sábado, 14 de diciembre de 2013

POSITS


Feia poc que m’havia instal·lat al pis de Roger de Fleur. Joan em va cridar per ensenyar-me una cosa que duia a la mà. Era un objecte de fusta embolicat amb un paper groc, tipus posit. Em va dir: mira què he trobat dins un armari. El tros de fusta era la meitat d’una peça de trencaclosques. Al paper deia: una parella feliç per sempre amb el R. Vaig somriure i no vaig dir res més. Però allò em va fer pensar. Semblava un desig i vaig veure una mica de por en aquelles paraules. L’objecte era de la dona que vivia al pis abans que jo. R. és el seu marit.
Quantes dones no hauran escrit t’estimos en posits. Milions, suposo. I dibuixat algun cor, travessat o no amb una fletxa de Cupido.
Jo també sóc molt romàntica. Quan em vull comunicar amb Joan quan ell encara no s’ha llevat li deixo escrita una nota en un paperet groc: bon dia, pixon. Dixa la roba per rentar a la vista per si faig rentadora. Li enganxo a la tapa de water perquè sé que allí la veurà. O li envio un sms nocturn:  dixa cebes a la cuina pels macarrons de demà. O un altre: podries regalar-me un pijama de franel·la estampat d’ositos amorosos.
Ell, a canvi del meu romanticisme em deixa un mail de paper al costat del teclat de l’ordinador. Un dia en va fer un que em va fer riure. Hi havia enganxat un cabell meu amb una bandereta del Japó. Ecoute! Hi havia un cabell de japonesa al meu teclat. Que no torni a passar, grrr. PD. Tinc el fuet i el pa de motlle familiar amagats.
Els seus mails de paper els guardo en una capsa de fusta a la que li tinc molt de carinyo. I quan vull riure els busco i els llegeixo.
Al moneder vermell en guardo un que llegeixo en els meus viatges en tren camí del sud. Me’l va escriure un cap de setmana d’estiu, d’ocupa a casa dels veïns. Segurament sabia que jo necessitava un cap de setmana i un mail de paper. El què posava no ho escriuré…
Els tímids ens comuniquem millor amb un correu electrònic o amb un sms. No ens atrevim a dir cara a cara el què pensem i ens ho diem així. En canvi, escrivim un post que llegeix tothom.
Com sóc furreta i poc amant dels besitos o les abraçades, quan Joan és a punt de marxar de viatge, despisto. El meu cor em diu: fes-li una abraçada per desitjar-li bon viatge. El meu cap em diu, passa de llarg. Marxo de casa abans que ell. I no estic ni a dues cantonades que trec el mòbil i li escric un sms. El missatge sobrevola els carrers de Barcelona i arriba al pis de Roger de Fleur. He escrit: MUA.

9 comentarios:

gatot dijo...

Jo sí que sóc de besitos i abraçades...

I m'agrada veure't tornant a escriure.

Estic molt content per tots dos però a ell no li diguis, eh? que li agrada anar de dur, i no li faria cap gràcia que un paio se'n alegri també per ell.

Petons, bonica.

Pais secret dijo...


Yoko estimada, les pessigolletes i els petons també fan riure encara que no els puguis guardar a la capseta de fusta.

muà!


(com has dit que li dius? Pixon!?1?)

Gerònima dijo...

Ai sí! Escriu escriu!!!

:)

Mari-Pi-R dijo...

Ese post es muy bonito, ya echaba de menos este tipo de escrito.
Besos

Fedora dijo...

:) els tímits despistau moooooooolt. Però aquest post tan tendre ben bé pot fer la funció de dotze besades, quatre abraçades i cent carícies :)

el paseante dijo...

Marxo tres dies del pis i em trobo la casa plena de forasters, el gos prim, el sopar per fer, la teva roba interior al meu estenedor... Què deies d'sms i d'emails?

Lluna dijo...

Molt romàntic tot plegat, però molt poc ecològic, tant SMS i tant de paper imprès és un gasto!!!
A veure si petonegem més que és baratet i fa caliu... Així tb s'estalvia calefacció :P

Petonets Gapa

fra miquel dijo...

Veig que la vostra convivència progressa adequadament ...
I jo que me'n alegro ;o)
B7s

khalina dijo...

Quin post tan bonic! Molt bones festes!!

 
Free counter and web stats