sábado, 19 de enero de 2013

BYE, BYE, BLACKBIRD


Desconec el dia que el vaig trobar. Més avant li vaig dir si no s’havia preguntat mai com el vaig anar a parar al seu blog. Ni idea, va dir ell. Pues resulta que la meva germana Sumpta m’havia passat un enllaç d’un blog de gossos que buscaven una segona oportunitat. Vaig mirar els comentaris i vaig veure’n un que signava un tal Paseante. Ui, ell, vaig pensar...Vaig clicar a sobre i vaig entrar directament a una escena de la seva vida on contava un passeig per la terra de la boira mentre escoltava un programa de radio que, casualitat, jo també escoltava.
A què ve tot això ara? doncs perquè el dia 31 de gener farà sis anys que vaig obrir el bloc de l’Emily. El Paseante en va tenir la culpa. La meva vida va canviar des del dia que vaig clicar a sobre d’aquell comentari a un bloc de gossos que buscaven una segona oportunitat.
Normalment aquest aniversari em serveix per fer un repàs de la meva vida aquest últim any. Què ha passat, què he fet...què passarà, que faré. Ara com ara només tinc present. Però el dia 12 de març tinc una cita important, potser la més important. El Creador m’esperarà. Hem de parlar i fer un repàs sobre la meva vida en aquests últims cinc anys. Me’ls va concedir en un moment molt difícil per a mi. “Te’n dono cinc, ni un menys ni un de més. M’has de demostrar que no em vaig equivocar amb tu, que vaig fer bé de confiar”, em va dir mentre estavem asseguts a la barra d’un bar. “Sinó vindràs amb mi”, el seu to era amenaçador.
I, com de moment no vull marxar amb ell, li regalaré un bruquet. I què més? em dirà ell...Treuré d’una bossa un exemplar de El mocador màgic. I ell em dirà: I què més? Buscaré una carpeta on guardo el meu projecte. Crec que li agradarà. Però em dirà: què més ? Segurament m’enfadaré. Coi, sí que demanes...
Llavors li contaré que vaig quedar finalista a un premi...Poca cosa, Emily...Bé, també he d’escriure més contes amb el Paseante...Poca cosa, Emily...Mmmmmm, també he d’escriure una obra de teatre....Poca cosa, Emily...
Com que estaré molesta amb ell, li diré: i tu què has fet, eh?
Riurà una mica i després em parlarà seriosament: he cuidat del món, Emily. Baixaré la mirada, avergonyida, i li diré: ho entenc.
Ai, Emily, Emily...Com ets...Llavors m’aixecaré i li diré: marxo, he de treure el gos...Bon dia, Creador!
Crec que em concedirà uns anys més en aquest món. I secretament, tot i que no m’ho dirà mai, somriurà i estarà orgullós de mi. Mirarà com marxo en busca del meu gos. I murmurarà: Ai, Emily, Emily...Com ets…



8 comentarios:

Mari-Pi-R dijo...

Como se ve que eres Picis querida.
Una de las buenas cosas ha sido que vas a llegar a cumplir seis años de tu blog, no crees que ha sido una gran cosa para ti ya que tu vida cambió con él.
El futuro el creador se va a ocupar bien, tu se buena como siempre y Él te va a llevar por el camino que te tiene reservado.
Besos

fra miquel dijo...

Ai! Emily, Emily... com ets!
Doncs ja t'ho dic jo: encantadora, ets.
I el Creador no pot endur-te. Per què tens molts amics que et volem aquí. Et fas estimar Emily. Això, el Creador, no ho pot desestimar.
Has fet moltes coses meravelloses i les que encara et queden per fer!
Una abraçada
fra

PS: I lo de que el Creador cuida del Món... no es nota per enlloc. Només cal posar el
Telenotícies! :(

fra miquel dijo...

Ah! El MacCarney genial!
B7s

Illa incognita dijo...

Acab de topar-me amb el teu blog, m'encanta el post. Enhorabona pels sis anys: feliç aniversari.
Sobre el Creador, clar que et concedirà pròrroga! També esper que ens la vagi concedint a la resta i, a més, esper que s'ho "curri" millor a la feina: així com ho fa als darrers temps, no passaria cap control de qualitat!
McCartney, stupendo!

Emily dijo...

Tia Pili, sí que sóc piscis, ja saps.
Vaig fer bé d'obrir el blog, amb ell he anat creixent i sense ell, vés a saber on pararia ara...besitos
Fra, guapo, sempre tens unes paraules boniques i properes :)
La cançó és com a trista, però té dos significats, segons vaig buscar: l'un, el de deixar la tristesa de banda, l'altre parlaria d'una prostituta que vol deixar la feina i tornar a casa amb la mare.
Xicaranda, gràcies pel comentari, tens un bloc bonic i sincer :)

Anónimo dijo...

We [url=http://www.onlinecraps.gd]online blackjack[/url] obtain a rotund library of absolutely unconditional casino games as a replacement for you to play sensibly here in your browser. Whether you call for to unaccustomed a provisions recreation master plan or even-handed attempt manifest a few late slots once playing seeking genuine filthy lucre, we procure you covered. These are the rigid still and all games that you can play at real online casinos and you can join in them all in requital for free.

Anónimo dijo...

Hello. [url=http://ph-pills.com/en/item/generic_xenical.html]order xenical[/url] on this deals [url=http://ph-pills.com/en/item/generic_alli.html]diet[/url]

el paseante dijo...

Sis anys de blog i encara no has après a evitar els comentaris-spam? Posa "verificación de comentarios" al teu blogger i ja està.

I qui és aquesta persona encantadora, culta i detallista que et va posar un comentari al blog dels gossets?

 
Free counter and web stats