sábado, 13 de octubre de 2007

OLIVE, la perra americana

Olive tiene un diccionario de palabras en inglés, pero ahora ha aprendido una palabra nueva, frontera y ésta frontera la ha separado de su dueña, sin que nadie haya podido hacer nada por evitarla. Ella no lo sabe, pero tardará en volverla a ver, pero todos esperamos que pronto la distancia que las separa se acorte y vuelva a reunirlas. De momento está bien cuidada y es muy querida; descansa en esta foto sobre un sofá y lo que parece holgazanería es que añora mucho a su dueña. Tranquila, Olive, hay alguien que pensará una estrategia para que os reencontreis lo más pronto posible.

7 comentarios:

MK dijo...

También se toma en serio lo de las jornadas dominicales de brazos caidos?.
Confortable imagen.Y otoñal también.

Assumpta dijo...

Quins ullets! És que tenen uns ullets...

sandino dijo...

todas las americanas son perras?

Silenci dijo...

Sí, estic enyorada. I de vegades m'agafen enrabiades quan ningú no em veu i remeno el poal de la basura i ho escampo tot i em menjo el que puc. I avui he fet una cosa que encara no havia fet mai a la casa del barri de carrers estrets: he agafat unes braguetes netes que estaven esperant per ser plegades i les he rosegat fins esgarrar-les. I ara tinc mal de panxa perquè també m'he cruspit menjar podrit que havien llençat tot fent endreça... I per això no m'han donat dinar ni m'han fet carícies. Però sí que m'han fotografiat amb la medalleta nova que quan l'he ensumat l'he hagut de llepar perquè he sabut que venia de mans amoroses. I ara em faig l'adormida baix de la taula de l'ordinador, amb el cap damunt del peu de la que escriu, però estic atenta al seu més mínim moviment, que voldrà dir que sortim a fer la volteta de després de dinar. I així passen els dies, fins que l'estratègia o el temps d'espera exhaureixi la distància que és un buit que no comprenc...

Olive

Emily dijo...

Nena, això és separació per ansietat, ja saps que de vegades sóc veterinària, a partir d'ara amagueu mitjons, bragues, i tot el que pogueu. Recordo quan l'Hedy em prenia els mitjons per a que m'aixequès. Quan va morir, aquella nit vaig amagar-los, com sempre feia, i vaig dir: perquè els amagues, si ella ja no està?

el paseante dijo...

No m'agrada que només t'envoltis de gossos bonics. És que són molt guapos els que surten al teu blog. Segur que els retoques amb el Photoshop :-)

Emily dijo...

Paseante, tots els gossos són guapos, fins i tot els caniches gegants!

 
Free counter and web stats