Esta tarde, mientras cosía, he levantado la mirada de la costura, para observar a Bruc mientras dormía. Había tal placidez en esa escena que, por un momento, he envidiado su inocencia. Me he preguntado en qué momento de nuestras vidas la perdimos. Seguramente siendo niños, cuando alguien no nos dejó jugar con ellos, o cuando se rieron por primera vez de nosotros. Estos golpes, en lugar de hacernos más libres, dejan una huella imborrable, y vamos envolviéndonos en finas capas, para que la próxima vez que nos hagan daño, duela menos.
Me gustaría colgar mi armadura en algún portal.
6 comentarios:
Coi, què bonic que ho has escrit. Sempre he pensat el mateix dels animals. Aquella estranya tranquilitat, aquella manca de rancúnia si alguna vegada els vaig renyar. Quan m'han vingut a despertar, tot i que el dia abans els vaig castigar. Són nobles.
Ells viuen el moment, Paseante. És el bo que tenen. Segurament per això els estimem tant.
Sí, els gossos tenen la sort de no reflexionar tant com nosaltres. Ells observem i senten. Tanmateix, de ben segur que sovint es pregunten, quan l'estimació o la sort se'ls allunyen, el per què de tot plegat... I en aquest punt és quan segurament perden la innocència.
És veritat, Sumpta. Només queda l'esperança de que finalment trobin una bona llar i uns amics que els cuidin. Besets!
M´agrada molt aquest dibuix. Es tendre i la mirada està molt ben trobada.
M´encanta quan la Colette , que cada vegada dorm més , tría el lloc per dormir .Sap de sempre que hi han llocs on no pot fer-ho...( llits , sofás , al costat dels fogons...pero té l´habilitat d´arrodonir-se ben al costat, i sobre tot al bell mig de qualsevol reunió familiar.I com aixeca la parpella si escolta algún comentàri sobre élla.
http://stellaviolano.blogspot.com/
Aquest és el bloc d'on trec els dibuixos dels teckels. Ara fa un any que no publica cap post. Amb els seus dibuixos ajuda les protectoras dels Estats Units.
Bruc dorm on li bé en gana.Sofàs, llits, terrassa...Quan descrius a la Colette és com si parlesses de Sam, el golden de ma germana.
Publicar un comentario