Si miráis bien la foto, os daréis cuenta de que ayer la playa estaba desierta. Mi hija quería darse un baño, y Bruc andaba aburrido. A las cinco de la tarde subimos al coche y conduje hacia la playa. La luz nos anticipaba un septiembre perfecto. Los arrozales ya están dorados, y el agua brillaba para nosotros tres. Al final no nos decidimos por el baño, empezaba a hacer frío y amenazaba tormenta. Caminamos por la orilla. Una pareja disfrutaba del agua en soledad. Habían dejado su ropa en la arena ¿y qué se le ocurre al vivales de mi perro? ir directamente hacia el montón de ropa y levantar la patita para aliviar su vejiga (unas gotitas de nada). Aceleramos el paso disimulando. Encontramos un tesoro que el mar había devuelto. El verano aun no ha acabado para mi y seguiré disfrutando de esa playa que permanecerá desierta para nosotros tres...
18 comentarios:
Ostres... Jo us mato a tots tres!!
Petons!
Al Bruc per fer-s'hi el pipí, a tu per ser tan poc seriosa i a la nena, bé a la nena la indultaria per tenir el que ja té, pobreta (quina mare!)...
hahahahahaha
Quina enveja de passeig! I dius que us vareu trobar que?..
..."unas gotitas de nada"...???!!
Rita, la veritat és que no tenim perdó! Et conto un secret: ma fila té 24 anys i no és filla meva. Però un dia ens vàrem presentar com a mare i filla i ja hom sóm oficialment...
Mk, sí que fem envejeta, jeje. Ens vam trobar un tros de fusta, ben llimadeta on hi havia agafada una closca d'ostra. M'agrada pensar que es van trobar una nit de tempesta i es van enamorar. Ara estan amb mi m'entre escric.
Per cert, ma filla i jo ens hem posat tot l'estiu els collarets de nàufrag fets amb els teus tresors...i acaronement les seves pedres pensant en tu
jajaja!...marcando territorio!
que gozada, una playa tan vacía, bueno es que a mi la playa me gusta sin gente y sin calor, uno que es un poco raro ;(
si vor por allí te dejo la ropa a tí!
Al menys no vau mangar la ropa. Tot i que us devia passar pel cap, sisisi.
Atikus, pues esta playa es perfecta para ti. Ah, y a tu ropa la respectaríamos...
Paseante, estàs d'un graciós que mata!
Així que va ser el teu Bruc! I és que un no pot disfrutar tranquilament del mar ni al setembre!!! ;)
M'agrada la platja a la tardor, però també pel més de maig, quan encara no hi ha massa gent i el sol comença a escalfar.
Bona passejada!!
Fra Miquel, eres tu? Doncs feies nudisme! No vaig mirar molt però...
A mi m'agrada sempre la platja, però quan se'n van els turistes, és quan més la disfruto.
jaja, qué pillo Bruc... la verdad es que la luz de septiembre da un toque especial a cualquier playa :)
Descon, el perro es igualito que su dueña, jeje. Qué bellas las playas de tu norte también...
Podieu haver deixat una nota que digués"val per 10 euros a la tintoreria". També podrieu haver tirat la roba al mar i apretar a córrer, l'aigua salada hauria fet desapareixer les gotetes i no podrien descobrir en Bruc amb cap prova d'ADN ;)
Són maques les platges quan es poden gaudir sense aglomeracions
Khalina, 10 euros dius? els necessitava per a gasolina, jeje.
Tens raó, quin descans quan marxa tothom...
he arribat des dels Relats, em fa molta il-lusió el llegir un espai tan proper i sensible. M'he emocionat llegint el post anterior, i m'he identificat amb aquest. tornaré, amb el teu permís...
Petonets!
Zel, benvinguda i gràcies per passar! Tens tot el permís per tafanejar, petons també.
Jo també sóc nova per aqui...
I m'ha fet molta gracia el teu Bruc...
Ara que amb el que m'agraden els gossos i amb la carona que té el teu Bruc.... No crec que m'hagues enfadat gaire...
ja,jaj,a
Eli, benvinguda també, gràcies. Bruc és mono, clar que t'ho diu l'ama....
Publicar un comentario