domingo, 22 de abril de 2007

Wada Na Tod

3 comentarios:

Silenci dijo...

Fa dos estius. Ella que encara era molt menudeta, es disfressava de mora amb un mocador verd de gasa i lluentons i ballàvem davant de les quatre portes d'espills... i plovia molt i miràvem la Boda del Monzón i més tard, quan ella ja dormia, en les nits d'agost els carrers i les hores no s'acabaven mai per a mi...

Emily dijo...

Però aquesta cançó dona unes ganes de fer el boig!

Silenci dijo...

De les ganes a l'acció hi ha un pas ben curt! Sí que incita a fer el boig, aquesta música!

 
Free counter and web stats