jueves, 9 de marzo de 2017

LA FILLA DE MOYA


Per a la tia Fina Moya, germana de Moyeta. La meva padrina. 

          


Quan de petita em preguntaven, tu de qui ets, xiqueta? Jo solia contestar: sóc filla de Moya. Si la persona que volia saber d'on havia sortit jo no coneixia mon pare, cosa infreqüent, jo afegia: i de la Benet. Ah, Moya el futbolista... Ara sí.

Quan mon pare em volia fer enfadar, si a casa es parlava del meu naixement, deia:
-A ella és a l'única que he vist nàixer. Va sortir negra i plena de greix.
-Quina gràcia, papa...
La meva mare em deia, no li faces cas, filla. Ets molt guapa.

Tinc els meus dubtes sobre la meva bellesa. Resultona si somric... La més guapa era la B.
He de dir, potser a favor meu, que sempre he estat estimada diferent, ni més ni millor. Diferent. Potser era perquè vaig ser la que més temps va estar a casa amb els meus pares, més a prop de la família que els altres fills. El dia que vaig posar totes les meves coses i el Bruc en una furgoneta per marxar a la ciutat, vaig veure el meu pare plorar.

La casualitat va fer que tingués hora al traumatòleg que opera els esportistes d'elit el dia en què el Barça havia de fer la remuntada. Fa un any que el genoll em castiga físicament i emocionalment.
Derrotada quan pujo escales, plorant com una nena i sense saber què fer.

Aquest Nadal vaig fullejar a casa dels meus pares llibres de medicina esportiva de la biblioteca del meu pare. Vaig trobar dos llibres dedicats per l'autor a Moya, el futbolista. Allò em va il·luminar. Cony, Jose, és ell.

Igual que de vegades sóc covarda, tinc una forta determinació quan vull una cosa. Tossuderia, en dirien alguns. Però si en algú podia confiar en un bon diagnòstic, sens dubte era en l'autor d'aquells llibres.

Així que ahir, el dia de la dona treballadora, el dia que s'havia de fer una remuntada èpica, Joan, el meu genoll i jo, vam agafar rumb al nord de la ciutat, sense tenir en compte que Barcelona es preparava per anar al futbol. Tres minuts abans de les vuit del vespre, els tres entràvem per la porta. Una hora de retard, el doctor acostuma a fer visites d'una hora.... Paciència.
Joan va decidir anar a estirar les cames, buscant un mitjà per tornar a casa al tard. Ens veiem...
Quan va tornar a la sala d'espera, duia una pastilla de xocolata per calmar els nervis i la solució del transport a la butxaca de la jaqueta.

Eren dos quarts de deu quan van dir el meu nom en veu alta. El Barça ja havia fet dos gols dels sis que necessitava per anar a quarts de final de la Champions. Joan, pobre Joan, s'escoltava el partit per la ràdio.

Mentre una infermera omplia un full amb les meves dades mèdiques, els meus ulls recorrien les parets amb fotografies d'equips de futbol. En una vaig reconèixer a un utillero del Barça que també sortia a les fotografies antigues del meu pare... Dec ser de les poques dones del món que coneix el nom de místers, jugadors, directius... Però com a bona dona, el fora de joc se'm resisteix, sí, allò dels jugadors alineats a l'àrea... Atac, defensa, penalty, àrbit, speaker, sabates de tacs, gespa natural, xiulet de baquelita...

Van trucar a la porta després d'una bona estona. Un traumatòleg de bon veure, el segon de l'equip, o el tercer...
-Sóc el doctor...
Em va fer preguntes, volia detalls. Pots treure't els pantalons, sabates i mitjons. I puja a la llitera.
-Ara sabrem si com a modista que ets, tens una cama més llarga que l'altra...
Ho va dir rient. Sí que la tinc. Saps que sóc filla de futbolista? Si mon pare visqués, això no m'hagués passat. Ell m'hauria dit el què havia d'haver fet...
-Ara vindrà el doctor C. i jugarem un partidet els tres...
Em va examinar les dues cames, amunt i avall. Aquí fa mal?
La filla del futbolista tenia les cames sense muscular, és per això que... Sembla mentida, Jose, que sigues filla de ton pare, em va dir un cop una professora de gimnàstica. És que jo sóc més Benet que Moya, li contestava. Per això dibuixava i no xutava una pilota.
Finalment i després d'una bona estona estirada a la llitera, va entrar C.
-Tu no ets filla de Moya, tu ets filla de Moyeta...
M'ho va dir allargant-me la mà. Vaig riure.
El Barça ha fet sis gols... Així que tu ets filla de Moya...
Mentre m'examinava els genolls, anava parlant, m'explicava coses, que demà li diria a la seva sogra que ahir va tenir les cames de la filla de Moyeta, com li deia ella, a les seves mans. Que al setembre farà 52 anys que ell va posar totes les seves coses en una furgoneta per anar a viure a la ciutat... Va ser molt afectuós.
Vaig decidir anar a visitar-me a C. perquè sóc del sud, com ell. Perquè ahir era el dia de la remuntada del Barça, perquè ahir vaig tornar a ser la filla de Moya de nou, perquè hauré de treure la força de voluntat que no tinc per posar el genoll en circulació. Qui sap, potser la meva determinació o tossuderia, fa que xuti a porta i marqui el gol definitiu, el de la remuntada.
I espero que no sigui en pròpia porta, que en sóc capaç... I em conec.


5 comentarios:

Mari-Pi-R dijo...

Espero que tu rodilla se ponga funcional como la otra y no sufras más de ella.
Bonito escrito, a ver si nos regalas otros más.
Besos.

País Secret dijo...


Moyeta petita, com t'ho diria...? Muscula,remunta i fot-li la xutada definitiva i a guanyar aquest partit com sigui.

Jo tampoc he entès encara què vol dir fora de joc, ni falta que em fa, a aquestes alçades.Tampoc he estat mai gimnasta ni esportiva venint, per banda i banda, de soca molt futbolera. Què hi farem, nosaltres fem treballar les mans...

Em consta que aquest equip mèdic és molt bo, aprofita les influències. I saluda de part meva al noi de la xocolata i els auriculars.

el paseante dijo...

A veure si et surt la Moyeta que dus a dins i fas els exercicis com Déu mana. Imagina't que et mira el vell entrenador (el germà de la Fina) mentre aixeques la cama amb el paquet de sal i ell assenteix satisfet repenjat a la paret, però sense mostrar satisfacció. El genoll estarà perfecte quan el Barça guanyi la Champions aquesta primavera, quan el Bruc i jo farem la croqueta al menjador.

RaT dijo...

de les entrades que més m'han agradat de totes les que mai has escrit, Moya, filla de Moya, Moyeta o Benet. T'estimo tant.

fra miquel dijo...

Remuntaràs, remuntaràs... :o)
Avisa si el Bruc i el Paseante es disposen a fer la croqueta al menjador. No m'ho vull perdre! I en tot cas grava en vídeo!!! :D
B7s

 
Free counter and web stats