jueves, 10 de mayo de 2012

RECONDITA HARMONIA






A vegades em sento així, amb una harmonia tan amagada, profunda, oculta, reservada...que ho he de compartir...Jaume canta tan sols per a mi una cançó d'amor. Amagat, profund, ocult, reservat...harmònic...Bruc em mira i es pregunta què em passa.

9 comentarios:

Pais secret dijo...

Així m´agrada, que publiquis, que comparteixis...per això a casa meva hi tens una coseta. Passa a recollir-la i no em matis.
És perquè te´l mereixes i espavilis!


Oooh, m´encanta Aragall, quant de sentiment, quanta emotivitat!!!

Elfreelang dijo...

HOla Emily! passo per aquí a saludar-te i em trobo aquesta impressionant ària que sempre m'ha encisat....

Violette dijo...

Misssssss you!!!!!

El veí de dalt dijo...

Si a part de mirar, et respon, ja seria per cagar-s'hi!
En fi, escoltarem l'Aragall mentrestant...

Emily dijo...

País, hagués pogut fer un post més llarg de la meva estada al sud, però ho he resumit en el meu estat d'ànim. Recondita harmonia :)
gràcies pel premi :)Aragall és Aragall
Elfreelang, gràcies per la salutació. L'ària és preciosa
Violette, en francès si us plau! missss you :)
Veí, el gos em contesta, en serio.

el paseante dijo...

No és l'himne del Barça, però té un passe. Un dia et portaré a la casa de l'Aragall (bé, a la façana que jo no hi tinc entrada) i t'explicaré una anècdota interessant.

Hi ha gent que es mereix que li cantin un ària.

Emily dijo...

Preferixo un post de l'anècdota, eh? ja saps, pel matí com a mi m'agrada.

fra miquel dijo...

Gràcies per estar per aquí un altre cop. Gràcies per compartir...
Petó

khalina dijo...

Doncs fes una altra post sobre la teva estada al sud.

Bonica ària, petonets

 
Free counter and web stats