viernes, 16 de octubre de 2009

EL CIELO Y TÚ


"-Por favor, no se vaya ni se mueva...
-¿Por qué?
-Podría decirle que no se moviera porque el resplandor del fuego es tan hermoso en su pelo... que no se moviera porque es el día de todos los santos y no debe perturbar a los espíritus... por tantas cosas podría decirle que no se moviera... porque éste es un momento de tanta comprensión que no desearía que tuviera fin..."
"-A veces pago por lo que nunca tuve, justo es que por unos días haya tenido algo que no podré pagar. Estas breves horas, este destello de lo que hubiera podido ser mi vida. No pido nada más y aunque hubiera sido una hora, un minuto, hubiera merecido la pena arriesgarlo todo a cambio de él.
-¿Aun sabiendo que no puede durar?
-Durará mientras lo recordemos..."

26 comentarios:

Mari-Pi-R dijo...

Ya sabes que ahora estoy muy aficionada con las péliculas antiguas, ésta no la he encontrado todavía, pero me has incitado a ir a buscar la crítica y estoy convencida que me iba a gustar.
Bonito texto

el paseante dijo...

Diria que aquesta peli és "El cielo y tú" amb Bette Davis i Charles Boyer, basada en una novel.la molt bonica de Rachel Field. Dis-me cinèfil, si vols.

Emily dijo...

Tía, cuando vengas la miramos juntas. Lo pasaremos bien, un beso.
Paseante, tu cinèfil? Si t'ho vaig explicar jo...Sort que et veig graciós...

MK dijo...

..et veig tendreta , ultimament.
:-P

Emily dijo...

MK, no val a copiar comentaris, la gracioseta sóc jo :P
Mira si estic tendreta i casolana que faig galetes...I vigila que estic pensant els regals de Nadal i a veure si els Reis passaran de llarg per casa teva :P :P :P

MK dijo...

eH!!eh..galetes?,
¿perqué vius tan lluny?.

MK dijo...

Els veins del costat de casa han fet aquest matí la mudança. Son francesos i després d'anys de voltar mon , tornen al born i s'en van a fer una casa rural en un poblet a dues hores de Toulouse.
la casa queda buida i d'aquí a uns díes els amos penjarán un cartell de "Se alquila".
A quince Km.de Barna.
La casa es gran , tenen jardí , pou , cuatre o cinc habitacions ,sala gran ,tres terrases ,dos o tres lavabos , golfes , planta sótano , garatge...¿per qué no veniu tota la penya a fer el Blogville Club Crepuscular" ja?.

Silenci dijo...

Bona pensada, MK! Llàstima que m'acabo de pintar l'habitació del Sol i seria haver treballat en va.. Però mitja setmana al Blogville ja la passaria, si em feu un preu simbòlic a canvi d'animació! Jardi i tres terrasses... mmm!!

Iduard dijo...

Esta no la he visto, pero tiene un título realmente maravilloso, y si es con Bette Davies, ¡qué mejor!

te dejo un abrazo bien fuerte

Emily dijo...

MK, vols dir que no seria millor anar a Touluose amb ells? Digo yo...Comença a montar la comuna creativa...
Silenci, preu simbòlic dius? Mira que no acabis pagant tu l'alquiler jiji.
Iduard,la película vale la pena, a ver si tienes un momento y la puedes ver, Acepto el abrazo, empieza a hacer frío...Uno de mi parte para tí.

nimue dijo...

ooh! Bette... possiblement he vist aquesta pel·li però no la recorde...

fra miquel dijo...

Confesso que no sóc prou cinèfil per conèixer aquesta peli. Però segur que quan sigui el moment la veuré.
El fragment, molt romàntic.
B7s i també una abraçada, ja veig que ets fredolica.

MK, jo m'encarrego del jardí. (I a la sala gran podré penjar fotos en plan exposició?)
Petons

troyana dijo...

No conec la peli,però m´ha encantat el dialeg.I sí,les histories duren mentre que es recorden...bst

Rita dijo...

M'apunto a la casa i més si hem de tenir un jardí fantàstic, que n'estic segura que ho serà.

Toveta? Tendreta? Això és el fred que ens fa buscar qui ens abraci i ens doni escalforeta, oi?

El diàleg, xulo, xulo... :-)
Petons, guapa!

Emily dijo...

Nimue, però t'agrada el diàleg, oi? ;)
Fra Miquel, potser si tens tele de pagament la veus, si no la baixes.
Gràcies per l'abraçada i un petó també. Aprofita que estic carinyosa quan fa fred. Ja veig que no voleu esperar a la velesa per viure junts, igual em surt un altre post. Doneu idees. Però augmentarem la plantilla que vol entrar més gent...
Troyana, a baixar-la que es troba per la red. Millor viure el present que recordar, eh? Un beset també.
Rita, va que aniré pensant post, jeje. Ja em pensava que m'havies abandonat...això mai, eh? El fred ja ho té això..jaja. Un petó molt fort.

troyana dijo...

Sí Emily,pero després de vore "El secreto de sus ojos" i en concret la història entre Irene i Benjamín començe a pensar si caminar endavant sense recordar ni mirar enrere,no és també un altre acte de covardia..és un dubte que tinc ultimament..
bsts

Pais secret dijo...

Emily, el més bonic de la vida es fer una col·lecció molt gran de moments com aquests, instants efímers que omplen les hores buides...
Només em faltaves tu, la pluja , i una pel·li d´aquelles que ja no se´n fan per estovar-me encara més !
Alegria, alegria!
Un petó

Emily dijo...

Troyana, costa de deixar enrere en passat, però s'ha de fer. Tinc pendent la de Campanella, mare meva...Anima't!
Pais, tens raó, hi ha moments, sí...No t'estoves , dona, a i aquestes pelis em donen ànim per creure en l'humanitat, sóc descreguda per naturalesa :) Alegria! Un petó.

Violette dijo...

Donat el meu estat anímic d'aquest vespre, només se m'acut dir que el preu és massa alt. No val la pena.
Demà potser pensaré diferent.
Un petonet, Emily.

Violette dijo...

Efectivament! Avui penso que no hi ha preu prou alt per moments com aquests!!
Aix, com som...
;)

Emily dijo...

Bé, has reflexionat, Violette :)
A la peli Rebeca, la protagonista té el pensament de tenir una ampolleta on guardar aquests moments feliços i obrir-la per tornar a reviure'ls. No està mal la pensada.

troyana dijo...

Emily,
ahir la vaig vore i em va a agradar,quín amor més intens i per que poc es podía mancar en eixos temps la reputació...la mare desde el principi em pareix el personatje més trist de tots,ni sabia ni volia donar amor,només demanaba,només exigia.
I ells,no calia que parlaran,els ulls ho deien tot.
També em va agradar molt la conversa que la gobernanta té amb la filla major.
Molt romàntica la peli(encara que preferix a la Davis fent de "mala";)),gràcies per la recomanació.

Emily dijo...

Has fet els deures Troyana, ets aplicada. Així m'agrada :)
La conversa d'ella amb la filla gran és preciosa, i l'amor impossible entre ells dos també.
Sabies que la història aquesta va passar de debò?
La novel·la amb la que està basada la peli és de la néta de la protagonista. I el duc de Praslin està enterrat anònimament tal com surt a la peli. Tan sols amb un número.

khalina dijo...

Romàntic però trist, no?

Emily dijo...

Bé, però romàntic! Un petó, Khali

David C. dijo...

Soberbia escena de una película bien romántica y buena.

 
Free counter and web stats