tag:blogger.com,1999:blog-19871038160690982172024-03-14T10:44:55.467+01:00EMILYEmilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.comBlogger269125tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-15498759419189628442018-01-07T10:55:00.001+01:002018-01-07T10:58:23.117+01:00LA VIE EN ROSE<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style> <iframe allow="encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" gesture="media" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/4REbp0s_G9w" width="560"></iframe><br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Ahir, en l'hora
violeta, tornava cap a casa amb la bossa de la compra i vaig ser espectadora
d'una escena ben curiosa. Un home, d'uns indefinits trenta anys esperava algú.
Semblava contrariat. Vaig sentir una veu de dona a la meva esquena que deia: ¡No
te has despedido! Ell, l'home, tenia les mans amb els palmells cap amunt, desarmat.
Però no ho estava, perquè tenia una
arma, la paraula, que pot fer tant de mal com un tret de pistola. Va dir:
vamos, mujer, no seas ridícula, despedirme de un perro... Llavors em vaig girar
i la vaig veure. Ella tenia també uns trenta anys indefinits, duia un gos
lligat i somreia. Jo vaig continuar caminant. Els vaig deixar enrere. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Vaig pensar que
ella veia la vie en rose i ell ja no. Ell, en dir-li ridícula, s'havia carregat
tot l'amor d'ella. Així, en públic. Ridícula. Em va fer mal a mi, que
simplement tornava cap a casa amb una única arma, una bossa de la compra. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Això li he
d'explicar a Joan, vaig pensar.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">En un altre
temps, hauria plorat. Ara m'ho mirava com la persona descreguda que soc, que fa
temps que no veu <i>la vie en rose</i>.
Quina pena, no? No hauríem de viure sempre enamorats? Quin és el dia en el qual
decidim apartar-nos de l'amor? O és l'amor qui ens fa fora?</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Massa preguntes
que, em temo, quedaran sense resposta. Fa poc vaig llegir les paraules d'una
dona, una filòsofa feminista. Deia: L'amor és l'opi de les dones.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">L'amor ens fa
viure al cel, i com més amunt puges, més dura és la caiguda. I si ho sabem, per
què tothom vol viure al cel? Potser perquè a la terra no hi ha núvols per
amortir la caiguda.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Que ningú sàpiga
mai que la dona descreguda que soc avui va veure <i>la vie en rose,</i> perquè ho negaré. Jo mai, mai. </span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Em van enganyar,
tingueu pietat. No rieu d'amagat, perquè fa mal. No havia conegut mai algú com
tu, li va dir. I ella, <i>tonteta</i>, s'ho
va creure. <i>Dona non vidi mai</i>.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="ES-TRAD">Penso en la dona
que camina cap a ell amb un gos lligat, rient. Ridícula, li va dir. Em va fer
mal a mi, que caminava cap a casa, desprotegida.</span></span></div>
<span style="font-size: large;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-5288455838001071372017-03-09T23:19:00.001+01:002017-03-10T00:15:45.820+01:00LA FILLA DE MOYA<div class="MsoNormal">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
</style></div>
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 16.0pt;"><span style="font-size: x-small;">Per a la tia Fina Moya, germana de Moyeta. La meva padrina. </span> </span><br />
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 16.0pt;"> <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/4kotYyfvsDI" width="560"></iframe></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 16.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 16.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Quan de petita
em preguntaven, tu de qui ets, xiqueta? Jo solia contestar: sóc filla de Moya.
Si la persona que volia saber d'on havia sortit jo no coneixia mon pare, cosa infreqüent,
jo afegia: i de la Benet. Ah, Moya el futbolista... Ara sí.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Quan mon pare em
volia fer enfadar, si a casa es parlava del meu naixement, deia:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-A ella és a
l'única que he vist nàixer. Va sortir negra i plena de greix. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-Quina gràcia,
papa...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">La meva mare em
deia, no li faces cas, filla. Ets molt guapa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Tinc els meus
dubtes sobre la meva bellesa. Resultona si somric... La més guapa era la B. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">He de dir,
potser a favor meu, que sempre he estat estimada diferent, ni més ni millor.
Diferent. Potser era perquè vaig ser la que més temps va estar a casa amb els
meus pares, més a prop de la família que els altres fills. El dia que vaig posar
totes les meves coses i el Bruc en una furgoneta per marxar a la ciutat, vaig
veure el meu pare plorar. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">La casualitat va
fer que tingués hora al traumatòleg que opera els esportistes d'elit el dia en
què el Barça havia de fer la remuntada. Fa un any que el genoll em castiga
físicament i emocionalment. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Derrotada quan
pujo escales, plorant com una nena i sense saber què fer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Aquest Nadal
vaig fullejar a casa dels meus pares llibres de medicina esportiva de la
biblioteca del meu pare. Vaig trobar dos llibres dedicats per l'autor a Moya,
el futbolista. Allò em va il·luminar. Cony, Jose, és ell.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Igual que de
vegades sóc covarda, tinc una forta determinació quan vull una cosa. Tossuderia,
en dirien alguns. Però si en algú podia confiar en un bon diagnòstic, sens
dubte era en l'autor d'aquells llibres. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Així que ahir,
el dia de la dona treballadora, el dia que s'havia de fer una remuntada èpica,
Joan, el meu genoll i jo, vam agafar rumb al nord de la ciutat, sense tenir en
compte que Barcelona es preparava per anar al futbol. Tres minuts abans de les
vuit del vespre, els tres entràvem per la porta. Una hora de retard, el doctor
acostuma a fer visites d'una hora.... Paciència.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Joan va decidir
anar a estirar les cames, buscant un mitjà per tornar a casa al tard. Ens
veiem...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Quan va tornar a
la sala d'espera, duia una pastilla de xocolata per calmar els nervis i la
solució del transport a la butxaca de la jaqueta.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Eren dos quarts
de deu quan van dir el meu nom en veu alta. El Barça ja havia fet dos gols dels
sis que necessitava per anar a quarts de final de la Champions. Joan, pobre
Joan, s'escoltava el partit per la ràdio. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Mentre una
infermera omplia un full amb les meves dades mèdiques, els meus ulls recorrien
les parets amb fotografies d'equips de futbol. En una vaig reconèixer a un
<i>utillero </i>del Barça que també sortia a les fotografies antigues del meu pare...
Dec ser de les poques dones del món que coneix el nom de místers, jugadors,
directius... Però com a bona dona, el fora de joc se'm resisteix, sí, allò dels
jugadors alineats a l'àrea... Atac, defensa, penalty, àrbit, speaker, sabates
de tacs, gespa natural, xiulet de baquelita...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Van trucar a la
porta després d'una bona estona. Un traumatòleg de bon veure, el segon de
l'equip, o el tercer...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-Sóc el
doctor...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Em va fer
preguntes, volia detalls. Pots treure't els pantalons, sabates i mitjons.
I puja a la llitera. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-Ara sabrem si
com a modista que ets, tens una cama més llarga que l'altra...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Ho va dir rient.
