Hace dos días hablaban en la radio sobre la famosa curva de la felicidad. Hasta ahora hemos pensado que la culpa de que a los hombres les crezca la barriga la tiene la cerveza. Pero se ve que no es así. En el programa de radio que oía hicieron una pequeña encuesta a los hombres. Preguntaron si son más felices cuando están en pareja o si siguen solteros. Casi todas las respuestas fueron: somos más felices porque estamos más relajados. Comemos más, reímos más...Uno contestó: yo con mi anterior pareja era infeliz, y estaba delgado. Ahora tengo nueva pareja y soy feliz. Resultado: ha aparecido la curva de la felicidad.
Ahora, cuando veais hombres con su curva a cuestas, preguntadles si son felices. De paso os hago una pregunta. ¿Qué les ocurre a las mujeres si son felices? ¿Adelgazan o engordan?
23 comentarios:
jaja, me ha encantado el post, Emily, qué grande esta foto...
Buena pregunta la tuya, esto del hambre varía tanto de una persona a otra, a unos la ansiedad les cierra el estómago, a otros les da un hambre atroz... a mi personalmente la felicidad me lleva a disfrutar cada cosa que como, y es cierto que una mala racha puede hacer que comas menos, o que te pongas morado... así que pienso que la felicidad, más que a engordar, te lleva a ser más consciente de las cosas, a disfrutar más de la comida (y por extensión de la vida).
La emision de radio non era muy cientifica, ya que esta demostrado que la curba es debida a la obesidad.
De todas formas, cuando se es infeliz se come menos y se engorda menos.
Buena reflexión, Descon.
La foto es buenísima. La recordaba de mi enciclopedia de cine, y de como nos reíamos mi hermana y yo.
Me quedo con Cassavetes y Gazzara. Hay uno que no identifico. Y de los calzones de Peter Falk, ¿qué decir?
Yo diré que he adelgazado cinco kilos y que me he pedido una revisión médica. A ver, soy feliz o infeliz?
MP, mujer, qué pragmatismo el tuyo!
Doncs contràriament al que diu la Mari-Pi-R, jo quan més trista o més ansietat tinc més menjo. I menys quan més contenta estic. O sigui que si has perdut quilos, diria que és perquè ets feliç! :-)
Bueno, yo he adelagazado 18 kgs desde el verano (siguiendo una dieta supervisada por médico) y sí que puedo decir que soy un poco más feliz, aunque antes con más curvas (sigo teniendo, y que se queden ahí para siempre!) también lo era :)
Rita, això del menjar...L'ansietat és fatal, sí. Potser sí que óc feliç...
Descon, lo bueno de adelgazar es que cuando te pruebas una blusa pequeña y ves que los botones no se abren, pues da como alegría...Y te juro que este verano, bikini!
jo menjo, estigui trista o contenta, ociosa o enfeinada. M'agrada menjar, tot m'agrada i sempre tinc gana... lo meu és una lluita constant contra la voracitat...
Ara, com el menjar me l'haig de preparar jo, tinc una lleugera corva de felicitat (aquells 4 o 5 quilets que totes ens treuriem) però sovint, quan arribo cansada, tiro de l'amanida de sobre i problema resolt. Si a casa hi tingués algú amb un guisadet preparat cada vespre, otro gallu cantaria!
És molt lleig fer públiques les fotos que t'envien per email. Aquesta amb els meus amics era personal.
No crec que influeixi l'estat anímic amb el tema de la corba de la felicitat. Si t'aparelles i t'engreixes és perquè et deixes anar i t'afartes com un porquet perquè ja no et cal seduir ningú. Perquè ja ho tens tot fet. Crec que si t'estimes la parella t'has de cuidar mínimament.
Quina foto juajua!
Penso que la relació d'alegria o felicitat amb la panxeta no és constant. Hi ha gent per tot... I a part també és cosa d'edat, no?
Jo vaig llegir que aquest greix concentrat a la panxa és fatal. Que és molt mala zona. Seria per espantar a tots
Rateta, que aquest bikini t'escau molt bé....A mi també m'agrada tot, però de vegades passaria els dies amb cacaolat.
Paseante, va que a la foto estàs guapet. La panxeta se't perdona.
Crec que si estimes i algú t'estima, la felicitat de menjar junts...
Khali, hi han panxes i panxes...Una mica de panxeta fa gràcia i tot!
En mi opinión,cuanto más féliz te sientes,menos tiendes a comer.´Por ello,me alegro que " t´hajes aprimat".A mí me sobran unos 4kilitos o sea,que o me falta voluntad,o me viene haciendo falta ya esa alegre inconsciencia en la no te acuerdas de comer.
Por lo que pasa a mi lado, los chicos casados o emparejados y felices engordan, las chicas se mantienen y cuidan mas...o simplemente es que las chicas se cuidan mas que también...
Doncs jo ara mateix no tinc parella, però, sí corba de la felicitat.
A veure com t'ho expliques!
Les dones, si sou felices, us torneu encara més guapes.
Troyana, a ver si te veo inconscientemente feliz. Seguro que esos kilitos se van inmediatamente.
Atikus, no me has dejado claro si tienes rastro de curva de la felicidad. Seguramente nos cuidamos más, tienes razón. Yo cada día me parezco más a Gene Tierney. Y busco a Rex Harrison ;-)
Fra Miquel, potser necessites que algú et posi una fulla d'enciam al sopar. També seria trista aquesta visió. Amb corba o sense, que siguis feliç.
je, pues yo... cuando soy feliz adelgazo! :))
Nimue, a ser feliç, doncs!
Eppp... que la curva de la felicitat, també es dona en les dones, eh!!!
Quan estava amb el meu ex, estava com un secall, quan vaig coneixer la meva actual parella, ara fa 7 anys, la bona vida... el anar amunt i avall, menjar més, cuinar més.. etc... i voilà!!!
Així que també vaig tenir curva de felicitat.. i encara en tinc eh!!! je,je,je
Ja ho sé, Eli! Que m'has de dir! Jo quan vaig fer els 40...Però ara ja estic plana...Sóc de les que pensen que tot el que sobra, se'n va de cop!
La corva de la felicitat en una dona és ben coneguda: la panxa de l'embaràs.
Les prenaydes acostumen a estar guapíssimes. Coses de la pujada hormonal
Hola, Josep, i benvingut. No m'ha passat mai això de la pnaxa de l'embaràs, però et dono les gràcies de part de les dones embarasades.
Ha quedat molt guapo el PAseante amb la seva colla d'oficinistes ociosos... En fi, jo també sé ara perquè no toco la paret amb el nas...
Véí, però és de felicitat? Crec que és perquè li dones massa a la cervesa. Comença a fer voltes a a pista, nen. Que et trobarem baix de forma si fem el partit.
Publicar un comentario