miércoles, 3 de febrero de 2010

FUEGO EN EL CUERPO


Un día, años antes de que un vell amic se casara, su madre se encontró con la mía y le dijo: me hubiera gustado que una de tus tres hijas se hubiera casado con mi hijo. Por suerte para él, encontró a alguien que le quiere y que le ha dado a sus dos hijos, una guapa y simpática niña y un niño, el bullicioso Ferran.

Cuando empecé con la historia de Dash y Lilly, creé un personaje, Joseph Shelf, el magnate de la isla donde trancurre parte de la acción. Nadie se ofrecía, hasta que un vell amic me lo pidió. Se lo di de inmediato. Me pareció perfecto, aunque el magnate Shelf y él tengan pocas cosas en común. Dentro de unos días aparecerá el nuevo protagonista.

A veces, mi amigo me manda un correo electrónico. Me pide que le avance acontecimientos. Me pregunta cómo será, si matará a alguien. Y yo le adelanto parte de la trama. Ha creado una banda sonora para Dash y Lilly. Iré incorporando sus temas según vaya publicando los capítulos. Y es que yo relaciono a mi amigo con la música y las canciones que nos preparaba cuando venía a buscarnos para salir. Cuando subíamos al coche, normalmente y privilegios de ser mayor, mi hermana B. se sentaba al lado del conductor. Yo subía detrás. Mejor para mí. Un vell amic nos decía: ¿estáis preparadas? le daba al interruptor del equipo de música y nos descubría una canción. Me gustaban aquellos momentos. Como es de apariencia tranquila, su conducción era suave. E iba guiando el auto por aquella carretera de la costa, plagada de clubes de alterne iluminados y palmeras. Yo me arrellanaba en el asiento trasero y oía la canción con los ojos cerrados, o mirando el mar. No recuerdo que fumáramos en su coche…Diría que no.

Sólo le he visto una vez nervioso. Fue en el cine, viendo Fuego en el cuerpo de Lawrence Kasdan. El encuentro del abogado protagonizado por William Hurt con la mujer fatal, Katherine Turner. El helado de ella derritiéndose, la camisa empapada de sudor de él, el calor sofocante de Florida…La escena de pasión que concluía en una bañera de agua helada a la que ella iba añadiendo hielo…Aquello resultó insoportable para mi amigo y… encendió un cigarrillo en el mismo cine. Mi hermana y yo nos quedamos boquiabiertas ante su reacción. Creo que aquel pitillo ha sido el más relajante de su vida.

Y es que, como le dije, para mi un vell amic será ahora y siempre aquel abogado cegado por la pasión, siempre será el William Hurt de mi vida.

24 comentarios:

el paseante dijo...

M'ha agradat molt el post. És bonic tenir amics així, que s'allarguen en el temps. Però jo prefereixo el William Hurt de "El turista accidental".

Emily dijo...

Bé, Paseante. Un dia amb un, un dia amb l'altre. Potser a mi també m'agrada el del Turista accidental, amb la seva familia que es perd, com jo. La primera vegada que vaig plorar al cinema, va ser veient el Turista, per cert, també amb el vell amic.

el paseante dijo...

Feia plorar el final, quan ell crida un taxi a París i la veu a ella abans de pujar-hi (i aquella música de violins). Crec que Bruc hauria de passar per les mans de Geena Davis :-) Nchts, nchts. Seu. Camina. Posaria firmes aquest gos malcriat.

PS dijo...

Ufff, Emily, aquesta pel.lícula... conec algú que me l´ha fet mirar "tropecientas" vegades, tantes que al final ja no la soportava.
Es ben veritat que acabes agafant calor veient l´escena ;) i que la música hi juga un paper molt important.Ara fa temps que no l´he vista, potser caldrà re-visionar-la.
Bon dia, peixet!

MK dijo...

Si que recordo que descosía una mica les costures aquesta peli , si...En William Hurt estaba magnífic aquí i a "El turista accidental".
Qué se n'ha fet d'aquest home?.
I m'encanta la Turner en aquest paper i la Geena Davis en el "Turista..." de fet trobo que sería estupendo ser una barreja de les dues dones , a la vida real...

troyana dijo...

Una música molt sugerent...Emily,perfecta para un post amb tant de foc.No he vist "Fuego en el cuerpo",però em va agradar molt la del Turista accidental.
M ´ha encantat la manera en que has parlat del vell amic e eixos moments de cançons al cotxe.

Emily dijo...

