"Puedes dejar a tu perro en casa si quieres pasar una noche de desenfreno fuera...y no te interrogará cuando regreses borracha a las tres de la madrugada con las medias rotas."
Frase sacada del libro: Cuanto más conozco a los hombres, más quiero a mi perro de Olivia Edward
9 comentarios:
Gracias Emily, por hacerme recordar aquellos dias en que dudé si quedarme con el perro que hoy duerme feliz a los pies de mi cama.
El nunca me abandonará, lo sé.
Tens un petit regalet al meu bloc ;)
Un beset!
Bienvenida Pitusa! No suelo ser misántropa...siempre una persona será mejor que un perro, pero son tan guapos...Son el complemento ideal para una persona.
Octubrina, gràcies. Ets molt maca!
Venga, que estoy segura que a tí Bruc ya no te interroga porque ya te conoce, y porqué con esa cara que pone parece imaginarse que le contarías alguna mentira...
Y porque te aprecia , y si vuelves de madrugada a casa con esas pintas ...en el fondo se alegra porque sabe que te mereces pasartelo bien de vez en cuando...que caray!
Querida, nada más lejos de la realidad...Nunca llego con las medias rotas, simplemente desaparecieron ;)
Tinc una alumna que no sol somriure sovint. Té una d'aquelles cares més aviat inexpressives. L'altre dia, en acabar un examen deu minuts abans de tocar el timbre, ens vam posar a parlar dels nostres gossos. Aquesta alumna, en referir-se al seu bòxer, ho va fer amb una cara plena de felicitat. Realment, li va canviar la cara. La tenia plena de vida i d'expressió.
Tot plegat, és un dels efectes terapèutics dels gossos.
Tens raó, Sumpta. Jo totes les nits dono gràcies per tenir Bruc prop meu i m'agrada veure que ell amb el poc que té, a la seva manera és feliç.
D'altra banda avui un d'ells, Will, ens ha fet plorar, perquè ens ha deixat.
Aquest gos te'l pendré una nit sense lluna. Estàs avisada.
Paseante, Bruc si veu que un home va cap a ell, se li tira a mossegar els pantalons. Estàs avisat!
Publicar un comentario