Sí que la tinc. Saps que sóc filla de futbolista? Si mon pare visqués, això no
m'hagués passat. Ell m'hauria dit el què havia d'haver fet...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-Ara vindrà el
doctor C. i jugarem un partidet els tres...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Em va examinar
les dues cames, amunt i avall. Aquí fa mal? </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">La filla del
futbolista tenia les cames sense muscular, és per això que... Sembla mentida,
Jose, que sigues filla de ton pare, em va dir un cop una professora de
gimnàstica. És que jo sóc més Benet que Moya, li contestava. Per això dibuixava
i no xutava una pilota. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Finalment i
després d'una bona estona estirada a la llitera, va entrar C. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">-Tu no ets filla
de Moya, tu ets filla de Moyeta...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">M'ho va dir allargant-me
la mà. Vaig riure. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">El Barça ha fet
sis gols... Així que tu ets filla de Moya...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Mentre
m'examinava els genolls, anava parlant, m'explicava coses, que demà li diria a
la seva sogra que ahir va tenir les cames de la filla de Moyeta, com li deia
ella, a les seves mans. Que al setembre farà 52 anys que ell va posar totes les
seves coses en una furgoneta per anar a viure a la ciutat... Va ser molt afectuós.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Vaig decidir
anar a visitar-me a C. perquè sóc del sud, com ell. Perquè ahir era el
dia de la remuntada del Barça, perquè ahir vaig tornar a ser la filla de Moya
de nou, perquè hauré de treure la força de voluntat que no tinc per posar el
genoll en circulació. Qui sap, potser la meva determinació o tossuderia,
fa que xuti a porta i marqui el gol definitiu, el de la remuntada. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">I espero que no
sigui en pròpia porta, que en sóc capaç... I em conec. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-78346185607694532242016-05-22T11:05:00.001+01:002016-05-22T11:19:19.598+01:00PEIX VOLADOR<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wYoNrmJe9LA" width="420"></iframe> <br />
La sala de tortura, o de plaer, segons es miri, és càlida. Ho fan expressament. Hi ha una columna vertebral de guix. Desconeixies que fos amb tanta corba. Pensaves que era recta, almenys la teva. Tens el coll llarg, potser massa, d'aquí venen els teus problemes. Mira ella, Nefertiti. Una Cleòpatra trencada. Ara que tens el cap al lloc se t'ha trencat el cos. Descompensada.<br />
Mires al teu voltant i et preguntes com seria viure amb algú com tu. Si el cap fos transparent, se't veurien els pensaments. El mires. Et mira sense mirar. Sembla segur de si mateix, però en defugir la mirada, vol dir que és tan tímid com tu. M'agradaria dir-te: Saps que et dius com el meu primer amor? Com seria viure amb algú com tu? Esperar-te. Però no li dius, és clar. Seria traspassar la línia. Ell té el poder en les seves mans, tu el tenies. Calles i deixes de fer bromes. És moment de silenci i de comportar-te, <i>peterpana.</i> Vols deixar de pensar i se't fa difícil. Voldria dir-te que t'he mentit. Que en realitat sóc escriptora, no una dona de fer feines. Però com es lesiona una escriptora el genoll? La tendinitis és al colze, de tant teclejar, no de netejar vidres.<br />
Li dic que m'he comprat un llit i un matalàs nou. Vull millorar, em sento presonera, culpable. De què? Què he fet malament? Posar el cos al límit i t'ha passat factura. <br />
Avui hi ha música, d'aquella del Natura. Aigua en una font. Aquesta mena de música t'avergonyeix, però funciona.<br />
Vull una immensa piscina d'aigua tèbia i deixar-me anar. Com ella aquell estiu. Només l'aigua cura els peixos malalts. <br />
He desenvolupat la teoria de que vaig néixer peix. En demanar al meu pare unes cames per conèixer com era el món més enllà del mar, em va advertir: Tard o d'hora voldràs tornar amb mi. Vull tornar a casa, papa. Em vaig equivocar. Els peixos moren fora de l'aigua. Agonitzen, ja t'ho van dir i no vas fer cas. <br />
Senyora, desperta. Et passa els dits pels cabells i et toca la punta del nas. Em pregunto si li ho fa a tothom. <br />
Ens veiem en un mes? Un mes? Mmmmmm. Massa temps. <br />
Tinc una segona teoria: I si no em vull curar? <br />
Com seria viure amb algú com tu? <br />
Sóc un peix volador. Tinc un cor boig.Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-74908415515884127972016-03-27T23:40:00.003+01:002016-03-27T23:48:43.702+01:00PLAÇA KARL MARX<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ontedMukaK4?list=PLKNSWG-ZO37h7E4tO8WfCXPv08-vlrmgW" width="560"></iframe><br />
<br />
-Ei, barcelonins! Dissabte ve Luigi a Barcelona a fer un concert! Us ho dic per si hi voleu anar...<br />
<br />
-Ole, el trompetista! Intentaré anar, però no prometo res, dissabte faig cinquanta anys!<br />
<br />
Però arribat el dia em vaig llevar d'hora i vaig anar al forn a comprar dos llonguets. Un per a mi i un altre per al meu acompanyant. Si no hagués estat per ell, m'hauria quedat a casa i hagués cuinat una paella per a tres. Però al migdia ja anàvem camí a Nou Barris.<br />
<br />
Quan surts del metro no saps mai què et trobaràs i més si desconeixes el barri. Feia sol, com fa sempre tots els 12 de març de la meva vida i era dissabte. No hay sábado sin sol...<br />
<br />
Vaig veure una rambla animada. La gent passejava o seia en bancs fent el ronso per no haver de tornar a casa tan d'hora, ara que ja s'ensumava la primavera.<br />
<br />
Jo anava amb el<i> google map</i>s obert, buscant un institut de secundària. Joan havia memoritzat un plànol a casa, desconfiat com és de les noves tecnologies. En arribar, tot era tancat. Que estrany...<br />
Vaig contactar amb Javito, un dels dos barcelonins que també anava al concert. És el germà gran del Luigi. Són els meus nebots.<br />
<br />
Com nosaltres, anava perdut pel barri, donant tombs com un hàmster, pujant i baixant carrers. Però al final, més espavilat que dos cinquentens suposadament vivets, va trobar l'institut on feien el concert. Em va enviar la seva localització. Després d'hora i mitja, vençuda, havia desistit d'arribar a temps al concert. Vaig seure en un banc, resignada. Joan no volia tirar la tovallola tan aviat. Sol dir: por mis huevos... que ho trobarem. I va marxar. Al cap d'un minut em va fer un senyal. L'institut era allí mateix!<br />
<br />
Recordo Javito baixant la costa. Estava clar que el concert havia acabat. Però em va felicitar, content dels meus cinquanta anys i de veure'ns. Ell va ser un dels meus regals del dia. Després vindria el de retrobar Luigi, que havia fet bufar la trompeta sense esperar-nos! M'hauria agradat veure'l, amb la seva camisa negra de músic. Quan el vam veure feia un mos a un entrepà.<br />
<br />
-Jose!<br />
<br />
-Lluís!, lo meu xiquet!<br />
<br />
Els que em coneixen saben que abraço poc i despisto. Però amb Luigi no és així. Se't llença al coll i t'abraça fort. Només el pots correspondre, desarmada.<br />
<br />
Després de dir-nos adéu, vaig decidir menjar en un banc, d'esquena al sol i a la plaça de Karl Marx.<br />
<br />
-Poca gent podrà dir que el dia que va fer cinquanta anys va dinar un entrepà a la plaça de Karl Marx -va dir Joan.<br />
<br />
Poc m'importava. En sentir el nom del pensador revolucionari vaig pensar en els obrers que vivien al barri, en la lluita de classes i en la faula de la cigarra i la hormiga.<br />
<br />
"Un verano una cigarrita cantaba y cantaba, feliz. Despreocupada y sin importarle el porvenir. Cantaba y se burlaba de la pobre hormiguita que trabajaba sin descanso. Ella sabía que después del verano, llegaría el invierno.<br />
<br />
Y llegó. La hormiguita, a resguardo del frío, veía nevar, confiada de que su despensa estaba llena. Oyó unos golpes en la puerta. Era la cigarra que suplicaba: "¡Hormiguita, ábreme la puerta! Tengo hambre y frío. Moriré si no me dejas entrar". Pero la hormiga no le abrió. "Que hubiera trabajado en verano en lugar de cantar y cantar, cuando se reía de mí", pensó.<br />
Y la hija de puta no le abrió la puerta".(Versió lliure de la faula <i>La cigarra y la hormiga</i> inspirada en la pel·lícula <i>Los lunes al sol)</i>.<br />
<br />
Mirant les torres on viuen la gent obrera, entre mos i mos al llonguet, pensava en el diàleg de la pel·lícula<i> Los lunes al sol.</i> Sobretot quan el protagonista diu, més o menys: ¿Y quién decide quién es cigarra y quién es hormiga en esta vida?<br />
<br />
Pensava en les persones que només han conegut el treball. En els blocs de pisos tristos, en els balcons plens de roba estesa. "Hiciste nuestra casa al lado de tus fábricas". En les vacances que molts no han tingut, en els viatges que ja no faran.<br />
<br />
I així, filosofant sobre les oportunitats de vida de la classe obrera i en Karl Marx, vam agafar el metro per tornar a casa. Enrere quedava aquell home vellet de cor blanc, vestit amb pijama, que volia ajudar una veïna amb les bosses de la compra. Deja, deja, que ya puedo yo... Quita, mujer, yo te ayudo. I van desaparèixer de la meva vista i de la meva vida. Ja no els veuria mai més.<br />
<br />
I com diu Joan, qui podrà dir que el dia que feia 50 anys es va menjar un entrepà per dinar en un banc a tocar de la plaça de Karl Marx? Segurament, només jo.Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-66327101269799124292015-12-05T11:13:00.000+01:002015-12-05T11:13:02.068+01:00MUGUET<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-X8ngsIHcbqA/VmK2HuoJItI/AAAAAAAAIvs/rpGu71y_mqo/s1600/muguet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="http://4.bp.blogspot.com/-X8ngsIHcbqA/VmK2HuoJItI/AAAAAAAAIvs/rpGu71y_mqo/s200/muguet.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordo perfectament el
dia que ens vas dir que et casaves. Al menjador estàvem la mama, que
acabava de sortir-se'n d'una operació molt delicada, Sumpta, tu i
jo. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La mama va dir: si totes
marxeu de casa, amb qui ens quedarem, lo papa i jo? I em va mirar a
mi, dient: sort que a casa sempre estarà Jose... </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aquella sentència de la
mama no em va fer gens de gràcia. Jo sempre seria la Beth de
<i>Mujercitas</i>? No! Jo era Jo March, no era Beth. Beth moria i en
canvi Jo marxava lluny de casa per viure una vida que havia de ser
fascinant. Escrivint i gaudint de la gran ciutat...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Li vas demanar a la mama
que s'encarregués del teu ram de núvia. Del vestit me n'ocuparia
jo. Et vas casar de curt amb un vestit de guipur blanc. També vaig
ser jo qui, amb la mama, li va demanar a la florista que el ram havia
de ser de roses blanques i muguet. Per què muguet i no una altra
flor? Perquè que fos de muguet tenia un sentit. Al cap d'uns anys
t'ho vaig explicar. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo, com Jo March, marxava
de casa. Com que tu i jo compartíem llibres, un dia et vaig donar el
llibre verd, ara et tocava tenir-lo a tu. Era <i>El Manantial,</i>
d'Ayn Rand. Aquella novel·la era la nostra bíblia, robada de la
biblioteca de la iaia Rosita. Quan te'l vaig donar, en fullejar el
llibre, vas trobar una branqueta de muguet del teu ram de núvia. Era
la flor preferida de Dominique, la protagonista de <i>El Manantial.</i> Era una complicitat més, de les nostres. </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Tu ja tenies el càncer
que se't va emportar lluny de la família March. Tu havies estat més
Beth que jo. Jo era Jo, no Beth. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Una tarda d'agost de fa dos estius, Sumpta
i jo, i Paula, la gran de les nebodes estàvem a la teva habitació.
Assegudes al llit on vas morir, embolcallàvem cada mocador teu.
Sumpta, la germana gran tenia una llista amb noms de dona. Tants noms
com mocadors tenies. Volies que cada dona que havies estimat en tingués un. Sumpta els anava seleccionant,
jo els plegava i embolcallava en paper de seda i Paula escrivia el
nom de cada dona destinada al teu record. El teu marit entrava i
sortia de l'habitació. Quan se li feia massa dur i plorava, marxava.
