domingo, 20 de diciembre de 2009



Está a punto de acabar este último domingo antes de que empiecen las fiestas navideñas. Escribo un nuevo capítulo de D y L. Bruc duerme junto a mis pies, acurrucado frente a la estufa. Consulto el correo y veo que La RaTeta Miquey quiere jugar. La echaba de menos. Crearé para ella un personaje contradictorio, como solemos ser casi siempre las mujeres. A veces nos gusta beber y fumar como damas sofisticadas. Beber, reír y nunca pensar. Luego, ya en casa, nos quitamos el complicado traje de mujer fatal y cocemos mermeladas mientras de fondo alguien con voz de mujer, pongamos Billie Holiday, nos canta What a difference a day made. ¿Qué hace que un día sea diferente del resto de los días? Dadme una respuesta a mi pregunta. ¿Por qué a veces nos sentimos como niños pequeños? Tan vulnerables que sólo nos reconfortaría un abrazo de alguien que accediera a querernos. ¿Dónde te escondes, lover man? No sé por qué, pero me siento tan triste, canta Billie. La noche es fría. He oído decir que la emoción del amor es un sueño celestial. ¿Dónde estás, lover man? Me acuesto y rezo para que vengas a hacerme el amor, por extraño que parezca. Algún dia nos encontraremos y se secarán mis lágrimas, mientras me susurarrás al oído dulcemente. Abrazos y besos. ¿Dónde estarás, lover man?


Aunque estas letras parezcan tristes, no lo son. La música que suena es la culpable de mi estado. Dije adiós a la primavera y al verano. Pero este invierno que empieza será cálido, porque ahora, después de tantos años, demasiados, me siento completamente feliz. Porque presiento que quedarán atrás los malos momentos. Que mi hermana se recuperará. Que nacerá una niña rubia y nos hará feliz cuando duerma entre nuestros brazos. Que mis padres seguirán envejeciendo juntos por mucho tiempo. Que mi médico argentino, clavadito a un locutor de radio, me dará buenas noticias. Que J. seguirá escribiendo canciones perfectas. Que mi hija ficticia acudirá a su cita montada en su bicicleta, como si volara. Porque, ¿no es el amor lo que nos mantiene vivos?

Mi tío Joan seguirá vigilándonos desde su cielo. Nos protegerá, feliz, si nos ve felices.

Si os sentís mal, os dejaré un trozo pequeño de mi felicidad en vuestros calcetines. Para que nunca os sintáis como un niño sin madre, para que sepáis que estoy a vuestro lado, aunque estemos lejos. FELIZ NAVIDAD.

30 comentarios:

Rita dijo...

No saps com m'alegren totes les bones noves i que et sentis tan feliç. Això és fantàstic!!!

Un post més que preciós, Emily!
Petons!

PS Ah! Tens una mica de bronca a cal paseante... :P

fra miquel dijo...

Molt bon Nadal Emily. Moltes gràcies per escriure, i que arribi, que arribi aviat el teu Lover Man...

Aish! Billie, la gran Billie.

Puc afegir alguna cosa al meu personatge? Li agrada el jazz i sempre ha somiat en tocar el saxo com Chalie Parker. Però, és clar, només és un somni.

el paseante dijo...

Bona Nadal, estimada Emily. A casa teva sempre hi trobem un raconet càlid.

rhanya2 dijo...

M'agrada quan sembles trista i ens dius que no ho estàs. Em fas anar d'un cantó a l'altre però m'agrada seguir-te els salts a l'aire com una segona trapezista.

el teu admirador! invisible! dijo...

Ostres!
m'he mirat el bloc, els comentaris, he descobert Dash y Lily,
fins i tot l'estic imprimint per a llegir-ho al llit...
jeje, et dono pistes per que construeixis el meu personatge?
al meu pesar no sóc dona.
m'agrada viure en un poblet on cultivo el meu hortet...
ja he tingut alguna idea per a fer-te un regalet però encara no ho tinc molt clar... que has demanat als reis? jiji

una abraçada!

jo altre cop... dijo...

per cert! omple d'optimisme aquest "post"
m'encanta el teu nadal!

troyana dijo...

