i per fer-la més entenedora va acabar amb un:
-Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana.
Avui he vist com saltava l’amor. Ha anat a caure a la terrassa del darrera del restaurant grec. Si la dona rossa hagués anat a dinar amb l’amic, potser hagués fet els primers auxilis a l’amor caigut.
Reconec que sóc pitjor que James Stewart a La ventana indiscreta. Si un dia caic a la terrassa del restaurant grec, investigueu (si voleu).
6 comentarios:
Boníssssima la crònica de la rue del Percebe, llàstima que sigui veritat, i encara molt pitjor...
78 euros emb cremes??? pobresa poca. Respecte per la tele??? Que se la mengi amb patates i vagi a dinar al grec o al libanès.
I tu compte, que l´amor està en hores baixes, no se t´ocorri fer-li la respiració boca a boca.Primer que es curi sol.
Bona nit cuca.
Pues si que ya estás como James Stewart, con lo cual no te hace falta ver ningún tele-romance, los tienes en tu casa en viva realidad.
Besitos y no seas muy curiosa que tampoco lleva a nada, me ha gustado la frase de tu madre, la tendré presente.
Mola el veïnat :)
Una crema com la que jo necessito per l'edat, costa 78 euros jeje.
Fot lo de la tele, eh?
L'amor caigut fa peneta, quina culpa té ell? Bona nit, peixet :)
Tía, la curiosidad alimenta la imaginación...Apunta otra frase de mamá: Contigo, pan y cebolla. Besitos
Doncs si que estas distreta!
Ja t'has polit la crema que et vaig portar del Senegal?
En tinc més. No et gastis 78 euros, Dona! :o)
Petons
Bé, hi ha gent amb molts diners que també els salta l'amor per la finestra o per on vulgueu. Gent que la pobresa els uneix... Gent per tot. El cert és que quants més problemes hi han, menys espai deixen al pobre senyor amor :)
Bé, ja ens aniràs explicant si marxa la dona, la sogra, l'home...
La pobreza entra por la perta, el amor salta por la ventana es un album del último de la fila, del 1985. I una cançó també.
Pero on hi ha 72 euros per cremes no es pot parlar de pobresa... o si? no ho tinc clar.
Les que compro jo valen de 8 a 12 euros, i no van mal.... potser que li fem saber, a traves del pati, i tacita a tacita, que li compri uns texans al pavo.
Però no se perquè, em sembla que ja no ve d'aquí.
Publicar un comentario