Avui ja en tinc prou de cosir. Tampoc he fet massa cosa, però el què he fet ha valgut la pena. Després de dinar, fent un café i fumant un cigarret, m’he dit: avui res de migdiada, eh? Sí, he de treballar. Però fa fred i el llit em crida…S’hi està tan bé…I Bruc em mira per saber si m’aixeco i enfilem junts el passadís. Abans li faig un petó al setter. Ell ja ha agafat el son, tapadet amb la manteta. Quin parell de gossos malcriats que tinc…un al sofà i l’altre dins el llit, amb mi. Dorm, mixeta, dorm. No hi ha perill, sembla que em digui.
Demà farà un any que vaig veure per última vegada al savi Vilatrista, llest, capficat. Feia tan de fred com avui, però jo estava contenta. Feliç.
-Com estàs? Li vaig preguntar aquest estiu.
-Malament, em va dir.
-Doncs ja en som dos.
-Què et passa, cuca?
-Res, que he perdut l’alegria… Tinc ganes de veure't.
-Jo també. T’estimo.
-T’estimo.
Avui fa un fred que pela, sembla un hivern com els d’abans. Afanya’t, que no queda temps. Deixe’m de buscar els errors. A vegades la pifiem i caiem en fals. I se’ns estreny el cor.
Em pregunto per què no ens estimem més. No et preguntis tant el per què de les coses. Penses massa, em van dir aquesta setmana. Dic que sí, que sí, que no. Ara balles, ara rius. Tornes a riure? Sí, he deixat la tristesa per a un altre moment. Ara no tinc temps per a ella. Et fas la presumida? I somric.
Avui que estem tots junts, avui que estic tan dolça, podem jugar a petons. T’estimaré, demà sempre puc fer-ho més, gat amb jersei de ratlles. Ens veurem per Nadal? Vull una abraçada de les teves.
Demà farà un any que vaig veure per última vegada al savi Vilatrista, llest, capficat. Feia tan de fred com avui, però jo estava contenta. Feliç.
-Com estàs? Li vaig preguntar aquest estiu.
-Malament, em va dir.
-Doncs ja en som dos.
-Què et passa, cuca?
-Res, que he perdut l’alegria… Tinc ganes de veure't.
-Jo també. T’estimo.
-T’estimo.
Avui fa un fred que pela, sembla un hivern com els d’abans. Afanya’t, que no queda temps. Deixe’m de buscar els errors. A vegades la pifiem i caiem en fals. I se’ns estreny el cor.
Em pregunto per què no ens estimem més. No et preguntis tant el per què de les coses. Penses massa, em van dir aquesta setmana. Dic que sí, que sí, que no. Ara balles, ara rius. Tornes a riure? Sí, he deixat la tristesa per a un altre moment. Ara no tinc temps per a ella. Et fas la presumida? I somric.
Avui que estem tots junts, avui que estic tan dolça, podem jugar a petons. T’estimaré, demà sempre puc fer-ho més, gat amb jersei de ratlles. Ens veurem per Nadal? Vull una abraçada de les teves.
18 comentarios:
La foto del savi Vilatrista l'ha va fer mon germà. Gràcies per deixar-me-la posar sense permís :P
Tendresa. Molta tendresa és el que m´inspiren aquestes frases que em semblen un trencaclosques fet de cançons de´n Josep ( jo li dic Adrià encara). No sé si ho són perquè no les recordo totes, però en llegir-es és com si les sentís de la seva veu.
Tu tens un tresor, ho sabíes? Bé, molts, però aquest és valuosíssim i fas bé de conservar-lo. I de compartir-lo també.
Molts petons Cuca i alegria, sobretot!
... ara ja sé quin altre gironí et diu Cuca ;-)
Si mai el veus, dis-li Josep. Ell diu que l'Adrià era un germà seu que va morir. I que l'enyorem molt.
Gràcies, cuca. I alegria!
Ja saps com penso jo, ho he més o menys escrit a l'Illa moltes vegades, les relacions -siguin del tipus que siguin- que no et fan sentir bé, quant més lluny millor. Prou complicada és la vida ja per ella mateixa...
Petons, Emily!
Rita, tu ets de les que si tens mal a l'ungla et talles el dit, eh? jiji. Jo prefereixo salvar el dit :P
Petons!
Dona el dit no, però l'ungla segur. A més torna a créixer eh!!! I ves a saber si més maca i tot... :P
Bon capde i petons, Emily!
Bona resposta. M'has fet riure. Les ungles noves solen ser millors, per noves :)
Bon capde, tonteta :P
Aquí el que fa falta es una xocolatada o un altre soparó.
Fa massa temps que no veig algunes cares i a la meva edat ja se m'esborren en l'enteniment i en la memòria.
Apa vinga !
Xoco, xoco. Algun dia de gener....
Vinga!
A aquast noi de la foto li puc recomanar una òtica? És que em sembla que si s'ha d'aguantar el monòcul tot lu dia...pobre...
Du lentilles jeje
... feia tant temps que no et llegia que m'havia oblidat de "lo" bé que escrius i de "lo" bé que em fas arribar les sensacions...
Un petó MOLT gros, Emily. Se't troba a faltar.
(la Rita és forta.. a mi em costa tallar fins i tot l'ungla... seré tonta!!)
Gràcies, jo també a vosaltres, a tots i a totes :)
Avui també fa fred fora, bufa tramontana i jo et llegeixo.
Sí que fa fred, aqui tenim mestral que seria la vostra tramontana :)
A vegades sap greu perdre el contacte amb la gent que t'has estimat. Aviat farà un any que no veig al Veí. També li deia "cuca".
Sempre es poden rependre els contactes, Paseante. Tant fa anys com mesos. Només cal deixar la porta oberta o una simple finestra i colar-te.
Al Veí li pots dir cuca el 5 de febrer :P
Si en el fons encara aquest pajaru tindrà sentiments i tot...! Què passa el 5 de febrer? El Paseante es jubila finalment?
Publicar un comentario