-No es cierto que se va, ¿verdad que no?
-Quizá me quedase con una condición. Únicamente con una condición.
-¿Cuál es?
-Esta: que donde quiera que yo mire, allí estés tú. Y donde quiera que tú mires, me veas a mí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
14 comentarios:
Això em sona a Cumbres Borrascosas...
Inquietant i fascinant alhora.
Emily,
et veig molt romàntica.¿ Lejos del mundanal ruido? de 1967?
bs
Es precioso
Moment dolç, guai!!! :)
Noies en general, romàntiques que sou: avui he vist la pel·li i m'ha agradat la frase ;)
Pues justamente ayer noche la vi.
Me gusta el romantecismo del post.
Besitos
Aquesta peli la vaig veure quan era petit, una nit de Cap d'any. Recordo (espero no confondrem) que foradaven el ventre d'unes ovelles per desinflar-les. (Un comentari romàntic per un post romàntic.)
Qué casualidad, tia!
Paseante, tens raó. A vegades una pel·li, de menuts, ens traumatitza ñaps.
No recordo la pel·lícula. El diàleg és bonic i romàntic. Si.
petó
¿Com es que no he vist jo aquesta peli , amb camps verts , parets de pedra seca i l'Alan Bates en plena plenitud???.
Com dius qué es diu?
pos m'agrada, i a primera llegida és ultraromàntic, però en plan pragmàtic i ultrasincer confesso que immediatament he pensat que al cap d'un temps d'aixecar la vista i veure sempre la mateixa persona igual em vindrien ganes de no posar cap condició... ufff.
Fra, potser un dia la passen per la tele. Si no, fe com jo i a baixar :)
MK, segurament els pares te la van censurar. Ara em baixaré Mujeres enamoradas, on Alan Bates també surt en plenitut :)
Xenia, per alguna cosa es van inventar les portes, dona :)
Val. Puja que et regalo un llargavistes, vulgarment dit "cataleju".
Excelente.
Publicar un comentario