Quan estava millor, tornava i s'asseia al llit fent-nos companyia.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Quin és el meu mocador?
-vaig preguntar encuriosida.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Bego te n'ha deixat tres
de blancs. Un de cotó, un estampat de <i>topets</i> i el xal de
seda.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Ai, no. No, no. Jo vull
el mocador màgic. És l'únic que vull. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Vaig remenar els mocadors
fins que vaig trobar el de cotó estampat de flors, el primer que et
vam regalar i que va inspirar el conte <i><a href="http://emilyhablasobrecomoeselmundo.blogspot.com.es/2012/11/el-mocador-magic.html">El mocador màgic</a></i>.
Aquest llibre m'havia convertit en Jo March. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Després dels mocadors, va
venir posar nom a les teves joies. El teu marit, ja més seré,
continuava amb nosaltres. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Jo no en vull cap de
joia. Però has de saber una cosa...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Es va fer un silenci
expectant. Vaig mirar el meu cunyat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Passa'm el llibre verd,
el que està damunt la calaixera. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Els vaig explicar la
història del llibre verd robat, del muguet assecat entre les pàgines
esgrogueïdes. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Un dia et demanaré
aquest llibre. Ara no. Però si un dia tinc la necessitat de
rellegir-lo, haurà de tornar a mi. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Avui plou a Barcelona. Fa
un dia per estar-se a casa i mirar <i>Mujercitas </i>. Per recordar
quan érem les germanes March i preguntar-se per què Bego va ser
Beth i no vaig ser jo. Potser perquè jo era i sóc Jo March.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-22241803412493228652015-08-23T09:42:00.000+01:002015-08-23T17:46:26.445+01:00LA LECTORA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-69KqElEbLRo/VdmGTETsFOI/AAAAAAAAIhY/9nEfnbVm7QY/s1600/8a15b8d429a87ec7c5b737c79fe90569.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-69KqElEbLRo/VdmGTETsFOI/AAAAAAAAIhY/9nEfnbVm7QY/s320/8a15b8d429a87ec7c5b737c79fe90569.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Hola, avui t'he trobat a
faltar. No com fins ara, no. Avui m'hauria agradat estirar-me al teu
costat, al llit, i llegir-te. Convertir-me en el que demanaves els
últims dies de la teva vida, que et llegissin, ja que tu no podies
fer-ho. Ser la teva lectora. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordes la pel·lícula,
no? L'havíem anat a veure al cine, tu i jo, o potser havíem
compartit la pantalla del televisor, quan vivíem juntes.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan alguna cosa ens
agradava, si era un llibre, en acabar-lo de llegir, ens
l'oferíem: l'has de llegir. L'altra agafava el llibre en silenci i
acceptava. Si ella ho diu, serà per alguna cosa. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordo l'últim cop que
vam parlar d'un llibre. <i>L'altra</i>. L'has llegit? Sí, no vaig dir res
més. No podia explicar-li per què m'havia agradat. Almenys no en
veu alta. M'hauria despullat massa. Però tu amb una mirada en vas
tenir prou. Jo havia amagat la meva. Una mirada i ho reconec tot. Tu
ho sabies. Encara així em vas buscar els ulls, amb la teva mirada
blava i em vas dir: Como la vida misma, eh? Sé que vaig somriure.
M'havies agafat, de nou, amb el cul a l'aire. Vulnerable com saps que
sóc. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quasi no sabies res de la
meva vida, què m'havia passat els últims anys. Indagaves dins meu i
no obtenies resposta. No ho podies saber, coneixent-te, sabia que
patiries i t'ho volia estalviar. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordo una escena de fa
molts anys, de quan encara compartíem vida. Llegies un llibre de
Javier Marías. Vas llegir un fragment en veu alta...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-.(...) emoción de
costurera.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un silenci dels meus,
reflexionant sobre les paraules dites.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Soy costurera. Explícame
lo qué es una emoción. -vaig dir.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aquella frase m'havia
dolgut una mica. No que me la llegissis, era per riure juntes, sinó
perquè m'hagués agradat dir a l'autor unes quantes coses. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Primera, què en saps tu
de les emocions. Què en saps tu, si ets un home (de vegades oblidem
que ells també en tenen, de sentiments). Què en saps tu de les
costureres, segurament no n'has coneguda mai cap. I finalment, què
en saps tu de les emocions d'una costurera? </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Una costurera en sap molt
d'emocions. Cus en silenci i, en tenir les mans ocupades, les fa volar. Però les amaga. El silenci una altra vegada. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Javier Marías havia
menystingut una costurera. I el que era més greu al meu entendre,
havia menyspreat les seves emocions.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Queda pendent, Javier, la
pregunta, tot i que ara ja li he perdonat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa uns dies que volto per
casa amb una novel·la a la mà. <i>Los enamoramientos</i>. És de Marías.
M'estiro al llit a qualsevol hora. La llegeixo, la gaudeixo i sé que
me l'hauré de comprar. Amb un cop de llegir-la no n'hi ha prou. S'ha
de rellegir, fins a entendre cada frase escrita. És sorprenent com
furga en les ferides obertes. Ai, que m'has arribat just quan la
podia entendre.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan llegeixo, és com si ho fes en veu alta. M'estiro
al teu costat, obro la pàgina que he assenyalat amb un punt
de llibre i continuem amb la lectura. Quan l'acabem, la comentarem.
Amb un silenci o amb una mirada. Ja ens va bé. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Segueixo sent una
costurera.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-24667515574849909012015-08-04T08:32:00.000+01:002015-08-04T08:36:40.595+01:00ANORMAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-AEgCL62NS6A/VcBpGxfkzRI/AAAAAAAAIfU/XqakXeKMcWc/s1600/peliculas.471.IMAGEN5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-AEgCL62NS6A/VcBpGxfkzRI/AAAAAAAAIfU/XqakXeKMcWc/s1600/peliculas.471.IMAGEN5.jpg" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">A principis de la
primavera passada, una de les alumnes va explicar a classe lo que li
havia dit la seva filla: Jo no sóc normal, mama. Ella, la seva mare,
l'havia intentat convèncer de que tothom era normal, igual que
tothom era especial. Jo l'escoltava i mentalment li deia que no, que
no tothom era normal. Que sí, esclar, tothom té coses valuoses,
coses que, per sort, ens diferencien a uns dels altres. Conec una
persona seriosa, poc comunicativa, que pot estar mirant com naden els
peixos dins una peixera sense pensar en res més, amb la ment en
blanc. Després és capaç de fer-te riure mentre prepara un
gintònic. Això seria el que ens diferencia a uns dels altres.
Tothom té el seu puntet, només fa falta trobar-li. La persona que
prepara els gintònics perfectes simplement és tímid. Sí, és un
home. També hagués pogut ser una dona.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Farà uns cincs anys li
vaig dir a un especialista en emocions que jo volia ser normal.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-M'agradaria ser com la
meva germana gran, que s'il·lusiona per qualsevol cosa, que és
alegre per naturalesa. Ella s'agafa a la vida.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ell va reflexionar un
moment, preparant la resposta. Cadascú neix com neix, i poca cosa es
pot fer. S'ha d'acceptar com som i seguir endavant. Lo que no vol dir
que no s'ha d'intentar millorar en les coses que fem o que pensem. No
podem dir: jo sóc com sóc, i no canviaré. -va dir l'especialiste-.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Em vaig quedar en silenci.
Vaig pensar, bé, així seràs, la resta de la teva vida. Anormal,
perquè tens un cervell diferent. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo no puc mirar un gos
perdut pel carrer i passar indiferent. Veure'l m'ocasiona patiment.
Amb el temps he après que puc viure i mirar les coses de forma
positiva. Puc pensar que un cotxe l'aixafarà. Però també puc
pensar que una persona aturarà el seu cotxe al voral de la carretera
i el recollirà. Ara sempre penso en la segona possibilitat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">L'home savi va continuar:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-A les persones se'ls ho
ha de demanar un compromís. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-No ho entenc.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Tu et compromets?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Em parles de parella?
Compromís de parella?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-A la vida en general.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Sí. Crec que sí que em
comprometo. Per exemple, sé que no em separaré mai del meu gos, ja
que a l'adoptar-lo, li vaig prometre. O amb la meva família. Sé que
mai els deixaré de banda.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Però ho vaig fer. Durant uns anys vaig deixar la meva família de banda. Però tard o d'hora
el temps posa les coses al seu lloc. Ara estic amb ells i aquestes
quasi dues setmanes que he estat al sud, ells ho han sabut. He
tornat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">On era? Qui sap. Només ho
sé jo. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">De tant en tant algú m'acusa. Amb paraules o amb la mirada. Tothom espera que desperti
d'una. Si tens tant per donar, per què no ho fas? Si saps escriure,
dibuixar, cosir, estimar... Per què no ho fas? No tinc la resposta.
Necessito més temps. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa molts mesos que no
publicava, lo que no vol dir que no escrigués. Però em passava una
cosa. Escrivia, ho rellegia, i deia, bé, ja ho has escrit. I no
guardava el document i si ho feia, després l'enviava a la paperera.
Després anava a la paperera i la buidava. ¿Desea eliminar este
archivo definitivamente? Sí. ¿Está seguro? Sí. ¿Completamente?
Sí, pesat. Completamente. Hòstia!</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">No és que no tingués res
a dir. De fet, el meu cap és un no parar. Busco el botonet que
desconnecta el cervell i no el trobo. He d'acceptar que sóc A-normal
i tenir paciència.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">També sé que he de posar
alguna cosa per part meva. Todo se andará. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dia em desbloquejaré
del tot. Sempre vaig pensar que quan algú m'estimés tot canviaria.
