viernes, 22 de febrero de 2013

LA CAPSA DE LLAUTÓ



A (de) vegades ho fa. Té una capsa de llautó on guarda tres cors. La busca, l’obre i  els mira en secret. Són tres cors d’amor, un per cada home que ha estimat. Ella és de les que aconsella que les capces de records han d’estar ben tancades. Que del passat no se’n treu res, que s’ha de mirar endavant.
Però a (de) vegades se sent fràgil i ho fa. Llavors busca la capsa on abans guardava galetes i on ara manté en secret els tres cors. Els cors són vermells, i s’estranya que no estiguin trencats. Però ja se’n va encarregar ella de treure’ls del cos mentre encara bategaven. Els volia sencers. Per mirar-los i recordar. Ella, que aconsella que del passat no se’n treu res. Que s’ha de tancar la porta i tirar per la claveguera la clau que l’obre. Però és de les que deixa sempre la finestra oberta, per si algú vol entrar i l’agafa per sorpresa.
Perquè encara manté l’esperança de que algú guardi el seu cor en una capsa de llautó i faci el que fa ella: obrir-la i recordar. I continuarà buscant una mirada d’interès en qualsevol home que es creui amb ella pel carrer de la Plata, mentre observa el cel, esperant la nevada que diuen que caurà.

13 comentarios:

Emily dijo...

Per a ella, que diumenge fa anys.
Felicitats, peixet

Mari-Pi-R dijo...

Un bonito homenaje, felicidades de mi parte al pececito.
Besos

gatot dijo...

Quan t'he llegit -a la feina- pensava que parlaves de tu mateixa en tercera persona.

Ara, en llegir el teu comentari, em quedo sense saber què dir...

he quedat fora de joc.

Emily dijo...

Gràcies, tia. Els peixos mereixen homenatges :)
Gatot, sóc jo, però podria ser ella.
El carrer de la Plata és on visc jo. I els tres cors sóns meus. Peròtambé podrien ser d'ella. Ja ho saps :)
Crec que ets el segon que ha quedat descol·locat...

gatot dijo...

Així, doncs, caldrà saber trobar les mirades. I guardar, si cal, les capses.

Però encara que també ho faig, no em sembla bo xuclar les melangies.

el paseante dijo...

Jo també en tinc de capces plenes de melangies, però no hi guardo cap cor. Contenen cartes, petits objectes, fotografies...

Felicitats a aquest peixet.

Pais secret dijo...

M´he quedat muda i les galtes em cremen. Demà tornaré, peixet.

un petó

Gerònima dijo...

Doncs mira! jo intentaré tornar diumenge!
Abraçadeta preciosa!!!
I jo també espero la nevada! :D

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Pais secret dijo...

A fa una cosa, no llença mai les claus, les guarda en una altra caixa de llautó i va fent col·lecció de caixes.A sap que els cors s´han de guardar i cuidar, però mai recórrer a ells quan se sap dèbil. A és la reina de les contradiccions, per això és peix.

Però té una cosa clara i no es cansa mai de repetir-s´ho: procura que el propi cor bategui pel present.

Gràcies peixet, te´n dec una i moltes.

(de vegades m´emociones)

fra miquel dijo...

I jo que comprovo que les peixets us assembleu...
Felicitacions al peixet A.
B7s per a tu

fra miquel dijo...

I jo que comprovo que les peixets us assembleu...
Felicitats a la peixet A
B7s per a tu

Gerònima dijo...

Felicitats!!!!!!!!
Has vist quin dia més bonic fa avui???? :D

 
Free counter and web stats