jueves, 25 de abril de 2013

EL PRINCIPITO



¿Qué es un rito ? – dijo el principito.
- Es algo también demasiado olvidado – dijo el zorro. – Es lo que hace que un día sea diferente de los otros días, una hora de las otras horas.

Algú en algun moment va decidir que hi hauria un dia diferent dels altres. Hi hauria un dia en que un home li regalaria una rosa a la seva estimada. Regalar una rosa no vol dir necessàriament amor. Bé, jo crec que sí. Regalar una rosa vermella té el seu significat. Vol dir amor, no ens enganyem. Però l’amor pot tenir moltes formes. Igual que es pot estimar un home entre mil homes, es pot estimar un infant entre mil infants. Un dia en trobes un d’especial. Potser perquè els seus cabells són daurats com el blat madur. Potser perquè els seus ulls són d’un color diferent entre milions d’ulls, que poden canviar segons la llum que els il·lumini o els ulls que els mirin. Jo els veig grisos, però també poden ser blaus.

A aquest infant del que parlo jo li dic el principito perquè me’l recorda. El nen curiós, que et fa preguntes que no sempre tenen resposta. Que et roba el cor perquè ha decidit estimar-te sense prejudicis. Perquè ha pensat que aquell dia, jo, que estic ben lluny de la meva família i que no tinc cap enamorat, no tindré una rosa.

No m’ho esperava, i diuen que quan ja no s’espera res passa el que desitges sense saber-ho. Que finalment vaig tenir la rosa que no esperava. Dimarts havia milions de roses. Segurament moltes van acabar a les escombreries perquè ningú les va comprar o no les va saber buscar. Però la meva rosa és diferent. La meva rosa és única. El principito va evitar que la meva rosa no tingués comprador.

A la meva rosa la cuido cada dia que passa. Li tallo un trosset de tija i li canvio l’aigua. Guardaré els seus pètals entre les pàgines d’algun llibre que encara he de triar. I quan vulgui recordar aquell dia només hauré de buscar el llibre especial que guardarà la meva rosa única entre milions de roses. I potser algun dia, quan el principito es faci gran li podré contestar a la pregunta que em va fer un dia i per a la qual no vaig tenir resposta.

-Però, per què? –em va dir ell- per què?

Un dia ho entendràs. Quan seràs gran i hauràs estimat. Un dia tindràs la resposta a la teva pregunta insistent que em va trencar el cor. Mira de trobar la rosa que et farà feliç i enamora’t. Que no acabi a les escombreries. Fes-la créixer, com un dia van fer amb mi.









4 comentarios:

Pais secret dijo...


Regalar una rosa és regalar un sentiment, diga-li amor, digues-li com vulguis, però el gest ja denota que han pensat en tu, i que pensin en tu...és molt important.

Aquest Petit Príncep té molta sort. Té la curiositat de voler saber més enllà del que veu i de tenir-te a tu ben a prop.

Bona nit, Principessa.

el paseante dijo...

El dia de Sant Jordi em vaig quedar sense la Maria i amb un quatre a zero en contra (ni llibre ni rosa). En aquesta vida tots tenim el que ens mereixem :-)

Potser un dia, el petit príncep llegirà aquest text preciós amb els seus ulls que poden ser grisos o blaus.

fra miquel dijo...

Si la rosa encara aguanta, pots penjar-la de cap per avall fins que quedi seca (un parell de setmanes com a mínim)
I la conservarà durant un any, pel cap baix ;o)
Abans d'assecar-la pots treure-li un parell de pètals, si vols, per guardar-los entre les pàgines d'algun llibre que potser ja has triat :P
Un petó, guapa!

Mari-Pi-R dijo...

Esa rosa siempre la vas a tener presente y con los años recordarás la dulzura de la persona que con tanto cariño de la ofreció.
Besos

 
Free counter and web stats