Ara he après que només si m'estimo a mi mateixa, si em respecto, si
m'accepto, ho faré. Tot començarà a fluir. Serà fàcil, així ho
vull pensar. Estiraré el fil i faré coses boniques. Però com em
deia la meva professora de francès, que em coneixia bé, excelente,
María José. Pero no te duermas en los laureles. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">I ara, per acabar amb un
somriure explicaré una escena de El jovencito Frankenstein (em sé
part del diàleg de memòria, País secret):</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">El professor Frankenstein
envia el seu ajudant Igor a buscar un cervell per transplantar, al
prestatge on els guarden.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Igor mira i remira entre
els pots on neden els òrgans en formol i en tria un. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">El professor Frankenstein
transplanta el cervell a l'ésser que ha creat, però no tot va com
havía previst. La criatura, feta a trossos d'uns i altres, actúa de
forma estranya.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan el professor pregunta
al seu criat de quí era el cervell, Igor li respon:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-No sé, en la etiqueta
ponía: A-normal.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">PS. Potser semblarà que
sóc creguda, en creure'm diferent. Però us asseguro que a la meva
etiqueta posa A-normal. Ho podeu ben creure... Només havia una
persona al món a la que si li deia: A-normal, somreia. Sabia de què
parlava i què volia dir. Malhauradament ja no hi és en aquest món.
De tant en tant miro al cel per si la veig i li dic: confia en mi.
T'ho vaig prometre.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-34848111046118590602015-01-13T21:51:00.000+01:002015-01-13T22:04:57.535+01:00ROBA ESTESA<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/9yfBtgH81jY" width="420"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">M'agrada fer rentadores.
Potser hauria de dir que m'agrada fer la bugada, però aquesta
paraula no fa per mi. És un acte de purificació. Rento la manta en
la qual tapem a Bruc i pujo a estendre-la al terrat. Ell m'acompanya
i es dedica a marcar territori a les cantonades. Un pipí aquí i un
allà. Per aquí he passat jo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">És l'hora violeta i la
lluna mira amb</span><span style="font-size: medium;"> tristesa les torres de la Sagrada Família.
L'aire està en calma i aquesta quietud m'afecta. M'assec a un
raconet i penso en ella. Se m'escapen les llàgrimes i les eixugo amb
la màniga. Hauré de rentar la jaqueta, penso. Joan puja al terrat
i jo dissimulo les llàgrimes, donant gràcies per la foscor i perquè no pot
veure que he plorat. Tornem a casa i agafo el mòbil. Li envio un
missatge de socors a ma germana Sumpta: què feu? Em contesta amb un:
et truco d'aquí una estona. Llavors fumo una cigarreta, esperant la
seva trucada. M'invento una excusa per tornar al terrat, sola.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La lluna continua trista i
ma germana Sumpta truca. Per telèfon em deixo anar. He tingut un
<i>baixon</i>, li dic. Tots en tenim, Jose. Ella em fa reflexionar,
com una segona mare. Ma germana mai em jutja, mai m'és hostil. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Em conta un somni que ha
tingut: tenia una bugada per estendre, com jo. En pujar al terrat per
penjar la roba l'esperava la meva germana Bego, repenjada a la barana
i mirant el carrer. Al seu costat hi havia un gat negre. Que curiós
que fos negre... Bego es girava. Tornava a tenir trenta anys i
somreia. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Han passat set mesos de la
seva mort i crec que ens vol dir que ja està en pau. Que finalment
ha acceptat el seu destí, que ja té les ales que es mereixia. </span>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-26474635297293273802014-12-15T14:14:00.001+01:002014-12-16T05:20:50.459+01:00LA CRUA REALITAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jDxzEv7tRWU/VI7eNHp0P-I/AAAAAAAAHFU/OcBB8UUSVGQ/s1600/doris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-jDxzEv7tRWU/VI7eNHp0P-I/AAAAAAAAHFU/OcBB8UUSVGQ/s1600/doris.jpg" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un diumenge al tard
tornava a casa i em vaig creuar a la Diagonal amb un parell d'homes
ben vestits que arrossegaven una maleta cadascú, buscant un hotel on
passar la nit. Vaig suposar que l'endemà tenien un congrés o què
se jo. Em vaig fixar en un en concret. El vaig imaginar desfent la
maleta, sol, sense ningú amb qui parlar en aquelles hores de la nit.
Segurament agafaria una beguda forta de la nevera i s'asseuria a la
punta d'aquell llit de matrimoni amb una tristesa infinita. Li hauria
anat bé tenir a mà una targeta on posés: <i>Asiáticas sumisas. No
se arrepentirá. Llame al 666</i> 2<i>37 … Discreción asegurada</i>.
Però no la tenia ni s'havia fixat amb mi. Així que es desvestiria,
miraria una pel·lícula porno i s'adormiria. (Quan vull puc ser molt
sòrdida).</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Llavors vaig sentir una
veu que em deia: creus que la maionesa que tenim a la nevera s'haurà
fet malbé? Em va costar tornar a la realitat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Saps una cosa? -Li vaig
contestar- T'has fixat amb els dos homes que ens hem creuat? Doncs jo m'estava fent una pel·lícula amb un d'ells i tu m'has fet tornar a
la realitat... </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Però ara arribaràs a
casa, voldràs maionesa per sopar, i no en tindrem. Si no me n'ocupo
jo de la intendència, qui ho farà? </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Joan té la virtut de
posar-me els peus a terra. S'ha de ser pràctic i <i>punto</i>. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dissabte jo havia
tingut la idea de cuinar peix per sopar. Seria una sorpresa. En lloc
de comprar un parell de llenguados, vaig comprar un quilo de
sardines. Aquell dia jo seria la <i>cazadora recolectora</i>.
Aprofitant que ell havia anat a escampar la boira, jo soleta vaig
netejar les sardines. Les dones del sud ja ho tenim això, igual
planxem un ou que fregim una corbata. Quan va entrar al menjador, va
ensumar com un gos i va dir: què és aquesta olor tan forta? </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Estic fent sardines al
forn... </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">No us imagineu lo
vulnerable que em vaig sentir. Tota jo era una gran sardina amb
davantal. Aquella olor s'havia escampat per tota la casa. Ara les
cortines de fil feien pudor de sardina, com els meus cabells i les
meves mans. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Qui em voldrà, Joan? Com
es pot ser tan poc sexi? Si ara baixés al bar de baix i algú allargués la mà per saludar-me, la meva mà faria olor de peix...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Però les sardines estaven
prou bones. La crua realitat és així. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa unes setmanes jo em
sentia la dona més guapa del món, vestida de vermell, tornant a
casa de matinada. Bruc em va rebre mig adormit i despentinat. Em vaig
fer un cafè i vaig encendre un cigarret. La casa estava silenciosa,
com a mi m'agrada. Pensava en tot el que m'havia passat aquella
mateixa nit i el soroll del mànec de la porta del menjador em va fer
girar el cap. Joan entrava despentinat i amb la tovallola al coll.
Vaig somriure amb tendresa. Els dos homes que tinc a casa
m'esperaven, despentinats i amb cara de son. La crua realitat, vaig
pensar. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dia puc ser una dona
sexi i perfumada. D'altres sóc una gran sardina amb davantal. Però
de vegades, la crua realitat té el seu puntet.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-26345134984780230982014-11-10T08:29:00.001+01:002014-11-10T08:33:05.042+01:00LA LLUNA D'EN COSMO<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa uns mesos, no diré
quants, vaig decidir amagar el meu cor dins una capsa de llautó, com
faig sempre, per no viure. Però com deia aquell, els flocs de neu
són perfectes, l'amor no. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En nits de lluna plena,
quan la busco amb la mirada a través de la peixera que tinc a casa,
els pensaments volen cap a la lluna d'en Cosmo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/EAU4pf0uhoY" width="560"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">I escolto els vals de
Musetta.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/4VvKnq60-2E" width="420"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Decideixo treure el cor de
la capsa per mirar si encara està tendre, si batega. Me'l miro i
me'l remiro, li faig un massatget per despertar-lo i batega de nou. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ai, que encara estàs viu,
li dic. Guardate la luna! I li ensenyo la lluna d'en Cosmo. Mira que
bonica, cor meu, desperta. En nits com aquesta, els gossos udolen.
Ploren, es lamenten pels dies no viscuts, li explico. Vols fer tu el
mateix? </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Qualsevol nit nevarà.
Farà fred però una mirada càlida t'esperarà i et donarà les
gràcies pel vestit vermell que t'has comprat per anar a l'òpera. I
et dirà allò dels flocs de neu perfectes. L'amor no, li
contestaràs. Qui diu que l'amor és perfecte? T'allargarà la mà...
