domingo, 23 de agosto de 2015

LA LECTORA


Hola, avui t'he trobat a faltar. No com fins ara, no. Avui m'hauria agradat estirar-me al teu costat, al llit, i llegir-te. Convertir-me en el que demanaves els últims dies de la teva vida, que et llegissin, ja que tu no podies fer-ho. Ser la teva lectora.
Recordes la pel·lícula, no? L'havíem anat a veure al cine, tu i jo, o potser havíem compartit la pantalla del televisor, quan vivíem juntes.
Quan alguna cosa ens agradava, si era un llibre, en acabar-lo de llegir, ens l'oferíem: l'has de llegir. L'altra agafava el llibre en silenci i acceptava. Si ella ho diu, serà per alguna cosa.
Recordo l'últim cop que vam parlar d'un llibre. L'altra. L'has llegit? Sí, no vaig dir res més. No podia explicar-li per què m'havia agradat. Almenys no en veu alta. M'hauria despullat massa. Però tu amb una mirada en vas tenir prou. Jo havia amagat la meva. Una mirada i ho reconec tot. Tu ho sabies. Encara així em vas buscar els ulls, amb la teva mirada blava i em vas dir: Como la vida misma, eh? Sé que vaig somriure. M'havies agafat, de nou, amb el cul a l'aire. Vulnerable com saps que sóc.
Quasi no sabies res de la meva vida, què m'havia passat els últims anys. Indagaves dins meu i no obtenies resposta. No ho podies saber, coneixent-te, sabia que patiries i t'ho volia estalviar.
Recordo una escena de fa molts anys, de quan encara compartíem vida. Llegies un llibre de Javier Marías. Vas llegir un fragment en veu alta...
-.(...) emoción de costurera.
Un silenci dels meus, reflexionant sobre les paraules dites.
-Soy costurera. Explícame lo qué es una emoción. -vaig dir.
Aquella frase m'havia dolgut una mica. No que me la llegissis, era per riure juntes, sinó perquè m'hagués agradat dir a l'autor unes quantes coses.
Primera, què en saps tu de les emocions. Què en saps tu, si ets un home (de vegades oblidem que ells també en tenen, de sentiments). Què en saps tu de les costureres, segurament no n'has coneguda mai cap. I finalment, què en saps tu de les emocions d'una costurera?
Una costurera en sap molt d'emocions. Cus en silenci i, en tenir les mans ocupades, les fa volar. Però les amaga. El silenci una altra vegada.
Javier Marías havia menystingut una costurera. I el que era més greu al meu entendre, havia menyspreat les seves emocions.
Queda pendent, Javier, la pregunta, tot i que ara ja li he perdonat.
Fa uns dies que volto per casa amb una novel·la a la mà. Los enamoramientos. És de Marías. M'estiro al llit a qualsevol hora. La llegeixo, la gaudeixo i sé que me l'hauré de comprar. Amb un cop de llegir-la no n'hi ha prou. S'ha de rellegir, fins a entendre cada frase escrita. És sorprenent com furga en les ferides obertes. Ai, que m'has arribat just quan la podia entendre.
Quan llegeixo, és com si ho fes en veu alta. M'estiro al teu costat, obro la pàgina que he assenyalat amb un punt de llibre i continuem amb la lectura. Quan l'acabem, la comentarem. Amb un silenci o amb una mirada. Ja ens va bé.
Segueixo sent una costurera.


6 comentarios:

fra miquel dijo...

No cal que te'l compris. El tinc, i està a la teva disposició cada cop que el vulguis ;o)
B7s

Mari-Pi-R dijo...

Hay días muy particulares de los que uno siente mucho más su ausencia.
Bonito escrito, no dejes de escribir.
Mira por donde la semana pasada soñé con ella dos noches.
Besos

País Secret dijo...

Fra Miquel m'ha passat al davant :-)
Si el vols a la lleixa, te'l regalo el llibre. Me'l va recomanar ell però no em va atrapar, potser jo no estava per la labor...o no el vaig saber copsar.
"Emociones de costurera"...això ja et diu molt de la mirada de l'autor.Per mi molt freda.

Al principi he pensat que parlaves de "El lector", que sí que em va agradar, tot i que la pàtina de sobrietat alemanya també hi és present.

Vols esmorzar? ;-)

el paseante dijo...

Quan s'escriu sempre es pot ferir. Com quan es parla. Si haguéssim de rumiar cada frase abans de dir-la o de posar-la en paper, tot seria com en un judici on cal calibrar cada paraula per no acabar sent condemnat. M'alegra que llegeixis i espero que el llegir no et faci perdre l'escriure.

Emily dijo...

Si us fixeu, un post i quatre comentaris, en el que cadascú ha agafat lo que li ha quedat de l'escrit segons la seva interpretació o el què ha pensat en llegir-lo. Com fem quan llegim un llibre.
Miquel, ja te'l demanaré, més endavant, besitos.
Mari Pi, ELLA era una gran lectora, i además sabia coser, como yo. Su enfermedad le privó de dos cosas que, dejando de lado a su família y amigos, más la llenaron. Cruel. Precisamente el libro de Los enamoramientos me ha llegado porque describe sorprendentemente el vacío que deja un ser cuando muere, entre muchas otras cosas: la desolación, la muerte, el amor...
País, si m'envies el llibre, costarà més que comprar-lo. En tot cas quan ens veiem... Marías és un dels meus autors preferits, m'ho he llegit quasi tot, tot i que té una obra extensa. M'agrada perquè, contràriament se l'acusa de fred o alemany, però sap tocar, és un mestre. És un analista dels sentiments, i dels fets. Podem esmorzar juntes si ho vols, com a la novel·la, busca un lloc i acudiré :)
Paseante, aquesta frase de la que parlo, ens va fer riure molt al cap de molts anys. Si ara li pogués dir a la B. "emoción de costurera" ella sabria de què parlo. Això ho he aconseguit amb molt poques persones a la vida.
Marías es va deixar influenciar en dir lo de la costurera perquè sovint quan es parla d'elles, és per menystenir-les, pobres. Com a dones humils, que sovint es perden per estimar, o deixar-se anar per llegir novel·les. Una costurera, Mimí de La Bohème, en seria una d'elles. Ja em va bé.
Quan escrivim o diem alguna cosa, tot surt de dins, prefereixo les coses dites des del sentiment que desde la raó. Ja saps, Alemanya i Grècia, l'etern debat. Lo que no vol dir que parlar desde la raó no m'agradi. Com analitzar les coses. Si et fixes, és de quan llegeixo més que escric més.

País Secret dijo...


Ahir em vas fer anar a la lleixa a mirar el llibre. No hi tinc cap nota al marge...no em va tocar, no. Potser sí necessito una segona lectura o un altre llibre d'ell, per reconciliar-m'hi...o un altre estat d'ànim.
El deixo on està fins que esmorzem mongetes amb botifarra i bevem vi amb porró.I ens emocionem com costureres.

(Quan acabo de comentar-te, tot i que sovint m'allargo massa, sempre penso que podria fer dos o tres comentaris més sobre el que he llegit, i diferents tots ells. M'aguanto bastant de dir parides meves. Ahir t'hagués parlat sobre les germanes absents)

 
Free counter and web stats