BAZAR MAHJONG

L’any passat un amic em va dir que la vida era tan fàcil com compartir un croissant amb la nena rossa. Però aquest any la vida se’ns ha complicat. La nena amb una pota de croissant no en té prou i les dues ens quedem amb gana. També ha passat que la nena ha descobert els farcits de xocolata i quan mirem l’aparador d’una pastisseria assenyala amb el dit l’objecte de desig tot dient:
-Xocolate, xocolate! –amb la cantarella de quan vol una cosa i la vol ja.
-Ja va…-li contesto pacientment.
L’agost ha transcorregut amb facilitat. Amb la simplicitat de tenir cura d’ella. Jugant, llegint contes, dibuixant, collint flors que guardo enmig dels fulls del quadernet de dibuix negre, per trobar-les quan la vulgui recordar.
Hem anat a la platja, hem saludat els gossos del passeig marítim, hem parlat amb iaios que veuen passar la vida mentre contemplen el mar, amb la felicitat de la nena rossa en cada mos al croissant de xocolata.
També ens hem fet addictes al Bazar Mahjong. Hi ha de tot i sempre sortim al carrer amb alguna coseta que ens ha fet gràcia, com un penjoll taronja en forma de papallona, o la medalla de la sort per a un amic que és un drac en l’horòscop xinès. Avui, de camí cap a casa, jo li feia volar la papallona a la nena, agafa-la si pots, mentre ella reia feliç. Després hem buscat un lloc adient a la saleta esperant que sonés el cascabell.
Li he ensenyat a bufar angelets. Si en trobem un de gran, tanco els ulls mentre demano un desig per a ella, la B. Si en trobem un de petit, aquest és per a mi.
-Més, més! –diu la nena rossa.
-Els angelets es troben, o et troben ells a tu, no es busquen, Cinta.
Dissabte un d’ells va sobrevolar la terrassa de l’àtic. El volia atrapar, però ell va fer una ullada ràpida i se’n va anar sense deixar-se agafar. Potser va pensar que la sort ja no necessito ni tinc cap desig per complir. Per això avui he tornat carregada de penjolls de la sort i medalles xineses, per si de cas.

Les coses aniran bé, les incerteses desapareixeran. La vida és tan fàcil com bufar un angelet, com menjar-se un croissant amb la nena rossa. Et trobaré a faltar, neneta.