L'hauràs d'agafar, deixar la raó de banda i trauràs el cor de la
capsa per no haver de lamentar mai més els dies no viscuts. Deixaré
la timidesa a casa, el miraré als ulls confiada. Amb l'autoestima
alta, perquè tinc un vestit nou, unes sabates de taló i <i>La
Bohème</i> m'espera. I sabràs que és ell perquè coneixerà la
música que t'agrada i et fa sentir vulnerable. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Potser tornaràs a casa de
matinada amb l'abric descordat i això que farà fred. T'ha fet
sentir la dona més guapa del món, sense ser-ho del tot. </span>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Miraràs com surt el sol i
recordaràs que les dues persones més guapes de la família, les que
tenien els ulls clars, dormen en una capseta i potser tenen fred. I
donaràs les gràcies al cel per la neu perfecta, pel cor escalfat,
per estar viva. I somriuràs perquè la lluna d'en Cosmo t'ha
afectat. Has deixat la raó a casa dins una capsa i has alliberat el
cor. És el que volia, eh? </span>
</div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-24014874238068001472014-11-03T20:55:00.000+01:002014-11-03T21:07:03.029+01:00EL PACTE<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/bj2bWoYDO-8" width="560"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ella i jo havíem arribat
a un pacte. Va ser una setmana abans que marxés. Jo tenia una cosa
que ella volia. Lo que jo tenia, jo ja no ho volia. La meva proposta
va ser acceptada. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Per on hauríem de
començar?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Va tardar uns minuts abans
de respondre.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-T'hauràs de tallar els
cabells. Començarem per l'aspecte físic. Recorda que les dues tenim
la genètica en comú. Tampoc serà tan difícil.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Alliberar-me dels cabells
no em suposaria cap esforç. De fet, ja ho havia pensat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-I els ulls? Tu els tens
blaus...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-El color no és
important. Podré mirar a través d'ells, això és el que compta.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-He pensat que hauré
d'aprendre a nadar com tu. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Això és el que més
m'agrada de la teva proposta. Tornar a sentir l'aigua. Ahir em va
passar una cosa molt curiosa...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Què?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Va ploure.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Ahir? No ho recordo...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-No, vaig sentir la
pluja... Com t'ho diria... Em queia a sobre i no plovia. Crec que
això vol dir que em queda poc. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Se'm va escapar una
llàgrima. Ara no, ara no... Que no et vegi plorar. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Obre l'armari. Tenim la
mateixa talla, potser ara estàs més prima, però ets modista i ja
t'ho arreglaràs. Busca el bikini blau, és el que més m'agrada. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Em vaig posar els sostens
per damunt la roba i omplia les copes.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-És xulíssim! M'anirà
bé.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Tria el que més
t'agradi. Hi ha un munt de jerseis a ratlles.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ella sabia que són la
meva debilitat, les ratlles. Em recorden el mar i les dones
franceses. Vaig anar agafant amb recança la roba que m'agradava.
Això em feia sentir malament, molt malament. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan ens vam tornar a
veure jo ja duia els cabells curts. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Estàs guapíssima!</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Saps una cosa? Amb el
cabell curt, els homes em miren més...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Va somriure.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Tot s'ho diu ella...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Si no m'animo jo, qui ho
farà?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Em pots fer un favor?
Posa't el vestit blau d'estampat japonès que em vas fer.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan em vaig mirar a
l'espill, amb el cabell curt, els llavis pintats i el vestit japonès
cordat al coll i sense esquena, era ella. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Aquest vestit em recorda
les nits d'estiu que ja no viuré.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa cinc mesos que vas
morir. Duc el teu cabell, però ara una mica més llarg. Em poso la
teva roba, les sabates, i escolto la teva música. Quan cuso, penso
en tu. Quan dibuixo, penso en tu. T'agradaria tot el que estic fent,
tot i que sé que m'he d'esforçar més. Però què t'he de contar a
tu? Si els meus ulls, ja són els teus. I el meu cos també. Tornes a
tenir vida, la meva. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-28161340982470586772014-10-15T22:17:00.000+01:002014-10-15T22:17:02.418+01:00EL SENYOR BENITO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-VB7g7OBgAXs/VD7kDBKuAtI/AAAAAAAAGj4/DypQ-Wo3maE/s1600/CAM01046.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-VB7g7OBgAXs/VD7kDBKuAtI/AAAAAAAAGj4/DypQ-Wo3maE/s1600/CAM01046.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Igual feia vint anys, o
més, que no entrava a una aula. Dijous passat ho vaig fer. Dues
hores abans havia triat la roba que em posaria el primer dia de
classe. Normalment em vesteixo de negre, per donar una imatge de dona
dura i inaccessible. Com per crear distància. Demà, el meu segon
dia de classe, aniré vestida de Picasso, com diu Joan quan em
vesteixo de ratlles. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">No he dit que entro a
classe com alumna, no de profe. M'he de preparar bé si vull encarar
bé la segona etapa de la meva vida. Als quaranta-vuit anys començo
de nou...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Si Déu vol i el cap i les
mans m'ho permeten, seré il·lustradora. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">El profe és un seductor.
Sedueix amb la rialla, amb la mirada, amb la gesticulació. El seu
físic li dóna ales. Suposo que ell ho sap i ho utilitza. Però és
una seducció neta, gens manipuladora. Som 22 alumnes, 20 dones de
totes les edats (per què al món som majoria?) i dos homes joves. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Si abans, de joveneta,
hagués buscat un lloc per asseure'm a l'última fila, per passar
desapercebuda, ara vaig buscar un lloc ben a prop de la pissarra.
Així que a ell, a “ell”, el tenia al davant mateix. “Ell”
duia una llista amb el nom de l'alumnat que dijous passat va començar
el curs d'Àlbum Il·lustrat. Cada cop que digués en veu alta el nom
d'algú, aquest hauria de parlar d'ell mateix. Quina era la seva
formació, què feia, si havia publicat, etc...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Per a una persona tímida
això és una putada i de les grosses. Déu, què diré? Quan vaig
sentir: María José o Maria Josep? Aquesta sóc jo, ara vaig...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Hola, vaig estudiar
disseny de moda però he treballat bàsicament de modista. Escric,
dibuixo i tinc tres contes publicats: Un com a coautora d'un conte,
un altre escrit i il·lustrat per mi i un últim com a il·lustradora.
</span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ja ho havia soltat i entre
“ell” i ja existia una certa complicitat. De fet va ser ell qui
m'havia signat el document que necessitava per assistir a classe. Amb
una entrevista i els meus dibuixos havia passat la prova amb èxit.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La resta d'alumnes va fer
el mateix que havia fet jo. I, en sentir-los, em vaig adonar que jo,
una modista de 48 anys, era l'única de la classe que havia
publicat... Ara jo també tenia ales.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-size: medium;">Ell” parlava i
parlava. Els meus ulls el seguien i el meu cap ja volava. De sobte
vaig sentir:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Ara us parlaré del
senyor Benito. Ahir la nit i per culpa del seu fill, el senyor Benito
i la seva dona van discutir. Van dormir junts, com sempre, i
l'endemà, quan el senyor Benito va obrir els ulls, la part dreta del
llit comú estava buida. Ella no li havia preparat l'esmorzar. Això
el va enrabiar. Com s'atrevia a fer-li això? A ell! El senyor Benito
va treure el cap per la finestra i allà, al bar de davant de casa,
estava ella. Reia i reia, mentre prenia un cafè. I qui provocava les
rialles de la seva dona, era un cambrer jove i atent.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Vaig tardar uns segons a
reaccionar. Qui és el senyor Benito ara?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Us demanaré un exercici:
Heu de dibuixar el senyor Benito mirant per la finestra.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Buff...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Però vaig agafar llapis i
paper i vaig dibuixar un senyor Benito pensant en Joan. Mirava per la
finestra, fumava un cigarret, com tantes vegades l'he vist, i s'havia
preparat un cafè. Vaig dibuixar un gat en lloc del Bruc. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Dues hores després
tornava a casa, pensant en aquell matí tan agradable. El pis estava
buit, ni rastre del senyor Benito ni del Bruc. On són? I el dinar?
No està la taula parada! Vaig pujar al terrat i allà estaven els
dos hòmens de la casa. El senyor Benito mirava de descongelar un
tuper amb mandonguilles al sol. Bruc m'ignorava. Allà on anava el
senyor Benito anava ell. La mama, per a ell, havia deixat d'existir.
Com s'atrevia a deixar-nos sols i desemparats, sense el cafè fet ni
la meva lleteta al bol?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Demà torno a classe.
“Ell” estarà allí i riuré i riuré. Però, per si de cas, he
deixat el dinar fet, por si las moscas...</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-51654581523972831772014-09-18T10:36:00.001+01:002014-09-18T10:39:17.486+01:00CABELLS CURTS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-sTO4jw7nHl4/VBqmnB9LLFI/AAAAAAAAGPU/55vZIxFR8YM/s1600/jean-seberg15_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /> <img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-sTO4jw7nHl4/VBqmnB9LLFI/AAAAAAAAGPU/55vZIxFR8YM/s1600/jean-seberg15_.jpg" height="224" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-size: medium;">-T'has tallat els cabells...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Sí, em molestaven...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Ja ho diuen: Una dona que es talla els cabells, en tres mesos canvia de vida.”</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">De la pel·lícula <i>Cocó Chanel</i>.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa una mica més de tres
mesos que vaig decidir tallar-me'ls jo. Em tenien esclavitzada.
Retallar el serrell cada dues setmanes, la planxa per allisar-los,
els retocs... Ni un cabell fora de lloc, tots havien d'estar ben
arrenglerats. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La tallada va ser gradual.
Fins que vaig decidir que havia de ser més radical. No vaig dir allò
de “córteme el pelo, al cero”, però quasi. La perruquera,
pobra, tremolava. Li vaig donar les gràcies, amb les seves estisores
m'havia alliberat. Les orelles descobertes. Ara era tota ulls i boca.
