miércoles, 5 de junio de 2013

HANSEL I GRETEL



-Avui he passat pel carrer on has d’anar demà. He deixat monedes de cinc cèntims pel camí perquè no et perdis –diu Hansel.
-Millor molletes de pa... –li respon Gretel.
A la versió del segle XXI del conte dels germans Grimm, Gretel sempre té gana.
Hansel treballa sense descans per alimentar-la. Fins i tot ha construït per a ella un umbracle cobert d’enfiladisses.
-Aquí passaràs l’estiu.
-És preciós, però m’enganyes! –li diu ella. Quan ell l’ha deixat sola un moment per recollir llenya i fer foc, ella s’ha connectat a internet: la pèrgola del bosc és obra d’Antoni Gaudí.
Ell riu i li ofereix una maçana.
-Sempre em dónes la més gran –protesta ella.
-És que la meva té un cop.
Gretel cada dia està més grassoneta, ell cada dia més prim.
I és que ella sempre té gana. Quan mira el seu gos l’imagina rostit al forn. L’animal sembla endevinar les seves intencions en la mirada de la noia i s’amaga.
-No creus que els estanys haurien de tenir peixets vermells? –pregunta Hansel-. Donarien més vida.
Ella no li respon. Si haguessin peixos, ella es construiria una canya i els pescaria. Passa el mateix amb els ànecs que neden a les fonts del bosc. Acabarien al forn.
Hansel és romàntic. Gretel és pràctica. On ell imagina peixos i vida, ella veu aliment i mort.
Ell li ofereix cireres per fer més amable la vida. Abans d’empassar-se-les, ella se les posa d’arracades i mira com li escauen a l’espill de l’estany. Amb el suc que ha fet d’elles es pinta les ungles dels peus.
La mirada de Hansel ha canviat. Com ella és de naturalesa desconfiada, pensa que qualsevol dia ell tindrà gana i se la menjarà. I quan ell li demani que li ensenyi un dit de la mà, ella li mostrarà pels barrots de la seva gàbia un os de pollastre ben blanquejat pel sol.
Mentrestant ell seguirà cada dia més prim.





19 comentarios:

Emily dijo...

M'ha quedat una versió una mica inquietant, però els contes sempre han de fer una mica de por.
Uuuuuuuuuuuhhhhhhhh
Nyam!

Pais secret dijo...

Jo diria inquietant i surrealista total! I el color vermell és un fil a seguir, els peixets, les cireres...

Una mica marranota aquesta Gretel amb el suc de les cireres, no? Marranota i divertida.

M´ha encantat.

(jo també tinc gana, uffff!)

Emily dijo...

Va, que te'l dedico, carpa. Però vigila si vinc amb la canya :)

Lluna dijo...

Ostres com estem!!!
Pobre Hansel!! Aquesta Gretel té un perill...
Noia que no vam sopar?? Veig que la Pais tampoc devia sopar gaire ;)

Bon dia Noies!!

Emily dijo...

Vigila, LLuna, que mai en tinc prou...Bon dia!

Emily dijo...

M'he rellegit el relat i penso que tinc sort de que Freud descansi en pau. Tremolo dels resultats després de la psicoanàlisi :(

Lluna dijo...

Hahahaha Emily, carn de divan estàs feta!!

Pais secret dijo...

Si hi anessim les tres potser ens farien un preu especial????

Lluna dijo...

Però si a mi "no se me nota nada"!!!

culdolla dijo...

t'he llegit a la feina, Emily i mentre llegia era com passar el cos entre les branques d'un roser...

M'agrada el que dius i com ho dius. I saps què? Quan Hansel pregunta la opinió a Gretel sobre els peixets vermells, et juro que he llegit per tres vegades "estranys" en lloc d'estanys...

Potser estaria bé conèixer a algú estrany que es treiés un peixet vermell de l'infern de l'americana... i que encara fos viu!
:)

Emily dijo...

País, Lluna, conec un argentí que ho ha bé de preu, lo de la psicoanàlisi, dic...
Culdolla, anda que...no he entés res. Un peixet dins d'una americana? pobret, es moriria...

Pais secret dijo...

Argentí i psicoanalista, valenta cotorra!

Me´n vaig a Lourdes que és més depriment però potser no agafo mal de cap.Visteeeee?

( quin dia avui, nena)

el paseante dijo...

Per això hi ha cada dia menys blocàires. Algú se'ls deu estar menjant. Demà trucaré al sergent Hayden per veure què en pensa.

el paseante dijo...

PD: Espero que la maçana aquesta no fos gironina (se't posaria cara de porqueta) :-)

Emily dijo...

Paseante, només faltaria que acusesen la Gretel de les desaparicions aquestes que dius, però si truques al Hayden, que vigile, que aquesta dona té gana...
La maçana, que sigue lleidatana si vols, la cara de porqueta ja la tinc...
A més, qui t'ha dit que sóc Gretel?????

culdolla dijo...

Això de les maçanes és com allò de les anxoves: evidentment són més gustoses les de l'empordà que les del cantàbric! (i en pomes passa igual, més saboroses de l'empordà que les de ponent...)

Pais secret dijo...

Digues que sí, Culdolla!


Ojo al dato, Paseante, que no és passió de gironina ;-)

Fedora dijo...

Aquesta voraç Gretel a mi m'ha agradat molt. No deixa miques de pa sinó miques de roig...

el paseante dijo...

Les anxoves del Cantàbric, les pomes de Ponent, les dones de sota l'Ebre i el homes de sota el Montsec. La resta és marca blanca -:)

 
Free counter and web stats