lunes, 26 de mayo de 2008

LOLA ANGLADA Y EL PARAÍSO PERDIDO


"Poder vencer a la amnesia nos haría, a todos, más dignos de Lola Anglada"


Ignasi Riera, en el prólogo del libro Lola Anglada o la creació del paradís propi. De Montserrat Castillo.


Si quereis más información aquí


8 comentarios:

MK dijo...

Tot un retrobament amb la revista Cambio 16 , en aquest cas en la seva edició en català. I impecable reportatge sobre la Lola Anglada , amb història i detalls que desconeixía.
Gracies de tot cor per fer-ho arribar de de el teu blog a tothom.
Queda encesa la flama.

Emily dijo...

Jo recordava els dibuixos. Com tothom l'havia quasi oblidat. Fins que unes dones molt amables li van fer conèixer a la Gemma. Ella ha aportat el seu granet de sorra (molt gran), amb una editorial molt punyent i un reportatge magnífic. Esperem que Lola Anglada tingui aviat el seu reconeixement en forma de museu.

Silenci dijo...

Esperem que aquest granet de sorra ajudi a remoure algunes consciències i treure la pols als compromisos d'un passat no tan llunyà. Gràcies per fer-ne ressò des de la blogosfera! Una abraçada.

Emily dijo...

A tu, Silenci! Ho has treballat molt.

Rita dijo...

Per a mi també ha estat una retrobada. És ben cert que la tenen ben oblidada i és una llàstima, els seus dibuixos són molt especials.
Us felicito a les dues, emily i silenci, pel reportatge i per fer-ne ressò.

Emily dijo...

Gràcies Rita. Jo no tinc cap mèrit, és tot d'aquesta reportera tribulete. Sort que hi ha gent com ella!

tarta de manzana dijo...

querida emily, creo que a veces me gustaria que la amnesia me venciera a mi.

Emily dijo...

Tarta, quieres que te dé un golpe en la cabeza? No estaría mal una amnesia, y volver a empezar, no?

 
Free counter and web stats