jueves, 1 de octubre de 2009

SI DE REPENTE UN DESCONOCIDO TE REGALA FLORES, ESTO ES IMPULSO


En mi condición de persona nacida bajo el signo de piscis, tengo dos personalidades. Una nada hacia la derecha, la otra hacia la izquierda. Una es impulsiva, la otra reflexiva. Una es un pequeño demonio, la otra Pepito Grillo. Deberían entrar alguna vez en mi cabeza y ver como el pequeño grillo me recrimina constantemente mis impulsos. Mantengo una lucha constante con mis dos personalidades. A veces soy Blas, con pocas ganas de broma, pero de repente aparece Epi con una ganas irresistibles de jugar al "yo la tengo".


Un escritor habló un día de si se debería aceptar lo escrito en un ataque de escritura automática o revisar el texto miles de veces antes de publicarlo. Mi opinión al respecto es que en no se deben pulir demasiado los textos. Al final acabas matando lo que te diferencia de los demás.


Últimamente cuando leo vuestros post, me tomo un tiempo de reflexión antes de comentar. Para evitar decir tonterías como las que dije en un post de Fra Miquel sobre el césped. El amable hermano nos invitó a utilizar su inmaculado césped para nuestros entrenos (ya saben, el Haren contra las chicas del Veí). Y no se me ocurre otra cosa que decir que llevaría a mi perro para que defecara en la hierba antes de que entraran las jugadoras del Veí. Las imaginé embadurnadas de desechos perrunos y corriendo hacia la ducha para quitarse los apestosos restos. Me gusta jugar con el Veí y hacerle creer que voy a pasarme a su equipo si aumenta mi ficha. Pero no abandono a mi míster ni loca. Y es que se bromea o se muere.


Cuando escribo un post, si lo releo demasiado, me entran pocas ganas de publicar y personalmente me gusta más lo escrito bajo el influjo de mi personalidad divertida (ui, sí).


Tengo razones personales por las que debería sentirme deprimida. Pero prefiero reír antes que llorar. La vida es un tango dijo alguien, sí, pero también existen las milongas. Y al final me acabo convenciendo de que prefiero a la persona impulsiva que habita en mi ser dual y me canto a mí misma: "Sí, soy así, qué voy a hacer, nací buen mozo y embalao para querer...".


Y te aviso Pepito Grillo: voy a hacer caso omiso de tus reflexiones y te canto: "que te den, que te den, déjame bailar".

23 comentarios:

MK dijo...

¿Tiempo de reflexión?¿Qué es eso?
Ah! sí,recuerdo que me machacaban con eso en el cole cuando nos obligaban a ir de colonias y a ejercicios espirituales.
No sé si será cosa del horóscopo pero soy tauro y mi especialidad es pastar tranquila en el campo ,pero también embestir y llevarme por delante cualquier trapo rojo que me toque demasiado las narices , a la vez que caracoleo briosa el trapo si la cosa me gusta.
Puedo hacerlo verbalmente y con profusión de gestos o por escrito con profusión de faltas de ortografía.
Pienso rápido , hablo rápido y escribo deprisa.
Lo mío no es la mesura en estos casos y como me decía mi padre: "Nena de vegades no tens aturador".
Eso si , no dejo que las cosas fermenten y como tú , nunca lo hago con malicia , y nunca quiero hacer daño intencionadamente. Y si alguna vez he hecho algo que no debía , eso llega a desangrarme por dentro y puedo pasarme días enteros pidiendo perdón , perdón ...Y cuando alguien no entiende todo esto también me dan ganas de ponerme a brincar y a bailar aquello
"Y a quién le importa lo que yo haga' y quién le importa lo que yo diga ...Así seré y así seguiré ..!

MK dijo...

Sigue escribiendo así de genial y no cambies , vale?.

Silenci dijo...

Cançons terapèutiques per reforçar-nos en aquell punt de mica de conflicte amb la manera de ser que tenim. Com a sagitària, estic encantada d'envoltar-me de dualitats. I a riure! Ara, l'escatològica escena de les jugadores és digna d'estudi freudià.. hi hi hi

Emily dijo...

De repent i impulsivament he recordat perquè t'estimo. Oleee, torito! Recorda'm d'anar a ballar la propera vegada que ens veiem i que el món es foti!
Seguiré emprenyadora i bromista, i tu també, eh?

Emily dijo...

Ai filla, que n'he de dir de tu, sagitària. Com amb l'MK per això ens estimem tant, no? I a riure que el món s'acaba i el que xalem quan estem juntes!
Ara escolto Presumida del Puntí. No hi ha res millor en aquest món que un repentí i impulsiu atac d'alegria. Un beset.

MK dijo...

Nena , com va???!.
Qué li has d'explicar res a la tieta???

Mari-Pi-R dijo...

El tener doble personalidad es todo un problema espero que no tengas la parte del rencor. Yo vivo cada día esta situacion con mi media manzana y no es un regalo la situacion.

Creo que hay que dejar libre la imaginacion y la expontanedad sin trabajar demasiado los textos, es como los buenos pintores que la expontanedad ha dado buenos resultados asi que después de un buen trago de vino para quitar el mal rato de la situacion real.

Emily dijo...

MK, ja t'ho explico jo. Mira que esteu aprop i no quedar mai, Déu dona pa a qui no té dents...
MP, mujer, exprime a tu media manzana. Yo también opino como tú, espontaneidad ante todo, aunque a veces cueste. Un besito.

el paseante dijo...

