viernes, 15 de junio de 2007

EN PAZ Frieda Hughes


Mi amante ha muerto, al fin.

La cabeza sobre mi falda, su pelo

como hierba seca. El peso de su cuerpo

me mantiene arraigada

a este arroyo y a este prado.


Tan solo tenían lenguaje sus loros y kookaburras.

Entretanto, el fuego los transformó

en el almuerzo apenas de los zorros.

Y mis árboles marchitaron.

Y con ellos perdí la voz.


Toda aquella rigidez del cuerpo, su emoción contenida,

la tensión que hacía trabajar mis pinceles

y resplandecer mis pinturas igual que llamas,

quedó enterrada bajo la suciedad, incrustada en la roca.

Mis versos son cruces en la carretera.


Aquí el lenguaje se torna insuficiente.

Sílabas y consonantes caen como arvejas

de un plato demasiado lleno. Restan

apenas dos o tres con las que jugar

una y otra vez. Tendría que esparcir flores.


Tan amada, aquella soledad.

Mi hombre en el armario.

Pero no tenía voz. Solo

un cuerpo para ser enterrado.

Ojalá no hubiese muerto el primero.

Wooroloo. Dedicat a les pintores-poetes i a les tan sols poetes. MK, Octubrina, Silenci.

6 comentarios:

Sumpta dijo...

Hi ha pèrdues que deixen buits irreparables...

Paraules precioses per a un poema tan trist.

Sumpta

Silenci dijo...

la poesia ha quedat menuda i discreta a les puntes dels dits, tendrament diluïda i latent. però gràcies per la dedicatòria, emily, creadora total:)

MK dijo...

Si , hay un tiempo en que el lenguaje se torna insuficiente.Y te limitas a jugar apenas con dos o tres sílabas. No conocía este poema , ni a su autora. Gracias una vez más.
Luego viene un tiempo en que empiezas a recuperar las palabras , y luego estas se tornan en un torrente incontenible.Como el agua largo tiempo acumulandose rompiendo finalmente el dique.

Emily dijo...

Sumpta, no era la meva intenció que el poema fora trist, però vaja...
Silenci, que les vacances a l'Alguer siguin profitoses, i a veure si passem al paper els pensaments...
MK, és la filla de Sylvia Plath i Ted Hughes, la pintura i el poema són d'ella. Crec que a part de ser una creadora ets molt treballadora i segurament creus amb tu, una cosa imprescindible.

el paseante dijo...

Un poema estrany, però entenedor en una primera lectura.

Milan Kundera afirma que cal descartar els texts difícils de llegir i fàcils de comprendre, i prestar atenció als texts fàcils de llegir i difícils de comprendre.

Potser per això m'ha agradat.

Emily dijo...

Paseante ets de l'escola de Billy Wilder i Sergi Pàmies, si una pel.lícula dura hora i mitja no en calen dues, i les paraules, les justes per a explicar una cosa.

 
Free counter and web stats