Pues sí, por aquí sigo. Después de unos días de ensimismamiento, he visto que hace un año me animé a contaros cuatro tonterías. He tenido unas enormes ganas de dejarlo, pero aunque sea por no perderos para siempre, a todos los que me seguís, continuaré. Adjunto una foto mía, Emily la extraña. He cambiado a Bruc por un gato. Podeis admirar mis muslos al descubierto ;)
13 comentarios:
Un any! I ben ràpidament visitar el teu bloc s'ha convertit en tot un ritual, que sembla de sempre i alhora acabat d'estrenar. Hi hem descobert bocins del teu món (cap tonteria!!), i en volem molts més! Que no s'acabi aquest gran patchword confeccionat amb paraules ben triades, filigranes visuals i embastes melòdiques:) Gràcies!
Felicidades, Salud dinero y al tango......AUPA!!!!!!!!
Animo y sigue, tus escritos son muy bonitos y los espero con ilusión
Molts d'anys Emily, que segueixis teixint molt temps tots aquests mots amb la tendresa de la teva agulla entintada.
Una abraçada:)
Vols dir que acabaríem per perdrens per sempre, sister?.
Be , donç per si de càs llarga vida a aquestes págines.
El que es extrany no ets tú...pero el gat si que ho es un pel...
Fes un recortar y pegar i posa una foto d´el petit lord Bruc.
Gràcies Silenci, sé que sempre estàs prop meu.
Anónimo 1 al tango!
Anónimo 2 sé que me sigues, gracias.
Octubrina les teves paraules són màgiques. Ara que estarem una mica lluny en la distància, espero que igualment estarem en contacte. Un beset molt gran.
MK, també tu estàs ben a prop meu. Seguirem en contacte. Ara t'envio un paquetet, espero que t'agradi per a afegir-lo al teu kit de supervivència de febrer.
Aquesta noia té un aire a tu o tu tens un aire a aquesta noia...
Happy blog, Emily...
Un paquetett!!! Guai...!!.
Com m´agraden aquestes coses...!
Coi, ja tens un any de vida. Felicitats. Segur que et va animar a fer el blog un príncep blau, o un treballador de La Caixa o algú així d'especial.
No el tanquis dona. M'agrada llegir les teves històries amb el Bruc, els teus concerts, els teus nebots, les teves creacions manuals, els teus relats...
La meva vida és millor amb el teu blog que sense ell, així que tu mateixa. És un xantatge emocional? Potser sí.
Espero no llegar demasiado tarde para felicitarte por el aniversario, Emily, además aprovechando que he actualizado mis links del blog he añadido el tuyo para que lo disfrute más gente :)
Gracias, Descon, es un honor...
Aunque tarde, he descubierto tu blog. Me alegra que haya cumplido ya un año. Escribiré en algunos post antiguos que me gustan, si no te importa.
Vale, son todos tuyos, Tarta.
Publicar un comentario