Els crancs som més seriets que els peixos. Ho analitzem tot, abans de dir res. Sempre corregim mil vegades els textos. I mai pengem cap post que tinguem ganes de despenjar minuts després. Mai de la vida.

Rita dijo...

Uis, veig un mentider per aquí... ;-)


Emily escrius de meravella i ho fas a casa teva, com no hauries d'escriure el que et sembli i com et sembli?

Els blocs són personals i per tant hi ha coses personals i escrivim tal com som i si som de 2 maneres doncs també.

A mi m'agrada llegir-te sempre, em deveu agradar les dues Emilys, ves... :-)
Petons!

troyana dijo...

Emily,
no sé per qué hem de pegar-li voltes a tot lo que fem espontaneament sobre tot si no fa mal a ningú.
Jo que sóc del signe Verge tinc una creu amb l´anali i la prudència,per aixó vé de vegades el meu ascendent Escorpio al rescat i fa fer coses que em rescaten de la prudencia i el sentit comú.
És una lluita de contraris, no sé si necesaria per a trobar l´equilibri.
Pero tú Emily,no deixes que la auto-censura et deixe revisar i re-fer les entrades,al menys,no en excés,que em pareix del tot acertat aixó de que aixó que fluix és al cap i a la fi,lo que et fa diferent dels demés.
bsts

Emily dijo...

Paseante, potser sí que analitzes massa. Deixa't anar, home. I vigila de penjar i despenjar un post, que ens lies.
Rita, i tant, aquets post era una disculpa a bromes que faig, però ja veig que de canviar res de res ;) A mi també m'agrada llegir-te. Sovint em dones pau. Un `petó molt gran.
Troyana, és que potser de vegades fem mal, això sí, sempre sense mala intenció. Si no mato ni una mosca, bé un mosquit de tan en tan, sí, jaja. Un beset.

khalina dijo...

Emily a mi m'encanta llegir-te.

Jo penso que hem de trobar el punt mig a tot. O anar combinant impuls amb reflexió. Ser sempre d'una manera extrema... millor trobar un equilibri, no?

Emily dijo...

Tens raó, Khalina. A mi també m'agrada llegir-te, i molt. Com la Rita, em dones pau. El de trobar l'equilibri és clar. Si en realitat sóc molt tímida però de tan en tan faig trastades. Sóc massa nena encara i mira que reflexiono, jeje. Una abraçada molt forta.

fra miquel dijo...

Emily, guapa! ja ho havia entès que lo del gos era un impuls. Són coses que tenen les rivalitats futboleres de BlogVille.
A mi em va a temporades. Uns cops estic més "sueltu" i se m'escapen comentaris que poden ferir (sempre sense mala intenció) i altres cops em controlo i sóc més reflexiu. Sobretot si estic redactant un pressupost. Uf! què difícil arribar a un equilibri entre el que voldries posar i el que has de calcular , si més no per no pillar-te els dits!
Espero seguir llegint els teus escrits per la dreta i per l'esquerra. A mi també m'agraden. De fet, tota la comunitat de BlogVille em fa sentir pau. És com quan llegeixes un llibre, saps que no estàs sol.
Un petó.

Silenci dijo...

MK, alguna coseta sí que t'he d'explicar! ja ve la temporada xocolatera. va, aquest any sí! :)

Emily dijo...

Fra Miquel, que tu ets un sant home! Tens raó, ens sentim estimats i acompanyats alhora. Un petó per a tu i vigila que no t'aixequi les faldilles...és que no paro...
Silenci, qua al xoco vinc jo també, anda que us lliurareu de mi...Recorda que faig galetetes molt bones...

nimue dijo...

doncs jo, que ja saps que en moltes coses m'assemble molt a tu... fa temps que no faig cas del costat impulsiu. Només Pepito Grillo, mecatxislamarrrrr...

Emily dijo...

Nimue, envia el Pepitu de vacances, ben lluny! Per cert, tinc la terrassa ben florida amb noves plantes, a veure com és la teva...

alatrencada dijo...

T'entenc molt bé Emily, el meu cap és també un constant estira i arronsa... Ai... I acaba guanyant tantes vegades el jo impulsiu, la part emocional... Uff què hi farem. Així som i amb alegria! (Després ja plorarem)

Emily dijo...

Una altra! Millor, així veig que no estic sola. A riure, plorar no cal. I a veure si actualitzes! Fa com a vuit mesos que no dius res. Massa facebook ;)

PS dijo...

No , no estàs sola Emily, aquí un altre peix que no sap mai si tira cap a la dreta o cap a l´esquerra.
És l´eterna batalla, Mister Jekyll i Dr. Hyde, el seny i la rauxa, la raó i el sentiment...
He de posar més el frè de mà als comentaris que no als posts, però tot i així, sovint patino.
M´hi trobo bé a casa teva, deu ésser perquè nadem a la mateixa peixera.

Emily dijo...

Ja ja, un altre peixet a la peixera. Millor no estar sola que ja tenia remordiments...A mi m'agrada el teu bloc, és un goig trobar gent amb la que et sents bé. De fet en dos posts teus m'hi vaig sentir identificada. Un petó molt gran i ens anirem llegint.

 
Free counter and web stats