lunes, 10 de noviembre de 2014

LA LLUNA D'EN COSMO

Fa uns mesos, no diré quants, vaig decidir amagar el meu cor dins una capsa de llautó, com faig sempre, per no viure. Però com deia aquell, els flocs de neu són perfectes, l'amor no.
En nits de lluna plena, quan la busco amb la mirada a través de la peixera que tinc a casa, els pensaments volen cap a la lluna d'en Cosmo.
I escolto els vals de Musetta.
Decideixo treure el cor de la capsa per mirar si encara està tendre, si batega. Me'l miro i me'l remiro, li faig un massatget per despertar-lo i batega de nou.
Ai, que encara estàs viu, li dic. Guardate la luna! I li ensenyo la lluna d'en Cosmo. Mira que bonica, cor meu, desperta. En nits com aquesta, els gossos udolen. Ploren, es lamenten pels dies no viscuts, li explico. Vols fer tu el mateix?
Qualsevol nit nevarà. Farà fred però una mirada càlida t'esperarà i et donarà les gràcies pel vestit vermell que t'has comprat per anar a l'òpera. I et dirà allò dels flocs de neu perfectes. L'amor no, li contestaràs. Qui diu que l'amor és perfecte? T'allargarà la mà... L'hauràs d'agafar, deixar la raó de banda i trauràs el cor de la capsa per no haver de lamentar mai més els dies no viscuts. Deixaré la timidesa a casa, el miraré als ulls confiada. Amb l'autoestima alta, perquè tinc un vestit nou, unes sabates de taló i La Bohème m'espera. I sabràs que és ell perquè coneixerà la música que t'agrada i et fa sentir vulnerable.
Potser tornaràs a casa de matinada amb l'abric descordat i això que farà fred. T'ha fet sentir la dona més guapa del món, sense ser-ho del tot.

Miraràs com surt el sol i recordaràs que les dues persones més guapes de la família, les que tenien els ulls clars, dormen en una capseta i potser tenen fred. I donaràs les gràcies al cel per la neu perfecta, pel cor escalfat, per estar viva. I somriuràs perquè la lluna d'en Cosmo t'ha afectat. Has deixat la raó a casa dins una capsa i has alliberat el cor. És el que volia, eh? 

lunes, 3 de noviembre de 2014

EL PACTE


Ella i jo havíem arribat a un pacte. Va ser una setmana abans que marxés. Jo tenia una cosa que ella volia. Lo que jo tenia, jo ja no ho volia. La meva proposta va ser acceptada.
-Per on hauríem de començar?
Va tardar uns minuts abans de respondre.
-T'hauràs de tallar els cabells. Començarem per l'aspecte físic. Recorda que les dues tenim la genètica en comú. Tampoc serà tan difícil.
Alliberar-me dels cabells no em suposaria cap esforç. De fet, ja ho havia pensat.
-I els ulls? Tu els tens blaus...
-El color no és important. Podré mirar a través d'ells, això és el que compta.
-He pensat que hauré d'aprendre a nadar com tu.
-Això és el que més m'agrada de la teva proposta. Tornar a sentir l'aigua. Ahir em va passar una cosa molt curiosa...
-Què?
-Va ploure.
-Ahir? No ho recordo...
-No, vaig sentir la pluja... Com t'ho diria... Em queia a sobre i no plovia. Crec que això vol dir que em queda poc.
Se'm va escapar una llàgrima. Ara no, ara no... Que no et vegi plorar.
-Obre l'armari. Tenim la mateixa talla, potser ara estàs més prima, però ets modista i ja t'ho arreglaràs. Busca el bikini blau, és el que més m'agrada.
Em vaig posar els sostens per damunt la roba i omplia les copes.
-És xulíssim! M'anirà bé.
-Tria el que més t'agradi. Hi ha un munt de jerseis a ratlles.
Ella sabia que són la meva debilitat, les ratlles. Em recorden el mar i les dones franceses. Vaig anar agafant amb recança la roba que m'agradava. Això em feia sentir malament, molt malament.

Quan ens vam tornar a veure jo ja duia els cabells curts.
-Estàs guapíssima!
-Saps una cosa? Amb el cabell curt, els homes em miren més...
Va somriure.
-Tot s'ho diu ella...
-Si no m'animo jo, qui ho farà?
-Em pots fer un favor? Posa't el vestit blau d'estampat japonès que em vas fer.

Quan em vaig mirar a l'espill, amb el cabell curt, els llavis pintats i el vestit japonès cordat al coll i sense esquena, era ella.
-Aquest vestit em recorda les nits d'estiu que ja no viuré.

Fa cinc mesos que vas morir. Duc el teu cabell, però ara una mica més llarg. Em poso la teva roba, les sabates, i escolto la teva música. Quan cuso, penso en tu. Quan dibuixo, penso en tu. T'agradaria tot el que estic fent, tot i que sé que m'he d'esforçar més. Però què t'he de contar a tu? Si els meus ulls, ja són els teus. I el meu cos també. Tornes a tenir vida, la meva.



 
Free counter and web stats