Emily,
no tinc dubtes de que el teu Lover man existeix,l´únic que falta es que aparega,i segur ho farà,igual és tan irresistible com Nick;)
T´ha quedat un post tendre,m´alegre totes eixes bones noves,
ah! i també m´alegra que al meu personatge(a la espera) li vages a relacionar amb el mon del cinema.:)
Bsts

PS dijo...

Gràcies Emily, per encomanar aquestes pinzellades de felicitat i ésser al meu costat.
Un petó molt fort!
I Bon Nadal...el lover man, arribarà, t´ho dic jo. Sempre hi ha un pescador amagat que busca peixet...

Emily dijo...

Rita, saps que m'agrada jugar, després, res de res. Petons, maca i Bon Nadal per a tu i els teus. Ja saps que amb la que tontejo més ets tu :)
I prepara't que el teu personatge em queda...xulo, xulo. Aquesta setmana publicaré.
Fra Miquel, com li he dit a la Rita, també el teu personatge és dels millors. Ja havia pensat en lo de que t'agrada el jazz, t'ho juro. Crec que el proper capítol t'agradarà. Charlie Parker va acabar malament i tu tens dona i tres fills. Un petó, ens veurem a missa del Gall. I m'haurà de confessar abans que si no, no puc combregar. Bon Nadal, Frare. Crec que la Violette ens farà el sopar de Nadal. Estarem juntets.

Bona Nadal, Paseante. Ens veiem a missa i procura no discutir amb mi.

Violette, m'agrada veure't en malles de trapezista. Espero que ens facis el sopar de Nadal per als que estem sols. :) Bon Nadal.

Ep! Admirador secret, a veure si acabarem..jeje. Si entres al joc, abans t'hauré de conèixer. Crec que ja sé quí ets. Dona'm pistes per fer el teu personatge. Gràcies.
El post és prou optimiste :)

Troyana, clar que existeix. Només falta trobar-lo! Ja tinc el teu personatge més o menys al cap. Seràs irresistible. Besets i bon Nadal.

País, on s'amaga aquest pescador? Morderé el anzuelo, que dirien els castellans :) Bon Nadal, ha estat una bona trobada de peixos :)

Mari-Pi-R dijo...

Muy bonito escrito, que tus deseos se realicen en el 2010 y encuentres al completo tu amor. Me ha emocionado tus palabritas del tío, no puedo evitarlo cuando oigo algo con respecto a él.

Rita dijo...

I m'encanta que juguis amb mi, Emily... :-)

Per cer, jo també sóc fan de la Billie.

Emily dijo...

Gracias, tía. Lo mismo te deseo. El tío siempre estará presente en nuestra vida, hasta que nos reúnamos con él. Un besito.

Rita, som nenetes i esperem ser-ho sempre. Ja sabia que el teu pesonatge i el del Frare, éreu tal per a qual :)

MK dijo...

Me encanta la Billie, pero creo que ya deberias empezar a cambiar de banda sonora...

http://www.youtube.com/watch?v=6M33UsOUxcw


http://www.youtube.com/watch?v=_HXWjIZfdn0

Emily dijo...

Feia temps que no reia tant! Està més tronada que jo! Com saps que m'ha tocat el gordooo???????

khalina dijo...

Emily jo també et desitjo molt bon Nadal!
La vida sempre en té de tots els colors, però també és important saber-se posar les ulleres de color màgic.

Estic impacient per llegir més Dash. Jo també vinc a la missa del gall? (com a personatge)Estic impacient per cantar nadales jeje. I entre cançó i canço beuré de la petaca de vodka per escalfar-me del fred. Clar que tant vodka em trencarà les cordes vocals

Emily dijo...

Què bonic, Khali, el que dius. Bon Nadal.
Ja tinc u altre capítol escrit, a veure si el meu corrector es posa al dia i ja publico. Ens veiem a missa, que sempre va bé, jaja. Porta la petaca, si. Un petó.

