miércoles, 31 de octubre de 2012

UN PANELLET


Quan arriba Tots Sants sempre faig el mateix: mirar als aparadors de les pastisseries les muntanyes de panellets de pinyons posats com si fossin ferreros rocher. No me'n compro mai perquè em conec. Si tingués una muntanya de panellets a casa, posats com si fossin ferreros, me'ls acabaria tots...
Ahir Teo, el profe de dibuix m'esperava amb una capsa amb panellets fets per ell i uns amics, em diu.
-T'agraden? -em diu.
-Coi si m'agraden...
Quan era petita li prenia a mon iaio, pobret. No en tenia mai prou amb un...Així que quan tothom marxava del menjador, Emily la lladra entrava en silenci, trepitjant la catifa per no fer soroll amb les sabates i un, i un altre, que no ho notaran. Primer em menjo els pinyons, després el panellet pelat. I acabava la festa amb un glopet d'oporto...
Ahir va ser un dia feliç perquè veia que la feina anava bé. Dibuixo i penso i observo els retrats en llapis d'una noia desconeguda per a mi que Teo té penjats a l'estudi. Si un dia sóc rica, li demanaré que me'n faci un. Un retrat com d'època: Emily i Bruc, feliços.
Em queden cinc mesos per entregar-li al Creador la feina. Per demostrar-li que podia confiar amb mi, que em costa, sí, però ho acabo fent. Per donar-li les gràcies el dia que em va posar un llapis a les meues mans. I per posar-me un cervellet que pensa, a vegades massa. I pel panellet d'ahir. Gràcies, Teo. Gràcies, Cinta, pel dia d'ahir.

6 comentarios:

fra miquel dijo...

Jo no me'ls he de comprar. Cada any, la mare, em té preparada una safata.
Els de pinyons també són els que més m'agraden, però jo me'ls cruspeixo a mossegades petites :)
M'agrada el dibuix que has posat. Seràs una gran dibuixant ;o)
I m'alegra que la feina vagi bé.
petonets

Anónimo dijo...

m'agrada el dibuis de l'encapçalament, i ves "espai" esta nit doña Inés que torna don Juan Tenorio.... :)
jokin

Mari-Pi-R dijo...

Yo hace tantos años que no he comido ninguno que ni lo quiero pensar, ya se que los puedo hacer, pero soy tan mala en repostería que seguro que no me saldrían y menos cuando toco recetas españolas no sé si es por la harina o qué?.
Besos

el paseante dijo...

Jo no sóc gens de panellets, ni de dolços (ja em coneixes). Aquest any no podrà ser, però el proper t'asseguro que tots els que em doni la meva mare aniran a parar a la teva panxa. I aquesta història amb el Teo, els dibuixos i els projectes, promet molt. Anirà bé, ja ho veuràs.

PD: Primer comentari que poso en un blog després de no sé quants mesos.

khalina dijo...

Ostres, manetes de la costura, del patchwork,del dibuix... Creativa, original... Novel·lista!

Menja panellets per celebrar-ho. Agafa'n 4, un per cada dia fins diumenge. Te'ls mereixes!

Pais secret dijo...

Si aquest any n´hagués fet te n´envio una plata, tots de pinyons. Però no he tingut temps, ni gaire ganes...sort que me´n van portar una plateta ahir a la tarda.Només en vaig menjar un, cosa estranyíssima perquè també m´he de frenar. Aquest matí per esmorzar , un altre.
En canvi em vaig atipar de castanyes!

M´agrada molt el dibuix del post, les galtones vermelles eren de la garnatxa o del cava? Espero veure´n més i veure també que et sobra creativitat.

un petó

 
Free counter and web stats