martes, 13 de enero de 2015

ROBA ESTESA

M'agrada fer rentadores. Potser hauria de dir que m'agrada fer la bugada, però aquesta paraula no fa per mi. És un acte de purificació. Rento la manta en la qual tapem a Bruc i pujo a estendre-la al terrat. Ell m'acompanya i es dedica a marcar territori a les cantonades. Un pipí aquí i un allà. Per aquí he passat jo.
És l'hora violeta i la lluna mira amb tristesa les torres de la Sagrada Família. L'aire està en calma i aquesta quietud m'afecta. M'assec a un raconet i penso en ella. Se m'escapen les llàgrimes i les eixugo amb la màniga. Hauré de rentar la jaqueta, penso. Joan puja al terrat i jo dissimulo les llàgrimes, donant gràcies per la foscor i perquè no pot veure que he plorat. Tornem a casa i agafo el mòbil. Li envio un missatge de socors a ma germana Sumpta: què feu? Em contesta amb un: et truco d'aquí una estona. Llavors fumo una cigarreta, esperant la seva trucada. M'invento una excusa per tornar al terrat, sola.
La lluna continua trista i ma germana Sumpta truca. Per telèfon em deixo anar. He tingut un baixon, li dic. Tots en tenim, Jose. Ella em fa reflexionar, com una segona mare. Ma germana mai em jutja, mai m'és hostil.
Em conta un somni que ha tingut: tenia una bugada per estendre, com jo. En pujar al terrat per penjar la roba l'esperava la meva germana Bego, repenjada a la barana i mirant el carrer. Al seu costat hi havia un gat negre. Que curiós que fos negre... Bego es girava. Tornava a tenir trenta anys i somreia.
Han passat set mesos de la seva mort i crec que ens vol dir que ja està en pau. Que finalment ha acceptat el seu destí, que ja té les ales que es mereixia.


5 comentarios:

Mari-Pi-R dijo...

Seguro que si, que ya tiene las alas que merecía.
Ella me acompaña en muchos momentos de mi día la tengo muy presente en mi espacio.
Besos

el paseante dijo...

Potser puges al terrat per estar més a prop d'ella, en mig de tota aquella olor de puresa de la teva bugada.

País Secret dijo...

És ple d'imatges maques el que has escrit . La teva bugada estesa i la de la Sumpta voleiant al vent -encara que no en faci- les veig com aquestes ales que ja té la Bego.
Fins i tot el Paseante, al darrera, en silenci, mirant-te sense que tu ho sàpiques, conforma la bellesa del quadre.

abraçades

pons007 dijo...

lameto la perdua

Lisara dijo...

Segur! Una abraçada forta, no sé dir res més.

 
Free counter and web stats