I m'agradava. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Les reaccions van ser
diverses. Des d'un sincer: “sembles un xic” de ma neboda Cinta a
un: “Ai, filla, em penso que t'has trastocat!” de ma mare. Què
hauria dit lo papa? Crec que li hagués agradat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Quan li vaig preguntar què
li semblava a ma germana B, em va mirar i va dir: Estàs molt
guapa! </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Hi havia que abaixava la
mirada per no demostrar el seu descontentament. No m'importava. Hi ha
qui pensa que els cabells llargs d'una dona són una arma valuosa per
captivar els homes. Ai, no sé...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ara puc ser Audrey Hepburn
a <i>Vacaciones en Roma</i>. O Jean Seberg a <i>Al final de la</i>
<i>escapada</i>. O una supervivent d'un camp de concentració. O una
dona després d'un tractament de quimioteràpia, com <i>ella</i>. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Cinta, ja no puc ser
Rapunzel ni Blancaneus. T'han dit que les princeses han de tenir els
cabells llargs. Però elles també es tiren pets, recorda-ho. Un dia
t'explicaré, quan seràs més gran, quí són les amazones. Per
tirar l'arc amb precisió es tallaven un pit. Quan seràs més gran
potser ho entendràs. També podria ser que mai ho necessites saber,
Rapunzel. Mentrestant seré una Blancaneus de cabells curts i foscos.
</span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Han passat tres mesos
i la meva vida hauria d'haver canviat. Realment ho vull? </span>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-7731079031221367242014-06-13T10:30:00.000+01:002014-06-13T10:30:11.406+01:00ÀNGELS<i>Perdona'm, allibera la meva ànima,</i><br />
<i>deixa'm estar ben cert que ningú més</i><br />
<i>no tornarà a plorar per causa meva.</i><br />
<i>Perdona'm. Vull només cerciorar-me</i><br />
<i>que el comiat trancorre en pau, que dormen</i><br />
<i>sense cautela aquells a qui he estimat,</i><br />
<i>que no afegesc més aflicció al mal</i><br />
<i>que de fa massa temps ja tots coneixem.</i><br />
<i>Perdona'm, àngel. I ara vine, baixa.</i><br />
<i>Amb gust m'abandonaré al teu amor, </i><br />
<i>però sisplau, permet que allò que em queda</i><br />
<i>d'esperit pugui finalment conèixer</i><br />
<i>la calma fins avui sols intuïda.</i><br />
Sebastià Alzamora<br />
<br />
Vas trobar fa temps aquest poema que t'ha acompanyat el dia tel teu funeral. La teva germana gran te'l va llegir.<br />
Tots busquem la pau de l'ànima, l'amor que tu has tingut, la teva vida plena. Pensa també en mi, germana, allibera'm. Prega per mi perquè també jo necessito la calma. Busca'm un amor com el teu i jo l'acceptaré.<br />
Ajuda'm, papallona.<br />
Vola alt, però no tant com per deixar-me sola, així em sento.Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-64134807838423415542014-05-06T17:29:00.000+01:002014-05-06T17:29:02.180+01:00LOVING YOU<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><u><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/auYCXBzep9o" width="420"></iframe></u></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aquest estiu tindrem una
cançó, tu i jo, que et posaré quan estarem soles a la cuina. Estàs
preparada? Escolta...Sé que t'agradarà. Posarem el volum ben alt i omplirem el carrer amb els sons dels moixonets. Els
veïns sabran que he arribat perquè voran el meu cotxe aparcat. I
perquè poso la música que ens agrada ben forta. Em treuré el
davantal i t'agafaré de les mans. Balles? Segurament és per això
que m'estimes i no vols que ningú més et cuide. He de ser jo. De
reüll vigilaré que no se'm creme el sofregit dels macarrons. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Què farem amb el Manu? El
nen ros d'ulls blaus que ens mirarà assegut a la seva cadireta.
Haurem de compartir el nostre amor amb ell, Cinta. Compartirem amb
ell la nostra cançó de l'estiu. Estimar-te és fàcil. La vida serà
fàcil entre macarrons i farinetes. </span>
</div>
<span style="font-size: medium;">Un dia em preguntaràs si algun cop vaig compartir aquesta cançó amb algú. I llavors recordaré
aquella tarde en què la vaig escoltar, abans d'anar a un jardí plé
de roses, i com vaig buscar entre tants rosers plens d'espines un que
dugués el meu nom, Emily. I que el vaig trobar... Al meu cap algú
amb veu d'àngel cantava aquesta cançó.</span>Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-33374445320274403232014-04-23T06:34:00.000+01:002014-04-23T09:33:19.566+01:00AVUI ÉS SANT JORDI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-bamntAMLArU/U1dPYCIclyI/AAAAAAAAEso/FiGxdmzk4a0/s1600/IMG_20140203_233611.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-bamntAMLArU/U1dPYCIclyI/AAAAAAAAEso/FiGxdmzk4a0/s1600/IMG_20140203_233611.jpg" height="267" width="400" /></a></div>
AVUI seria això, un dia de sol, un vestit de ratlles i una camisa de quadrets. Dos gossos enamorats i en Hans i l'Emily que riuen...Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-65638343742520178172014-04-11T12:18:00.001+01:002014-04-11T12:19:54.830+01:00ANÓNIMO VENECIANO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-VRg-N2xhmUQ/U0fO6hjhzAI/AAAAAAAAEnw/FO8D-18i-Yk/s1600/anonomo-veneciano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-VRg-N2xhmUQ/U0fO6hjhzAI/AAAAAAAAEnw/FO8D-18i-Yk/s1600/anonomo-veneciano.jpg" height="241" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/25f03fa" vspace="0" width="580"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Diuen que en temps de
crisi es dispara la venda de pintallavis cars. Una dona, en temps de
crisi econòmica o vital, vol donar color als seus llavis. Pot triar
entre un barat d'un súper o un <i>rouge</i> de Chanel. Aquí mana la
butxaca.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En temps de postguerra,
les dones franceses (algunes) van optar pels vestits d'<i>haute</i> <i>couture</i>,
cansades de les teles rústiques, desagradables al tacte de la pell.
Dior va crear per a elles faldilles voluminoses, amb metres i metres de tela luxosa. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Les dones ben vestides es
senten especials, amb força per encarar el mal temps, sigui econòmic
o vital. Un cos, una tela, una idea, uns patrons i unes proves, i
<i>voilà</i>! La felicitat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo no sóc així, tot i
que de vegades tinc algun toc de frivolitat: Em tallo els cabells, em
pinto els llavis, dibuixo una línia blava a les parpelles.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La meva mare sempre m'ha
retret les meves mans descuidades. Ungles trencades, menjades, sense
pintar. Jo li responia: Mans d'obrera. No m'emprenyes...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">I és que sempre m'he
sentit així: Obrera, ni que sigui una senyoreta educada en col·legi
de monges. Lliure, digna del meu signe zodiacal: Dos peixos mai es
poden retindre amb les mans. En signe zodiacal xinès, un cavall.
Salvatge, a més a més. Dona, també. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa molt temps, la meva
germana B. i jo vam anar al cinema. Reestrenàven <i>Anónimo Veneciano</i>.
Per si algú desconeix l'argument: Una parella es retroba set anys
després de la seva separació, a Venècia, ciutat decadent. Ella no
sap per què ell l'ha cridat. Li amaga alguna cosa (la seva mort
imminent). </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aquest matí la connexió
a Internet anava miraculosament bé. He trobat la pel·lícula i l'he
mirat. Buscava una frase. Unes paraules que fa anys, en sentir-les,
ens van indignar, a la B. i a mi: “En la vida de la mayor parte de las mujeres,
todo, incluso el mayor dolor, tiene fin con la prueba de un vestido
nuevo”. Evidentment, les havia escrit un home.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordo la tornada a casa,
comentant la pel·lícula i les paraules en qüestió. Natros no érem
així, natros érem obreres, lliures i dones. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">M'agradava anar amb la B.
al cinema. Col·leccionar la nostra enciclopèdia de cine, cada
setmana una entrega que pagàvem a mitges. Llegir-la, comentar-la.
Estimàvem el cinema i ell ens corresponia. Tapar-nos quan feia fred
a la sala amb el meu abric llarg i roig, que m'havia cosit la mama.
Trobar el Santi i mirar-nos de reüll. Un somriure i un fred: Hola,
què tal.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Amb el temps vaig perdre
la complicitat que tenia amb la meva germana. Es va instal·lar en
les nostres vides el silenci, però mai hem deixat d'estimar-nos. No
es pot deixar d'estimar algú que és de la teva sang, encara que ens
separi el silenci. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">M'agradaria recuperar la
complicitat que tenia amb ella. I crec que sé com. Només li hauria
de dir: Anem al cine?</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-43329516948720579952014-02-18T17:18:00.001+01:002014-02-18T17:18:34.389+01:00NINA<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Eiwo0j_mZPk" width="560"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa uns anys, la <i>hermana</i>
que ens feia classes de música al col·legi de monges on anavem les
tres germanes va entrar amb un ràdio cassette i trenta fulls
fotocopiats. En va repartir un a cada adolescent i va dir: Hoy
aprenderemos inglés. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Cada full duia escrita la
lletra d'una cançó de Nina Simone. Primer ens va posar la cançó:
</span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><i>Aint got no (I got
life)</i>. En sentir-la, la convulsió entre les noies va ser
extrema. A poc a poc ens vam deixar anar i la vàrem cantar. Com més
anava la música, més fort cantàvem. Fins al final. Noies verges
havíem arribat al clímax sense saber-ho.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La lletra, ja ho sabeu,
parlar d'una dona que no té res. No té casa ni sabates, no té
diners, ni ha anat a l'escola, no té Déu, no té fe, ni amics, ni
classe ni família.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Avui m'he posat la cançó
un altre cop i he tornat a ser aquella adolescent que cantava, sense
saber massa bé què deia la lletra. Avui ho sé. Només hi ha una
diferència: Jo tinc família, classe, mans i un cap. I un amic
especial que estarà sempre amb mi i jo amb ell. Lo demés, poc
importa. Em tinc a mi mateixa, tinc la vida. I una feina que m'omple.
