jueves, 24 de mayo de 2012

SOMEWHERE


                                    
Hola, ja sé que et vaig prometre que t’escriuria i no ho he fet. Perdona’m. Però avui he pensat en tu quan baixava caminant fins al centre de la ciutat. Tenia una llista de materials de dibuix que m’havia de comprar i m’has vingut al pensament, perquè, te’n recordes? Fa anys em vas donar diners per quan els necessités…Com han passat els anys, tio. Ara em sento com quan tenia dinou anys i començava a viure una nova vida lluny dels de casa. Només és que han passat vint-i-sis anys i torno a començar de nou, amb nous materials de dibuix per comprar i noves il•lusions, dixant als de casa de nou ni que ells estiguen bé.
Suposo que has vist algunes fotos de la xiqueta, de Cinta. És més guapa, tio…A ella és a qui enyoro més, tot i que la veig sovint. Te’n riuries amb les seves sortides, és mot graciosa i té el mateix geni que tenia jo de menuda. A vegades li dic: quin geni! I després penso: ja et va bé, que ningú et face mal. Si t’han de pegar, pega tu primer…
Javito ja és un home, alt i guapo! I Lluís, tan carinyós i alegre com n’hi han pocs…I la Paula, una doneta de cabells arrissats a la que t’estimaries molt. N’estaries orgullós dels quatre.
Sempre penso com seria el teu fill si hagués nascut: ara tindria uns vint anys i et faria patir perquè només tindria al cap les motos, com tu. Seria alt i guapo i amb una dent del davant trencada d’una caiguda, com tu…
També penso quina careta tindria ma filla si hagués nascut. Tindria nou anys i seria com jo, moreneta, però una miqueta més guapa. Saps què penso? Que segurament no havia de ser i ho he acceptat. Penso que els meus fills seran de paper i quan seré velleta encara dibuixaré al costat d’una finestra els personatges que crearé. Als meus peus seguirà dormint un gos, i de tant en tant miraré al jardinet que tindré i pensaré en tu com si no haguessen passat els anys i tornaré a escriure't, demanat-te perdó per no fer-ho més sovint. I potser et contaré que els que ara són nens ja són pares i et diré: són més guapos, tio…
Trobaré mai el meu lloc? Dona’m la mà, encara estem a mig camí…

6 comentarios:

Pais secret dijo...

I tant que el trobaràs, potser ja el tens i no ho saps.

un petó.

Francesca dijo...

Aquest escrit m'ha tocat el cor. Podria ser meu...

khalina dijo...

El nostre lloc va canviant. O sigui que el trobem, però hem de seguir endavant preparats per tornar a canviar si cal.

Una abraçada i bon cap de setmana!

el paseante dijo...

Aquest àngel amb una moto i una dent trencada segur que et portarà sempre de paquet, mentre tu li parles a cau d'orella i li poses dibuixos davant del casc. Un post preciós, Emily.

Anónimo dijo...

Molt bonic...
jokin

Mari-Pi-R dijo...

Lo que se dejó se vuelve a coger con otras ilusiones y objetivos, que seas una buena diseñadora de buenos dibujos ya que está en vuestras venas la creación de ellos.
Besos

 
Free counter and web stats