miércoles, 30 de enero de 2008

ENTOTSOLADA


Aquesta dona
que, entotsolada, cus
amb mans plenes de tacte,
¿voleu dir que en realitat
no està cosint alguna cosa
de molt endins?

Alex Susanna
Angles morts

7 comentarios:

desconvencida dijo...

Qué bonito cuadro, Emily, ¿de quien es? Me ha recordado a "La encajera" de Vermeer...

http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/artes/media/200707/18/hisarte/20070718klparthis_450.Ies.SCO.jpg

Emily dijo...

A ver, primero te traduzco el poema, a mi manera, como diría Raphael:
Esta mujer que, solitaria, cose con manos llenas de tacto ¿ Quereis decir que en realidad no está cosiendo desde muy adentro?
El cuadro es de Vilhelm Hammershoi, un pintor danés. Tuve la gran suerte de ver una magnífia exposición en Barcelona, que analizaba el tratamiento de la luz en sus cuadros y las películas de Dreyer, otro mago de la luz.

Emily dijo...

He cometido un error al traducir "entotsolada". Sería "ensimismada"

MK dijo...

"Entotsolada"...em sembla preciós.Una barreja de , "tota sola" i "envoltada d´ella mateixa".Tota ella feta un farcellet de pensaments...
Saps que finalment no vaig anar a aquesta exposició...
Com va la costura?

desconvencida dijo...

Muchas gracias por la traducción,Emily, me ayuda a entender mejor el poema,es precioso...

Estuve en Bcn el año pasado en Semana Santa, recuerdo que quería haber ido a esta exposición, como fan de Dreyer que soy pero llegué media hora antes de que cerraran... una pena :(

Emily dijo...

Aquesta paraula tant maca, la va expicar Ramon Solsona a la secció que té a rac1. I després la meva germana m'envia un mail amb aquest poema. Casualitat?
L'acte de cosir crea aquest entotsolament.
Estic acavant una colxa de patchwork que prompte llüirà al llit d'algú. Us posaré la foto.
Fou una llàstima no veure aquesta expo. Va ser genial!

el paseante dijo...

Sempre m'ha agradat la gent que cus. Sembla com si es cosís l'ànima, a poc a poc, en aquelles tardes llargues en una ombra del pati. És com escriure. És el mateix.

 
Free counter and web stats