Ho tinc tot, tinc la vida.</span></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-23262454427608465912014-02-10T22:31:00.000+01:002014-02-10T22:49:14.548+01:00EROS<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ATnefGn71zo" width="560"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Joan no entén com és que
escolto Eros Ramazzotti. Quan bufa el vent i jo ric més del normal,
diu: mira, Bruc, la mama està <i>loqueta </i>per escoltar aquesta
música. Somric i callo. Desconeix que jo, fa molts anys,
concretament setze, tenia un enamorat de dos anys, Javito. Quan el
duia a la guarderia, després d'haver dinat junts, jo posava <i>La
aurora</i> al nissan micra que encara em fa de cames al sud. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Será, será...
-començava jo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-La aurora.... -seguia
ell. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-I tú, i tú...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Mi vida...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Era estiu i dúiem les
finestretes del cotxe</span><span style="font-size: medium;"> abaixades i el so a tot drap.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En aquell temps m'agradava
Javier. Un dia a un pas de vianants vaig haver d'aturar el cotxe per
deixar passar a dos homes guapos. Un d'ells era Javier. Frenar,
abaixar el volum i saludar amb el cap se'm va fer difícil.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Hòstia, ell, l'home que
m'agradava, ara sabia que jo escoltava Eros Ramazzotti. Ell va
somriure tímidament i jo li feia ullets d'enamorada.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Javito i jo compartíem
gustos musicals. Baixàvem al carrer i jo li deia, seriosa:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Tinc <i>Corazón
partío.</i>..</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Natros tenim <i>Woman</i>...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Al cap d'un temps, un dia
Javito es posava música per dutxar-se. La oreja de Van Gogh! Com sóc
burleta li cantava: Dime si... Ell em va contestar enrabiat: i tu
què! Eros Ramazzotti!!!!!</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Recordava que abans, com
tots els enamorats del món, teníem una cançó, <i>La</i> <i>aurora</i>.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Han passat els anys i
torno a escoltar Eros, Passeig de Sant Joan amunt, amb Bruc com a
company de passeig. Completamente enamorados...Nos desvestimos para
amarnos bien, amarnos bien...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">I canto contenta: No puede
haber, dónde la encontraría, otra mujer, igual que tú...Otra no
puede haber, si no existe, me la inventaré. I com somric als homes,
interiorment em pregunto, ets tu? ets tu? Començo a notar que la
primavera trompetera ja torna.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Demà Javito farà divuit
anys. Ell diu que sóc la seua tieta preferida. És un jeta. Sé que
vol un iPhone. Felicitats, home guapo, será, será, la aurora.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-6330955317983931512014-01-24T12:21:00.000+01:002014-01-24T12:21:24.642+01:00LA BALLARINA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-iUhJuLrM094/UuJL00Lu_EI/AAAAAAAAEJM/Go8MuHV8Zzo/s1600/IMG_20140124_075542.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-iUhJuLrM094/UuJL00Lu_EI/AAAAAAAAEJM/Go8MuHV8Zzo/s1600/IMG_20140124_075542.jpg" height="320" width="177" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/f2d8091" vspace="0" width="580"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fa poc vaig sentir parlar
de la síndrome de Stendhal en un programa de ràdio. És una emoció
que s'experimenta en veure una cosa immensament bella. Aquesta emoció
et pot dur al plor, a l'ofec, al mareig...La van anomenar així,
síndrome de Stendhal, quan l'escriptor va descriure a un amic el què
li va passar en veure la ciutat de Florència.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo només l'he sentida un
cop aquesta emoció. És com l'enamorament.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dia d'agost li vaig
regalar a la Cinta, la meva neboda petita, un vestit i unes sabates
de ballarina. Jo, contrària a que les dones siguin tractades com a
ninetes, li vaig comprar un vestit de nineta fràgil. Ella m'esperava
sabent que jo duia un regal per a ella a la bossa. Li vaig posar
música, <i>La meditació de Thaís,</i> de Jules Massenet i ella es
va deixar anar. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Movia les mans com si
fossin ocellets. Feia voltes sobre ella mateixa com si tota la vida
hagués fet classes de dansa clàssica.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo la mirava, asseguda al
sofà. I mirant-la, vaig plorar. Com es podia ser tan guapa, tan
especial. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">De vegades miro al mòbil
el vídeo que li vaig fer. És com una vitamina, la de l'amor.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La necessites per tirar
endavant alguns dies.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Avui torno a casa,
ballarina. Tinc ganes de veure't. No ets cap nineta fràgil encara
que et posis el vestit per ballar. Seràs una gran dona. I és per
tu, entre moltes altres coses, que vull viure.</span></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-17550586352168752352014-01-19T20:27:00.003+01:002014-01-19T20:36:23.928+01:00AU COIN DU MONDE<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/TWPxG2cNous" width="420"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Plou a Barcelona, aquest
diumenge al vespre. Escric amb el Bruc al costat, com fèiem abans.
No diré res de nou sobre les sensacions que dóna la pluja. No són
de tristesa, són asserenades. He posat les plantes al balconet,
contentes amb la fresqueta de la nit. Miren la part alta de La
Sagrada Família, què saben elles... Penso que és el segon cop que
hi visc a prop d'ella i no l'he visitat mai. Un dia ho hauré de fer,
queda apuntat. La casa desprèn calidesa. Quan el gat marxa, la
rateta que hi viu i el gos mossegador encenen una espelmeta
d'espígol. El gat té la teoria de què un dia cremaré la casa.
Però quí vol cremar una casa on es viu tan bé? Jo no. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">D'aquí a uns anys la recordaré amb carinyo. La meva habitació ja no és
austera com la del carrer de la plata. Els veïns que hi
vivien abans tenien pintada la paret de la capçalera d'un roig com
el del suc de les magranes. Quan me'n vaig a dormir, en encendre el
llum, l'habitació em resulta agradable. I m'adormo segura encara que
a casa no hi sigui el gat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La família del gat hi viu
al davant i es preocupa per mi. Són uns gats aristocràtics, i als
gatets els agrada jugar amb mi. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Què vull més? Res. Ho
tinc tot. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Bona nit, Barcelona...</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-60541399804717786262014-01-09T04:52:00.000+01:002014-01-09T07:53:05.632+01:00UNA PENA EN OBSERVACIÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-DFAUbc-2Ocg/Us4ckXJJ_iI/AAAAAAAADoY/C-iAqa379vk/s1600/IMG-20130925-WA0004+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-DFAUbc-2Ocg/Us4ckXJJ_iI/AAAAAAAADoY/C-iAqa379vk/s1600/IMG-20130925-WA0004+(1).jpg" height="236" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/efd981e" vspace="0" width="580"></iframe></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Diuen que un no sap com
estima fins que es perd una persona, en el meu cas va ser el pare.
Podem tenir germans, però tan sols un pare i una mare. Un dia et
veuen nàixer i un dia tu els veus morir a ells. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Ets una dona valenta,
Jose. Gràcies pel què has fet.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Mai m'ho havien dit això,
dona i valenta. M'ho va dir la Sumpta, la meva germana gran perquè
jo havia sigut l'encarregada de fer la sedació al meu pare.
Quan el metge se t'emporta lluny del dormitori, a tu i a la mare, per
parlar-te, saps que ha arribat el moment del comiat, de què mai
més el tornaràs a veure amb consciència. Vaig escoltar atenta les
pautes que havia de seguir. Mesurar bé, i cada quatre hores,
posar-li la medicació que li aliviaria el patiment.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Però quí se
n'encarregaria del meu estat emocional? Quí m'explicaria que allò
que faria cada quatre hores no em passaria factura? Quina medicació
seria l'adequada per a mi?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Després de la seva mort
estava prou bé. Però un dia plores en sentir una cançó. I passen
els dies i el teu ànim no millora. Busques a internet la paraula dol
i veus que tot el que t'està passant és normal. Però ningú et
prepara i potser hauries necessitat que algú et parlés. Només hi
ha silenci. A més a més, tu t'has aïllat del món. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dia de juliol marxes
sense saber res del teu futur. Tanques casa, deixes les teves coses a
l'habitació que havia estat teva durant un any i mig. Agafes el gos
i tot el que necessites per passar l'estiu i Déu dirà...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Papa, ja sóc aquí...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ell s'aixeca per rebre'ns,
al Bruc i a mi. La mama diu que ja no ho fa per ningú i per tu ho
ha fet. Saps que feia mesos que t'esperava i finalment ja ets al seu
costat. Mon pare sempre confiava en mi. Sabia que si algú havia
d'estar per ell, seria jo. Igual que sempre anava segur quan era jo
la que conduïa, la que millor havia cuidat de les gossetes, fins al
final. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Desconec si ell sabia que
li quedava poc de vida. Ningú li havia dit que l'oncòleg havia
retirat la medicació. Ja no es podia fer res per ell, només
esperar...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">De vegades em preguntava
què li passava. Res, papa. T'has refredat i has de menjar molt si
vols tornar a caminar com abans. Vinga, que has de treure a passejar
el Bruc. </span><span style="font-size: medium;">Jo no podré amb tanta
feina com tinc, amb tu i amb la Cinta petita. I ell s'empassava el
menjar sense ganes. Només volia recuperar pes, aquelles cames que
tant havien corregut darrere una pilota ara no li responien. Llarg i
prim, papa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un dissabte va caure un
xàfec important, d'aquells d'estiu. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Obre la finestra, vull
vore com plou. Fa més de sis mesos que no veig ploure...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">-Espera...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Vaig agafar el mòbil per
gravar la tempesta. Mira, papa, com plou... I ens vam quedar tots dos
estirats al seu llit. Ell allargava la mà de tant en tant i jo li
agafava. Vols gotetes als ulls? Ell em feia que sí amb el cap. T'he
de tallar el cabell, papa. Que li tallés el cabell i que dutxés al
Bruc mentre ell mirava li agradava.</span><br />
<span style="font-size: medium;"> Entre tots cuidàvem al
papa. Jo, amb la meva poca força l'ajudava a incorporar-se. Ajuda'm,
mama, que jo sola no puc. Va arribar el moment del comiat. Per
la seva habitació van anar passant els seus germans, els cunyats,
les nebodes. Els fills, els gendres i la nora, els néts. No ens van dir mai quan seria el seu últim
alè, i quan ho vaig preguntar al metge de cures pal·liatives em va
dir: ho sabràs.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Era mitjanit. Vaig
preparar la medicació amb cura. Vaig entrar a la seva habitació. La
mama dormia, esgotada, recolzada a la seva esquena, com sempre havia
fet. En veure la respiració del pare i els ulls oberts, tan blaus,
vaig despertar la mare. Mama, crec que...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Tanca els ulls, papa. Si
em mires, no et puc posar la medicació. Només quedava una dosi de
morfina i ja no en va caler més. El papa se n'havia anat. Mai havia
vist morir ningú. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">De vegades, només algun
dia, sona una cançó especialment trista. Passejo el Bruc Passeig de
Sant Joan amunt. I les llàgrimes se m'escapen. Però em dic: vinga,
Jose, ets una dona valenta, ja t'ho van dir. I tornem a casa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Mon pare va morir el 20 de
setembre. Han passat uns mesos i estic millor. I en tot aquest temps
he arribat a la conclusió de que haver estat al seu costat va ser un
honor.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-67373158421264810792013-12-14T17:57:00.000+01:002013-12-15T11:36:00.713+01:00POSITS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-idZ3uzBXV0I/UqyNz79KR2I/AAAAAAAADcg/W0cRZ5MQ2sI/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-idZ3uzBXV0I/UqyNz79KR2I/AAAAAAAADcg/W0cRZ5MQ2sI/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Feia poc que m’havia instal·lat al pis de Roger de
Fleur. Joan em va cridar per ensenyar-me una cosa que duia a la mà. Era un
objecte de fusta embolicat amb un paper groc, tipus <i>posit</i>. Em va dir: mira què
he trobat dins un armari. El tros de fusta era la meitat d’una peça de
trencaclosques. Al paper deia: <i>una parella feliç</i> <i>per sempre amb el R. </i>Vaig
somriure i no vaig dir res més. Però allò em va fer pensar. Semblava un desig i
vaig veure una mica de por en aquelles paraules. L’objecte era de la dona que vivia al pis abans que jo. R. és el seu marit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quantes dones no hauran escrit t’estimos en <i>posits</i>.
