sábado, 29 de diciembre de 2012

LA CAMPANA DE VIDRE




El dia de Nadal, la meva germana Sumpta havia preparat una casa perfecta, acollidora. Amb objectes preciosos i espelmes enceses, per donar calidesa. Uns dies abans ens havia demanat un cosa: havíem d’escriure un desig en un paper i posar-lo en un bol. Després de dinar, cadascú de nosaltres n’havia d’agafar un i llegir-lo. Molts van protestar, els homes de casa, però finalment el van fer. Jo el vaig improvitzar en aquell moment que vaig seure a la taula de despatx, mentre agafava neules farcides de xocolate. Anava deixant els embolcalls del delicte al costat de l’ordinador (vaig ser jo, Sumpta, la culpable).
Després de dinar, la Sumpta va demanar silenci. Tots estavem esvalotats, com nens. Ens va llegir una història sobre la llum. Més o menys anava així: en una reunió havia molta foscor. El mestre de tots ells va encendre una espelma i la va donar al primer. Després ho va fer a un segon, i axí successivament amb tots els que allí estaven reunits. L’habitació es va il·luminar com mai. Amb una sola espelma, la llum era pobra. Amb totes...
Es va fer un silenci que vaig trencar per lo incòmode que era.
-Ara ho entenc. Una persona sola no és res. Moltes, tot.
Després vam anar agafant els papers i els vam llegir d’un en un.
Un va demanar aprovar el batxillerat, l’altre va demanar una revolució.
-Javi! (lo del batxillerat)
-Jokin! (lo de la revolució)
Quan mon cunyat va agafar el meu, el vaig reconéixer perquè jo havia tancat el sobre, va llegir:
-Jo vull una campana de vidre. Per amagar-me i sentir-me protegida de les coses dolentes del món. Per a mi i per a la meva familia. A vore, 2013!
Ningú va endevinar qui l’havia escrit. Però es va sentir la veu de la Bego que va dir:
-És de Jose. Lo de la campana només pot ser d’ella.
Reconec que el meu desig era surrealista, però jo ja sabia què volia. I ella també. Una campana de vidre que no es trenqués mai. Nosaltres viuríem dins, protegits. Només vull això. El vidre ha de ser a prova de bales, eh?

Que tingueu un bon any i ja sabeu, si voleu una campana de vidre, només l’heu de desitjar…A prova de bales, eh ?





6 comentarios:

Emily dijo...

Per a J. No és el que t'havia dit, però espero que valgui. Te'n dec un. Ja m'entens.
Lo més fort és que volia deixar d'escriure, però ja veig que no podré mai...

Mari-Pi-R dijo...

Unos deseos muy bonitos, sentirse protegida dentro de una bola de cristal a toda prueba, que ideal mas estupendo.
Pues que los deseos se cumplan y Feliz Año Nuevo, besos

fra miquel dijo...

No sé si serà de vidre a prova de bales, però ja hi ets, dins una campana... la que formem la gent que tens al teu voltant i que t'estima. Família i amics...
Que tinguis un bon any
Forta abraçada i
petó

Pais secret dijo...


No sóc de la teva germana de sang però em sembla que també hagués pensat que era teu el desig.
Engloba moltes coses aquesta campana, i una per sobre les altres, l´estar junts i ser forts davant el que sigui.
Aquest també és el meu desig.

I m´apunto a donar-li la mà a Fra Miquel per a fer el cercle.

el paseante dijo...

Vigila que dins d'una campana de vidre no es renova l'aire. Crec que tots ens hem d'exposar una mica a la possibilitat de rebre un tret o una abraçada quan sortim al món exterior.

PD: El meu paperet hauria demanat una Champions del Barça.

khalina dijo...

Les campanes protegeixen del dolent, però tampoc deixen entrar el bo.

I com ha de passar de tot.Pensem que el dolent ens fa apreciar més el bo. I que el dolent segons com ho mirem, ja no és tan dolent.
Ara que m'apunto a agafar-nos tots en cercle, i donar-nos escalfor.
Bon any!

 
Free counter and web stats