RaT dijo...

Perfecte Emily... tens raó, sovint quan arribes a casa i et treus qualsevol vestit, còmode o incòmode i tornes a ser tu, la de primera hora del matí, la de matinada.

M'agrada el teu post i la manera que tens de desitjar-nos bones festes. El metge et durà noves bones, el tiet (com tants altres que tenim a dalt) us vigilarà i tens al lover man aparcant la moto sota el teu balcó. Què més vols???

Per cert, el meu personatge pot fumar ros en boquilla? ho trobo supersexie, tot i no fumar ;)

Ah!!! t'apuntes a la reventar la nit de Cap d'Any? la Violette està engrescada i jo m'hi he apuntat. Algú més???

Emily dijo...

RaTeta, ja tens personatge. Ets sòcia d'una prota en una botiga de mobles antics americans, prop del moll. Ja sabràs quí és o era la teva sòcia :)
Seràs rossa, sexi...Ara he de pensar el teu nom. Un petó.
Apunta'm al cap d'any!

el blocaire invisible... dijo...

com que ja saps qui sóc?
no pot ser!
no em coneix gaire gent per aquí em penso...
tot just he complert 100 escrits al meu bloc...
petons!!!!
optimiste?
insinues influències reusenques?

Emily dijo...

A veure si faig gala del meu caràcter detectivesc i t'endevino abans del 6 de gener. Ai que em penso que ens separen pocs kilòmetres...

El veí de dalt dijo...

Ja he arribat tard a la missa del Gall! Catxis...! Bon any Emily. Ja has mirat bé el mitjó?

Emily dijo...

On devies estar, tu, ves a saber. Fra Miquel ja et confessarà...no te n'escapes. El teu mitjó estava una mica foradat, però l'he cosit i tens una mica de felicitat meva dins d'ell. Un petó.

el teu blocaire invisible! dijo...

buenu aquí van un grapat de pistes per veure si em troves... jiji

estic fent bloc des de set 08, no gaire ...
segueixo pocs bloc entre ells els
Té la mà maria
participo en els jocs literaris de tens un raco dalt del món
m'encanta el bar dels poetes

i m'agradaria escriure novel.les com fas tu! uau!
ja estic seguint l'assasinat a l'illa!

Emily dijo...

Mmmmm. Bones pistes. Aquesta nit faré un tomet per on tu dius. El Poetes de Tarragona? Lo de la novel·la són paraules majors, però gràcies. Seguiré buscant-te...

Tarta dijo...

Qué extraño me resulta, a veces, visitar tu blog: es como visitar a un alter ego. Ya sabes que Billie Holiday es mi cantante favorita.

Desde luego, la emoción del amor es un sueño celestial. ¿Y quién quiere despertar?

Feliz Navidad. But beautiful.

http://www.youtube.com/watch?v=IeIdvL7Y13I&feature=related

Emily dijo...

Quizás soy demasiado extraña, Tarta. Incluso para el amor. A veces, aunque cueste,, hay que despertar. Feliz año. Bonita canción la que me envias, no la conocía.

Tarta dijo...

¿Por qué despertar? ¿La vida no es sueño?

Emily dijo...

NO, espero no despertar nunca. A veces, la vida es un sueño :)

Tarta dijo...

La vida no es un sueño, pero puede llegar a serlo... como decía algún escritor que no puedo recordar. Entonces, definitivamente: ¿es mejor despertar, aunque cueste, o no despertar? Me estoy haciendo un lío.

Emily dijo...

NO despertar, sin duda.
Por cierto, ayer volví a ver El paciente inglés para crear tu personaje en la novela de Dash y Lilly. No me has dicho nada sobre si la sigues. Serás un conde húngaro, con una cicatriz en la cara y un pasado oscuro. Visitará a Lillian Hellman en la cabaña del lago. Espero estar a tu altura.

 
Free counter and web stats