Milions, suposo. I dibuixat algun cor, travessat o no amb una fletxa de Cupido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Jo també sóc molt romàntica. Quan em vull comunicar
amb Joan quan ell encara no s’ha llevat li deixo escrita una nota en un paperet
groc: <i>bon dia, pixon. Dixa la roba per rentar a la vista per si faig rentadora</i>.
Li enganxo a la tapa de water perquè sé que allí la veurà. O li envio un <i>sms</i>
nocturn: <i>dixa cebes</i> <i>a la cuina pels
macarrons de demà.</i> O un altre:<i> podries regalar-me un pijama de franel·la
estampat d’ositos amorosos. </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ell, a canvi del meu romanticisme em deixa un mail
de paper al costat del teclat de l’ordinador. Un dia en va fer un que em va fer
riure. Hi havia enganxat un cabell meu amb una bandereta del Japó. <i>Ecoute! Hi
havia un</i> <i>cabell de japonesa al meu teclat. Que no torni a passar, grrr. PD.
Tinc el fuet i el pa de motlle familiar amagats.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Els seus mails de paper els guardo en una capsa de
fusta a la que li tinc molt de carinyo. I quan vull riure els busco i els llegeixo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Al moneder vermell en guardo un que llegeixo en els
meus viatges en tren camí del sud. Me’l va escriure un cap de setmana d’estiu, d’ocupa
a casa dels veïns. Segurament sabia que jo necessitava un cap de setmana i un
mail de paper. El què posava no ho escriuré…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Els tímids ens comuniquem millor amb un correu
electrònic o amb un <i>sms.</i> No ens atrevim a dir cara a cara el què pensem i ens
ho diem així. En canvi, escrivim un <i>post</i> que llegeix tothom. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Com sóc furreta i poc amant dels besitos o les
abraçades, quan Joan és a punt de marxar de viatge, despisto. El meu cor em
diu: fes-li una abraçada per desitjar-li bon viatge. El meu cap em diu, passa
de llarg. Marxo de casa abans que ell. I no estic ni a dues cantonades que trec
el mòbil i li escric un </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">sms</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">. El missatge sobrevola els carrers de Barcelona i arriba
al pis de Roger de Fleur. He escrit: MUA.</span>Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-57005613933743556732013-06-05T10:51:00.000+01:002013-06-05T10:52:45.878+01:00HANSEL I GRETEL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-XEVHAxLGCoc/Ua8Je4a0kcI/AAAAAAAACSA/cSz9OFrX-P8/s1600/hanselAndGretel1%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="http://1.bp.blogspot.com/-XEVHAxLGCoc/Ua8Je4a0kcI/AAAAAAAACSA/cSz9OFrX-P8/s320/hanselAndGretel1%5B1%5D.jpg" width="320" yya="true" /></a></div>
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=59c7c07" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br />
<br />
-Avui he passat pel carrer on has d’anar demà. He deixat monedes de cinc cèntims pel camí perquè no et perdis –diu Hansel.<br />
-Millor molletes de pa... –li respon Gretel.<br />
A la versió del segle XXI del conte dels germans Grimm, Gretel sempre té gana.<br />
Hansel treballa sense descans per alimentar-la. Fins i tot ha construït per a ella un umbracle cobert d’enfiladisses. <br />
-Aquí passaràs l’estiu. <br />
-És preciós, però m’enganyes! –li diu ella. Quan ell l’ha deixat sola un moment per recollir llenya i fer foc, ella s’ha connectat a internet: la pèrgola del bosc és obra d’Antoni Gaudí.<br />
Ell riu i li ofereix una maçana. <br />
-Sempre em dónes la més gran –protesta ella.<br />
-És que la meva té un cop.<br />
Gretel cada dia està més grassoneta, ell cada dia més prim. <br />
I és que ella sempre té gana. Quan mira el seu gos l’imagina rostit al forn. L’animal sembla endevinar les seves intencions en la mirada de la noia i s’amaga.<br />
-No creus que els estanys haurien de tenir peixets vermells? –pregunta Hansel-. Donarien més vida.<br />
Ella no li respon. Si haguessin peixos, ella es construiria una canya i els pescaria. Passa el mateix amb els ànecs que neden a les fonts del bosc. Acabarien al forn. <br />
Hansel és romàntic. Gretel és pràctica. On ell imagina peixos i vida, ella veu aliment i mort.<br />
Ell li ofereix cireres per fer més amable la vida. Abans d’empassar-se-les, ella se les posa d’arracades i mira com li escauen a l’espill de l’estany. Amb el suc que ha fet d’elles es pinta les ungles dels peus.<br />
La mirada de Hansel ha canviat. Com ella és de naturalesa desconfiada, pensa que qualsevol dia ell tindrà gana i se la menjarà. I quan ell li demani que li ensenyi un dit de la mà, ella li mostrarà pels barrots de la seva gàbia un os de pollastre ben blanquejat pel sol. <br />
Mentrestant ell seguirà cada dia més prim.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-1987103816069098217.post-8913323855773000012013-05-20T21:39:00.001+01:002013-05-20T21:39:31.720+01:00LA DAMA Y EL VAGABUNDO<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-u1MjGyXje2w/UZqJQbYLueI/AAAAAAAACRw/L9KYAhi5e2E/s1600/la-dama-y-el-vagabundo-1955-09%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="http://4.bp.blogspot.com/-u1MjGyXje2w/UZqJQbYLueI/AAAAAAAACRw/L9KYAhi5e2E/s320/la-dama-y-el-vagabundo-1955-09%5B1%5D.jpg" width="320" ya="true" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=153e3ff" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></div>
Avui no tenia res planejat. Ni cap sopar especial, ni res que se li assemblés. I això que avui Bruc ha fet onze anys. No ha tingut cap regal, ni un collar nou ni una pilota ni un trist <em>cupcake</em> per posar una espelma i fer-li bufar.<br />
<br />
<br />
Però cap al tard el Paseante ens ha dut un tuper. He bullit uns espaguetis, li he afegit les mandonguilles del Paseante i hem anat fins un turó per sopar. Feia bona nit, d’aquelles per festejar mentre es beu vi i sentir paraules boniques mentre es mira el cel. He estirat una estovalla a quadrets, he encès una espelma per il·luminar la festeta, he obert una ampolla de <em>chianti </em>i he servit una gran safata d’espagueti amb mandonguilles. Com els dos som tímids, el Bruc i jo, anàvem agafant els espagueti amb la boca, sense fer soroll i una mandonguilla per a tu i una altra per a mi. Una per a tu i una altra per a mi, fins que n’ha quedat una, la de la vergonya.<br />
<br />
Però com avui Bruc feia onze anys i era el seu dia, li he apropat la mandoguilla amb la punta del nas:<br />
<br />
-És per a tu...<br />
<br />
I és que avui Bruc té un any més. I ja en fa onze que compartim la vida, com si res. Jo li dic que l’estimo i a ell se li escapa un pet de vellet. Però com l’amor és amor, li he perdonat. Perquè als que et treuen a passejar i sopen amb tu una nit d’estrelletes al cel, se’ls perdona tot.<br />
<br />
Felicitats, rateta!<br />
<br />
Emilyhttp://www.blogger.com/profile/06249044316332565036noreply@blogger.com7