martes, 18 de febrero de 2014

NINA

Fa uns anys, la hermana que ens feia classes de música al col·legi de monges on anavem les tres germanes va entrar amb un ràdio cassette i trenta fulls fotocopiats. En va repartir un a cada adolescent i va dir: Hoy aprenderemos inglés.
Cada full duia escrita la lletra d'una cançó de Nina Simone. Primer ens va posar la cançó:
Aint got no (I got life). En sentir-la, la convulsió entre les noies va ser extrema. A poc a poc ens vam deixar anar i la vàrem cantar. Com més anava la música, més fort cantàvem. Fins al final. Noies verges havíem arribat al clímax sense saber-ho.
La lletra, ja ho sabeu, parlar d'una dona que no té res. No té casa ni sabates, no té diners, ni ha anat a l'escola, no té Déu, no té fe, ni amics, ni classe ni família.

Avui m'he posat la cançó un altre cop i he tornat a ser aquella adolescent que cantava, sense saber massa bé què deia la lletra. Avui ho sé. Només hi ha una diferència: Jo tinc família, classe, mans i un cap. I un amic especial que estarà sempre amb mi i jo amb ell. Lo demés, poc importa. Em tinc a mi mateixa, tinc la vida. I una feina que m'omple. Ho tinc tot, tinc la vida.

8 comentarios:

Lluna dijo...

Poc més es pot demanar...
Que duri sempre i l'aprofitis al màxim!!

Petonets Emily

Gerònima dijo...

:)

Que bé nena!!
Genial!

Mari-Pi-R dijo...

Poco hay que desear para sentirse bien.
Una buena forma para aprender ingles tenía la hermana, que moderna en su tiempo.
Un abrazo.

emily dijo...

M'he deixat q tinc al Bruc, i per la seva culpa perque em reclamava atencio. M'ha quedat a mitges...

fra miquel dijo...

També t'has deixat un munt d'amics que no deixarem d'estar sempre amb tu, ni que sigui en el pensament ;o)
Abraçada

Pais secret dijo...


eso, eso...que té raó el Fra.

No hi ha com cantar per reafirmar-se.

Bona nit novícia!

el paseante dijo...

Jo feia francès als hermanos. La professora era una noia molt jove i alegre (em sap greu no recordar el seu nom) i ens ensenyava l'idioma amb cançons de Moustaki. No recordó haver arribat a cap clímax, però sí la il.lusió que tenia cada vegada que ella entrava a clase amb un vinil sota el braç.

M'ha quedat un comentari més llarg que el teu post. Però, com deia l'hermano Mas a classe de castellà: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".

el paseante dijo...

Per culpa d'haver-te fotut la parrafada, se m'ha avançat la País. Coi de gironines.

 
Free counter and web stats