Paseante, en el fons, darrera la teva duresa, ui sí, s'hi amaga un tendret, jeje. I ja vaig dur el meu gos a ensinistrar. Però era home, i quin home! Llàstima que les classes van acabar. Bruc mossega, però sap estar quiet quan li dic i sap caminar al meu costat. I dorm amb mi i em fa compa per les nits, què vull més?
Bon dia peixet, conta quí és aquest que et feia veure la peli? Sóc tafanereta jo...La veritat és que la peli ha envellit una mica, però la vaig mirant.
MK, és una peli per no veure sola, no. Descosia les costures? Bo, d'on treus aquestes expressions tan bones? Sort que sé cosir que si no...JO sóc més la Geena, per sort o per desgràcia :)
Troyana, a fer deures. Lo de la música era bo i no he contat una tarda a un bar i l'efecte en mi de tres Voll Damm al meu cos...Un dia, tornaré a fer la prova :)

El veí de dalt dijo...

Qui no es tiraria glaçons amb la Turner al costat! Jo, de pas, m'hi pednria un whisky sobre seu!

Emily dijo...

Veí, on li posaries el gotet? o directamenta a sobre? Ai, massa cine...

sumpta dijo...

Com diuen en castellà, ¡què tiempos aquellos!

El temps ens va separar, però Internet, aquest gran invent, ens féu retrobar.

Emily dijo...

Els hem començat a recuperar no, Sumpta? Gran invent internet, sí senyora.

Rita dijo...

Crec que no l'oblidaré mai aquesta pel·lícula, la primera vegada que la vaig veure em va impactar!

L'he vista més cops, però ja no ha estat el mateix, com en tot, la primera vegada, malgrat que et perds moltes coses, les sensacions són úniques...

Maca la història que ens expliques del vell amic...
Petons, xula!

Un vell amic dijo...

Com diria algú, per alusions. Crec que la "musica" a estat fonamental per al meu desenvolupament personal. De petit recordo les migdiades al estiu amb els cascos ficats escoltant els discos de la meva germana. Tambe recordo en molt plaer els viatges a Vinaros, als bars de l'epoca, i en concret a un que es deia Central, on vaig descobrir molta música negra que tant m'agrada. I res no hagues estat tant excitant sense la vostra amistat. Segur que hagues de haber escoltat a la meva mare, pero ja se sap que els Capricorni ens pensem molt les coses i de vegades de tant de rumiar-ho es passa l'arros.
Tinc mala memoria, i al recordar-me lo del cigarret al cine veient a la Turner als seus anys gloriosos he tornat a pensar en aquells anys a Bcn anant al cine entre setmana, tot un luxe en aquells anys de joventut, on varem descobrir tantes coses.
Ecric aixo escoltant www.radiowapa.com. Els que coneixien el programa que feia A.Fernandez a R3 "Area reservada" els encantara.
Besets estimada Emily.

Emily dijo...

La música, per sort, és important a la vida i per a mi sobretot el cinema. El de mon iaio, la filmoteca, a Barcelona, i on fos.
I encara som joves i el que ens queda! Besets, William.

Emily dijo...

Rita, que he saltat comentari. La peli impacta la primera vegada, jo vull ser com la Turner si torno a nàixer, i cometre el crim perfecte i acabar a una platja prenent un daiquiri. Petons xula!

Silenci dijo...

Que bonica la cançó! i el record, que pren vida amb les teues paraules. amistat, cine i música. feliç combinació! per cert, aprofito per adjudicar-te un 10 per la paròdia d'entrevista del post anterior. ara, la felicitat i seguretat que respires són ben reals, tot s'ha de dir. i el bruquet també, sóc l'única periodista que estima! au artista, a seguir! quin goig llegir-te.

Emily dijo...

Filla meva, m'estimes massa. Obre els ulls :) el bruquet és feliç amb tu a casa i a la platja. Jo també, quedem a la nit?

nimue dijo...

ains... que bé que expliques sempre les coses. Jo, mentres tinguem passió, em conforme!

Silenci dijo...

Tinc els ulls ben oberts! Fins la nuit, mareta!

Emily dijo...

Nimue, els teus pensaments, a part de ben escrits són divers :)
Silenci, tampoc cal tant, dona. Mau!

troyana dijo...

Emily,no penses contar el que va passar eixa tarda a un bar i l'efecte de les tres Voll Damm al teu cos?...lo que no es pot fer és deixar el relat a mitges;),o ho contes directament o mitjançant els personatges de Dash&Lilly...tu voràs;)

Emily dijo...

Ja ho introduiré en algun capítol, Lillian després de tres voll damm JEje

troyana dijo...

Emily, ya he vist "Fuego en el cuerpo",molt xula,i el final espectacular...je,je,per a fiarse de la Cathaline Turner!més que amor:ambició.
bessets

Emily dijo...

Troyana, crec que és una peli imprescindible. Va fer el crimen perfecte. Això és una dona!
Besets!

 
Free counter and web stats